Dissabte 26 a les 17.00 manifestació

Un nou vídeo de convocatòria per la manifestació d'aquesta tarda:




Cap pla sense veïns i cap veí fora del barri!

Fins quan ens deixarem torejar?

Aquesta convocatòria circula per internet...

"Fins quan simularem que tot va bé?

'Fins aquí tot va bé, fins aquí tot va bé...' murmurava el personatge de El Odio, mentre queía irremeiablement i fatal al buit.

I a nosaltres, ens va bé?

Ja ha passat gairebé mig any de la darrera vaga general (29-S), on milers de persones afectades per la crisi capitalista sortírem al carrer a lluitar, més enllà i en contra els sindicats majoritaris, per a expressar el malestar que ens crema per dintre. Malgrat aquella lluita, i d'altres que han vingut després, les mesures econòmiques i polítiques aplicades pels centres de poder internacional per a fer-nos pagar la seva crisi, continuen agreujant les nostres condicions de vida. A les reformes del mercat de treball, de les pensions, de la sanitat, se li sumen els milers d'acomiadaments diaris, els milers de desnonaments, les quotidianes situacions personals de no tenir recursos per a afrontar una vida que es converteix en problema col·lectiu.

Fins aquí, tot va bé?

En els darrers mesos, per tot Nord Àfrica i el món àrab, han esclatat revoltes que rebutgen les dictadures patrocinades per Occident, i que rebutgen a la vegada l'intervencionisme militar nordamericà i europeu, doncs els futur dels pobles en lluita ha d'estar en mans dels seus protagonistes. Centenars de milers de nosaltres, d'orígen magrebí o àrab, hem vist com les revoltes ens electritzaven, doncs els i les immigrants a Europa també tenim motius per a encendre la rebel·lió. El racisme institucional, els discursos xenòfobs de la dreta política en ascens, l'explotació laboral i la marginació a que som sotmesos, fan que ens bulli la sang --també aquí- contra la democràcia autoritària de mercat.

Fins aquí, tot va bé?

Avui, a les nostres condicions lamentables de vida, se li suma altra vegada l'amenaça nuclear, l'energia de la mort que alimenta un sistema econòmic basat en el malbaratament d'uns recursos expoliats a la majoria, i aprofitats corruptament per un pocs. El desastre ambiental i humà de Fukushima és la metàfora real i dolorosa d'un sistema econòmic que no dubta en dur a la mort de poblacions senceres per a seguir amb la lògica del benefici econòmic desbocat.

Fins aquí, tot va bé?

El proper 25 de març, s'inaugura un nou centre comercial a Barcelona, en l'antiga plaça de braus de les Arenes. En aquella plaça, el 1919, 20.000 obreres i obrers celebraven la victòria proletària en la vaga de la Canadenca, on s'aconseguiren les 8h de jornada laboral. Avui, s'inaugurarà --com una ofensa, com un insult- un nou centre on ens precaritzaran als qui hi treballem, i on intentaran vendre'ns mercaderies no necessitem, a canvi d'uns diners que no tenim. Ens va bé un simulacre de consum quan és la nostra vida la que es consumeix?

No, no ens va bé!

Fem una crida a aprofitar la inauguració de les Arenes per a expressar el malestar; a les que patim la precarietat i els acomidaments; a les que som desnonades i desallotjades; a les que patim la persecució pel nostre orígen i classe social; a les explotades pel nostre gènere; a les que ens sentim ofegades per la crisi; a les que ens solidarizem amb les revoltes d'altres pobles; a les que rebutgem el capitalisme de la catàstrofe i la por.

Totes i tots el 25 de març del 2011, a les 19h, a l'interior de les Arenes.
Juntes ho podem tot!"


I demà a la tarda, no us oblildeu:

La manifestació del dissabte en BTV

www.btvnoticies.cat


Txell Canela

Veïns i veïnes de la Barceloneta han sortit al carrer per demanar que es retiri el pla de reforma integral del barri. El text, aprovat ara fa tres anys, preveu la construcció d'ascensors a tots els edificis, fet que obliga a desallotjar un veí per cada replà.

