Reforma del Moll dels Pescadors i Nova Bocana

Via lliure a la reforma integral del Moll dels Pescadors i la nova bocana

Rosor Foret / Àngels Molina

L'Ajuntament ha donat via lliure a la reforma integral de la zona portuària. Amb aquesta intervenció, Barcelona guanyarà un nou espai públic al Moll dels Pescadors i els ciutadans tindran accés a l'emblemàtica torre del Rellotge. Alguns aspectes de la reforma, com la de la Nova Bocana, han aixecat les queixes dels veïns.


Dijous 07.04.2011
Via lliure a la reforma integral del Moll dels Pescadors i la nova bocana

L'Ajuntament ha donat via lliure a la reforma integral de la zona portuària. Amb aquesta intervenció, Barcelona guanyarà un nou espai públic al Moll dels Pescadors i els ciutadans tindran accés a l'emblemàtica torre del Rellotge. Alguns aspectes de la reforma, com la de la Nova Bocana, han aixecat les queixes dels veïns.

El projecte de millora urbana del moll de Pescadors es durà a terme en diverses etapes per mantenir-hi l'activitat habitual. D'una banda, es construirà un nou edifici per a la llotja i la fàbrica de gel, que també albergarà un restaurant. D'altra banda, al llarg del moll de Pescadors es farà un passeig que permetrà accedir a la torre del Rellotge. Una novetat per als visitants és que podran pujar a la torre per observar l'activitat pesquera i gaudir de la vista panoràmica de la zona.

JOSÉ MANUEL JUÁREZ, patró major de la Confraria de Pescadors de Barcelona
"Nosotros siempre hemos estado de espalda a la ciudad, estamos mirando el mar y cómo traen el pescado, pero nunca nos hemos preocupado de que el ciudadano tenga contacto directo con nosotros y nosotros nos habíamos acomodado a esta forma de ser. Yo creo que, desde el 92 para acá, Barcelona ha pegado un cambio radical y tenemos que ser una parte más de la ciudad, con todas las consecuencias."

De les actuacions de tot el projecte, la de la nova bocana és la que genera més polèmica.

GALA PIN, AV Òstia
"En tant que és l'entorn del barri, sí que s'hauria d'haver comptat amb l'opinió dels veïns i el perill que hi veiem és per al comerç perquè, si tu vas tenint com grans superfícies tipus Desigual o vas tenint com grans marques, això afecta el comerç local, a l'economia local."

Els veïns reclamen que mai no s'hi hagin plantejat equipaments per al barri i temen que, amb aquesta intervenció urbanística, augmenti el nombre de pisos turístics i el trànsit a la zona.

MANEL MOSCAT, AV Barceloneta
"Imagina't el passeig de Joan de Borbó, que cada vegada és més estret, cada vegada vénen més cotxes, el Vela, ara això dels pescadors. Cada vegada es col·lapsa molt més el nostre barri."

Malgrat que el projecte ja té el vistiplau de l'Ajuntament, els veïns i afectats poden presentar-hi al·legacions, perquè la Generalitat encara no l'ha aprovat. Es preveu que les obres durin quatre

Per veure el vídeo a BTV: clica aquí

Per descarregar-te la Modificació de la Nova Bocana

Per descarregar-te la Reforma del Moll dels Pescadors

L'oposició a Europapress

Imputat un alt càrrec del port de Barcelona pel frau en les obres del Dic Est

El frau pel qual s'investiga responsables d'empreses constructores i subministradores d'escullera pujaria a 7,4 milions d'euros

El Jutjat d'Instrucció número 5 de Barcelona ha citat a declarar com a imputat l'exsubdirector general d'Infraestructures i Connexions Intermodals de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) Rafael Escutia per la seva implicació en la trama sospitosa d'haver comès frau fiscal i malversació de fons públics en les obres del 2001 d'ampliació del Dic Est.
L'exalt càrrec forma part dels nous imputats aquest mes, que en algun cas ja havien declarat anteriorment com a testimonis i que ara se sospita que van tenir una implicació més gran després d'acabar-se els nous informes de l'Agència Tributària.

El 5 d'abril la  jutge va citar a declarar Escutia, juntament amb tres persones, entre elles, responsables de la Unió Temporal d'Empreses (UTE) que va construir el dic, formada per FCC, Construccions Rubau, Ferrovial-Agroman i Copisa.
Per al dia 6 d'abril assenyala declaracions per a presumptes testaferros de Coterras, principal empresa implicada, i per al dia 8 ha citat al cap d'obra de la UTE Dic Est David Espuña i altres càrrecs d'aquesta unió d'empreses.

Inici de les investigacions

Des de l'inici de les investigacions, la jutge ha imputat gairebé una vintena de persones entre els responsables de Coterras, testaferros, representants de la UTE i responsables del Port quan hi va haver el presumpte desfalc, entre ells el director d'Obres de l'Autoritat Portuària, Xavier Martí.
Segons es desprèn de la querella de la Fiscalia, presentada el juny del 2010 i admesa a tràmit el 20 de juliol pel Jutjat, el frau pel qual s'investiga responsables d'empreses subministradores d'escullera i la UTE podria ser de 7,4 milions d'euros, que corresponen a la compra de pedra a l'empresa subcontractada Coterras.
El fiscal sospita que mai van existir les 865.000 tones de pedra subministrades per Coterras a la UTE del total d'11,6 milions de tones que es van necessitar.

Factures de material inexistent

Així, considera que, al no existir aquest material que es va facturar, almenys es va produir un delicte de frau fiscal ja que la UTE es va poder deduir l'IVA de la compra d'aquesta pedra, per valor de gairebé un milió d'euros en dos anys, i es basa per afirmar-ho en un informe de l'Agència Tributària, que ja va començar a investigar a Coterras el 2004, 2005 i 2006.
No obstant, el fiscal també presumeix que aquesta trama podria haver comès un delicte de malversació de cabals públics ja que la UTE va facturar a l'Autoritat Portuària fins a 11 milions d'euros per aquesta pedra presumptament inexistent.
La UTE va facturar al Port unes esplanades auxiliars per valor de gairebé 18 milions com si s'haguessin construït amb pedra de pedrera quan en realitat es va utilitzar runa, un material de cost molt inferior.
En un escrit, la jutge assevera que de les investigacions de l'Agència Tributària i la Guàrdia Civil es desprenen indicis "que la quantitat de 6.394.718 euros abonats per la UTE Dic Est, contractada per l'Autoritat Portuària de Barcelona, a l'empresa Coterras no tenien base al no respondre a un verdader subministrament d'escullera i suposaven un percentatge de 3,24% del total de les obres encarregades".

Obres des del 2001

Les obres del Dic Est es remunten al 5 de setembre del 2001, quan l'APB va adjudicar a la UTE Dic Est el projecte d'ampliació del dic.
Aquest projecte es va licitar per més de 165 milions d'euros(83 finançats per fons de cohesió europeus) i dos anys després es va aprovar un projecte modificat amb un pressupost ampliat de 197 milions d'euros.
A més de la denúncia penal, l'APB va presentar al setembre una demanda civil contra la UTE per un presumpte frau de 40,7 milions d'euros en les obres de prolongació el Dic Est.