L’Ajuntament en va modificar el plantejament l’any 2009, però els veïns no en tenen prou. La Plataforma en Defensa de la Barceloneta vol l’anul·lació definitiva del pla perquè temen que en el futur es pugui recuperar el projecte inicial. La protesta ha servit també per denunciar la desaparició dels veïns per la pressió del turisme.

BTV NOTÍCIES

500 veïns es manifesten per exigir l'anul·lació del pla dels ascensors

Més de 500 veïns s'han manifestat avui a La Barceloneta per demanar l'anul·lació definitiva del "pla dels ascensors", i exigir el seu dret a La Barceloneta.

La jornada ha començat ben aviat. Els veïns han fet una botifarrada per recordar que gràcies a la movilització veïnal el "pla dels ascensors" està aturat políticament; la botifarrada ha donat pas a la manifestació en què s'ha exigit l'anul·lació jurídica del "pla". En aquesta han participat més de 500 veïns, entre ells els pares i mares del C.E.I.P Mediterrània, els alumnes del qual porten tres anys en barracons. Els pares i mares demanen informació sobre la construcció del col·legi i el començament de les obres.

A les 14.30 ha tingut lloc la botifarrada amb una àmplia participació, i a les 17.00 ha començat la manifestació pels carrers del barri. La tradició marinera també estava present a la manifestació en forma d'una vela que portava escrits els dessitjos dels veïns pel seu barri.

A les 17.30 s'ha arribat a la Plaça de La Barceloneta, on s'ha fet una exposició amb veus en primera persona dels problemes del barri: l'habitatge inaccesible, els barracons, el "pla dels ascensors", la sobreexplotació turística...

Amb la reclamació dels veïns del seu dret a La Barceloneta, el seu dret a viure en el barri en què han decidit viure i no veure'ns expulsats per tenir un nivell adquisitiu més baix; la manifestació ha sortit cap a Plaça Sant Jaume. La manifestació ha estat molt sorollosa i plena de càntics com "és el nostre barri i no un pastís immobiliari", "més col·legis i menys hotels", o el cant "nos han quitado el puerto, nos han quitao la playa, y ahora quieren quitarnos las casas", "no volem un parc temàtic".

El recorregut ha estat molt animat i molts veïns portaven els ja típics bocadillos amb lemas com "Tenim dret a La Barceloneta", "los políticos mienten a los niños", "Hotel vela 1. CEIP Mediterrània 0", "Precios abusivos, expulsión de vecinos"...

A les 18.40 s'ha arribat a la Plaça, on s'ha recordat als polítics que ocupen el seu càrrec gràcies als vots dels veïns, a qui, no obstant això, trapitjen i ningunejen per interessos econòmics.

No podia falta, i no ho ha fet, el record i la presència d'Emilia Llorca, impulsora del moviment contra el "pla dels ascensors" que va patir un accident el desembre passat. La seva figura de dona lluitadora ha estat recordada pels veïns amb força i sentiment, també amb tristor.

A les 18.50 la manifestació ha acabat la manifestació amb la qual un cop més els veïns de La Barceloneta han sortit al carrer per reclamar els seus drets, mostrar el seu rebuig a convertir-se en un barri turístic, i exigir l'anul·lació definitiva del "pla dels ascensors".

Aquest planejament té interposat un contenciós administratiu (amb el nom tècnic de "Modificació del p.g.m. en la regulació de l’edificació tradicional de la barceloneta per millorar la seva accessibilitat vertical"), ja que aquest suposarà la expulsió del 20% de veïns del barri; la destrucció del patrimoni històric de La Barceloneta; i deixa sense possibilitat de decidir al 50% dels residents en règim de lloguer. El "pla" suposa la instal·lació d'ascensors en les estretes escales de La Barceloneta, per la qual cosa s'hauria d'enderrocar un pis per planta. Només els propietaris tenen capacitat de decisió, amb majoria ximple (50%+1).

Més Fotos:
http://picasaweb.google.es/bcntafotomaton/ManifestacioTenimDretALaBarcelona#

Estimats veïns i veïnes,

Dissabte 20 de març del 2010: Manifestació 'Tenim dret a la Barceloneta'
i per l'anul∙lació definitiva del 'pla dels ascensors'

Estimats veïns i veïnes,

Un cop més, sortirem junts al carrer per defensar el barri. Serà el quart any que una manifestació recorrerà els carrers del barri i enfilarà cap a plaça Sant Jaume per anul∙lar el 'pla dels ascensors'. Aquesta vegada, a més, celebrarem que, gràcies a la lluita, el pla està pràcticament parat, però no anul∙lat. Si no hagués estat per la lluita de tants i tantes, avui ja s'estaria aplicant un pla que era un veritable despropòsit; un pla fet a esquenes dels veïns i al servei de les immobiliàries i el capital. (No cal dir que el problema no han sigut mai els ascensors ­ningú està en contra dels ascensors en si­, sinó que per fer­los lloc es volien enderrocar edificis sencers i fins a un 20% dels veïns perdien el seu pis, volguessin o no volguessin).

Fa més de tres anys, podia semblar que la batalla estava perduda d'entrada. Però la batalla perduda és aquella que no es comença. Ens vam negar a creure que no es podia fer res i que ja estava tot venut, per poderosos que fossin els enemics a què ens enfrontàvem. Ens vam negar a acceptar que el barri fos decidit des de dalt al dictat de l'especulació i el talonari. Ens vam negar que el destí de la Barceloneta fos ser un pastís immobiliari i un monocultiu turístic.

Però atenció, la lluita per l'anul∙lació del pla encara no està guanyada del tot. El pla dels ascensors està parat políticament però no podem oblidar que segueix ben vigent sobre el paper i a punt per a aplicar­-se quan amaini la crisi i les immobiliàries trobin l'ocasió de rapinyar, o quan el Districte així ho decideixi... Per això cal aconseguir l'anul∙lació definitiva. Cal dir-­ho ben alt i ben clar una vegada més. Pot ser que sigui l'últim esforç abans de la victòria, una victòria del barri contra la força bruta de l'especulació. Entre tantes derrotes, no seria el primer cop que
a la Barceloneta es para un pla urbanístic. Si vam poder amb el pla de la Ribera, podem amb el 'pla dels ascensors'!

També sortirem al carrer per una altra gran problemàtica del barri: la sobreexplotació turística. El problema no són els turistes en si, sinó que els centenars d'apartaments turístics que han proliferat són habitatges que perden la seva funció social per passar a ser un negoci, a més que generen molèsties. No hi ha dret que a una veïna li facin mòbbing o no li renovin el contracte per posar un apartament turístic a 150 euros la nit. Tampoc hi ha dret que enderroquessin els xiringuitos en compliment de la Llei de Costes i després hagin plantificat l'Hotel Vela enmig de la mar, una mole de 100 metres d'alt per a turistes de luxe que ens ha robat l'horitzó.

Però hi ha molt més per guanyar a més de l'anul∙lació del pla dels ascensors. Estem lluitant pels nostres drets. I és que tenim dret al barri; tenim dret a decidir col∙lectivament com volem viure en aquest tros de terra triangular a la vora del mar que és casa nostra, casa de tots, dels que hi som i dels que vénen, la Barceloneta. Tenim dret a quedar-­nos al barri i a no veure'ns forçats a marxar-­ne per motius econòmics. Tenim dret a un habitatge digne i assequible que no ens hipotequi la vida. També tenim dret a una educació pública i en condicions, mentre els
nens del CEIP Mediterrània fa més de tres anys que estan en barracons. Tenim dret a la cultura i a l'esport, però no hi ha cap equipament esportiu gratuït o més assequible, ni cap local d'assaig per a músics, i encara es posen pegues a les festes populars. Tenim dret a l'espai públic, als carrers, a fer servir el carrer com a lloc de trobada sense haver de pagar una fortuna en una terrassa. I és que els drets són conquestes col∙lectives que han se ser defensades dia a dia perquè no quedin en meres paraules. Això prou que ho ha de saber un barri popular com
el nostre amb tanta tradició de lluita obrera a la fàbrica, al port o al mar.

Sortirem junts al carrer perquè tenim dret a la Barceloneta, i perquè, com deia l'Emiliona, que tant estimava i lluitava, al barri se l'ha de defensar.

*** 14.30h botifarrada popular a la plaça del mercat 17h manifestació pel barri 17.30h manifestació cap a Sant Jaume des de la plaça de l'església Hi haurà acompanyament musical! Porta també la teva cassola!

La Barceloneta, per un barri de veïnat i popular

Manifestació: Tenim Dret a La Barceloneta, per un barri de veïnat i popular

20 DE MARÇ

Per l'anul·lació definitiva del pla dels ascensors

Perquè no volem ser un barri turístic,

Exigim el nostre dret a La Barceloneta


Un cop més, sortirem junts al carrer per defensar el barri. Serà el quart any que una manifestació recorrerà els carrers del barri i enfilarà cap a plaça Sant Jaume per aturar el 'pla dels ascensors'. Aquesta vegada, a més, celebrarem que, gràcies a la lluita, el pla està pràcticament parat.

Fa més de tres anys, podia semblar que la batalla estava perduda d'entrada. Però la batalla perduda és aquella que no es comença.

Ens vam negar que el destí de la Barceloneta fos ser un pastís immobiliari i un monocultiu turístic.

També sortirem al carrer per una altra gran problemàtica del barri: la sobreexplotació turística.

Però atenció, la lluita per l'anul·lació del pla encara no està guanyada del tot. El pla dels ascensors està parat políticament però no podem oblidar que segueix ben vigent sobre el paper i a punt per a aplicar-se quan amaini la crisi i les immobiliàires trobin l'ocasió de rapinyar, o quan el Districte així ho decideixi... Per això cal aconseguir l'anul·lació definitiva.

Però hi ha molt més per guanyar a més de l'anul·lació del pla dels ascensors. Estem lluitant pels nostres drets. I és que tenim dret al barri; tenim dret a decidir col·lectivament com volem viure en aquest tros de terra triangular a la vora del mar que és casa nostra, casa de tots, dels que hi som i dels que vénen, la Barceloneta.Tenim dret a quedar-nos al barri i a no veure'ns forçats a marxar-ne per motius econòmics. Tenim dret a un habitatge digne i assequible que no ens hipotequi la vida. També tenim dret a una educació gratuïta i en condicions, mentre els nens del CEIP Mediterrània fa més de tres anys que estan en barracons. Tenim dret a la cultura i a l'esport, però no hi ha cap equipament esportiu gratuït o més assequible, ni cap local d'assaig per a músics, i encara es posen pegues a les festes populars. Tenim dret a l'espai públic, a fer servir el carrer com a lloc de trobada sense haver de pagar una fortuna en una terrassa.


Plaça Poeta Boscán
:: 14.30h botifarrada popular a la plaça del mercat
:: 17h manifestació pel barri
:: 17.30h manifestació cap a Sant Jaume des de la plaça de
l'església

Porta la teva cassola, ens farem sentir!

Manifest sencer

Més informació de la manifestació

20 de març a la plaça Poeta Boscà

Barceloneta, una reconquista: suma y sigue.

Article publicat en el Masala nº 52

En los terrenos de la fábrica metalúrgica La Maquinista terrestre y marítima se había planeado una Copacabana (1973-1977). En aquel momento fueron la oposición y movilizaciones vecinales las que forzaron que en ese espacio ahora haya equipamientos educativos.

Para los quarts de casa y sus estrechas escaleras se había planeado la colocación de ascensores, la eliminación de un piso por planta, y sobre todo, la obligación de plegarse a los intereses del capital privado. En este momento, la oposición y movilizaciones vecinales han hecho que este planeamiento (el “plan de los ascensores”) no se lleve a cabo. Cuatro décadas después, una nueva victoria [1].

Victorias vecinales, como las de La Maquinista, son una reconquista de espacios. Espacios que permiten el ejercicio de un derecho básico, como en este caso la educación. La paralización del “plan de los ascensores” es una victoria con la que aun no se ha ganado la batalla; pero forma parte de una reconquista del barrio que sólo (pero no solos) podemos hacer los vecinos, de esa conquista del derecho a la ciudad.

La anulación del “plan” es una reconquista del futuro de La Barceloneta. Obviamente, no se trata de una reconquista física (o no sólo), sino más bien política. La aprobación del “plan de los ascensores” fue una decisión política; un error político, a conciencia, del Ayuntamiento en pleno, con el PSC a la cabeza. Su desarticulación no puede basarse en cuestiones técnicas, como nos intenta hacer creer el Distrito de Ciutat Vella, sino que tiene que responder a un gesto político.

Desde su aprobación en 2007, la única respuesta política a esta situación viene dada por el PSC y el nombramiento de la -en principio- independiente y bienintencionada Itziar González.

Sin embargo, a partir de ahí, las respuestas han sido todas técnicas y metodológicas. Dos años después de anunciar la paralización del “plan” y su modificación, el Districte de Ciutat Vella responde a la exigencia vecinal de anular el “plan” con una respuesta metodológica enrevesada que, como mucho, supone una alternativa a los propietarios sin mucha ambición; pero continua dejando la puerta abierta (y lo hará, mientras el “plan” siga vigente) a una transformación elitista de La Barceloneta.

Las cuestiones técnicas, en este caso son (a grandes rasgos):

● Cambio de la normativa de la cédula de habitabilidad para los pisos de La Barceloneta: los pisos de La Barceloneta que se sometan a una reforma integral, como poner un ascensor, puedan obtener después una cédula de habitabilidad, a pesar de no tener los metros que se requieren para ello;

● modificación del ya modificado PERI del 86 para sobreponer al “plan de los ascensores” otro planeamiento [sic.];

● revisión de las actuaciones a realizar en el frente marítimo...

Pero lo técnico siempre se pliega a los intereses políticos y privados. Una metodología, por buena o mala que sea, no garantiza derechos, sólo ralentiza o agiliza trámites. A estas alturas de la película, el PSC no puede querer hacernos creer a los vecinos de La Barceloneta que con una “buena” gestión de lo técnico se soluciona un problema que puede suponer la expulsión de un 20% de la población del barrio. La vigencia del “plan de los ascensores” supone una vulneración potencial de derechos sociales básicos, del derecho a la ciudad. Esto se da en un momento de crisis en que la administración debería garantizar e implementar derechos y no recortarlos o potenciar que se vulneren.

Aquellos que lucharon por los equipamientos educativos en La Maquinista no respiraron tranquilos hasta que no vieron cómo se construían los colegios. Y de la mismo manera, los/as vecinos/as hoy no podemos quedarnos parados/as hasta que no se anule definitivamente el “plan de los ascensores”. Como bien dice J.M. Montaner “uno de los motores esenciales de las mejoras sociales [...] son los movimientos urbanos”[2], siendo así, reconquistar La Barceloneta sería reconquistar el derecho a La Barceloneta que la administración, el capital privado, la industria del turismo y el mercado inmobiliario nos roban.

El derecho a La Barceloneta, pasa por la anulación del “plan”, pero también comprende el derecho a la vivienda, a un transporte público de calidad: ¿cómo es que no se regulan las paradas de autobús en el barrio y el Hotel Vela tiene una delante de la puerta nada más abrir?; a la educación, los alumnos del CEIP Mediterrània llevan tres años en barracones; a la cultura, el barrio tiene una gran tradición musical, pero ninguna sala de ensayo para los grupos o bandas; a la participación, no hay ni un solo espacio social gestionado por los vecinos en el barrio...

Siempre se ha dicho que la conquista de derechos se hace desde abajo, la re-conquista no puede hacerse de otra manera. Así pues, piratas, reconquistemos nuestro derecho a la Barceloneta. 20 de Marzo: Manifestación [3]

[1] Una victoria que nos debemos, y que debemos a Emilia Llorca.

[2] J.M. Montaner, El Pais 18.IX.08

[3] Para saber los horarios y la convocatoria de la manifestación del 20 de marzo, mira la agenda del Masala

Plataforma d'afectats en Defensa de La Barceloneta,

pdefensabarceloneta@yahoo.es

avlostia@hotmail.com

labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com

grup al facebook: La Barceloneta, una repla virtual

Tenim dret a un educació digna i en condicions: no als barracons del Mediterrània

tenim dret a un treball digne: l'hotel vela i la indústria del turisme precaritzen les nostres vides

tenim dret a un habitatge digne i assequible: prou preus abusius, prou apartaments turístics

tenim dret a l'esport per tothom: instal·lacions municipals a preus raonables ja!

Tenim dret a la cultura: per una sala d'assaig per totes les bandes i grups

tenim dret a l'espai públic: prou terrasses de bars i prohibicions “cíviques”

Tenim dret a La Barceloneta: Pla dels ascensors: anulació!

Dissabte 20 de març, butifarrada i manifestació. Plaça Poeta Boscán.

De 11 a 14 : ultimar materials per la manifestació

14.30- 17.00: butifarrada i musiqueta de celebració perquè hem aconseguit aturar el “pla”, en la lluita per l'anulació hem guanyat una batalla.

17.00: sortida de la manifestació pels carrers del barri

17.30: plaça de La Barceloneta, sortida de la manifestació cap a Sant Jaume.

Pla dels ascensors: anulació

No volem ser una barri turístic

Tenim dret a La Barceloneta,

20 de març Plaça Poeta Boscán,

14.30butifarrada.

17.00 Manifestació

El solar de Miles és pel barri

Fotos de l'acció en Miles

Concentracció davant del solar de Miles

Veïns de la Barceloneta reclamen la construcció d’habitatges socials

Núria Llabina en btv

L'Associació de Veïns i Veïnes de l'Òstia i la Plataforma en Defensa de la Barceloneta s'han concentrat al solar del passeig de Joan de Borbó, 11, per reclamar a l'Ajuntament que hi construeixi habitatges de protecció oficial. Asseguren que el consistori s'hi va comprometre el 2007, però les obres no han començat.

Els veïns han apartat les tanques i han ocupat el solar buit per fer-hi una paella popular. Amb to festiu i música, denuncien que l’augment de preus dels habitatges del barri fa encara més necessària la construcció de vivendes socials. A més, demanen que s’habiliti un centre de barri en els baixos del futur edifici.

El 2007 l’Ajuntament va aprovar la construcció d’habitatge social en aquest espai però encara no n’han començat les obres. Fa anys hi havia un edifici de titularitat pública buit. El 2004, el col•lectiu Miles de Viviendas el van ocupar i el van transformar en un centre de barri. El 2007 es va ordenar el desallotjament i enderroc de l’edifici. El dia de la demolició, l’Administració es va comprometre a construir-hi pisos de protecció oficial però el número 11 del passeig de Joan de Borbó encara és un solar buit.

www.btvnoticies.cat

Dissabte 13 a les 13 hores

Concentració davant del solar de Miles, Joan de Borbó 11

Miles de Viviendas, un edifici que portava anys buits a la Barceloneta, va ser alliberat per una trentena de persones el novembre de 2004.

Durant gairebé tres anys, allà es va fer efectiu el dret a l'habitatge i a la ciutat, donant funció social a un edifici amb un munt de vida, activitats i accions, i enxarxant-se amb tot un barri, el de la Barceloneta, en peu de guerra contra l'especulació i la turistificació.

Al juny de 2007 va ser desallotjada i enderrocada i des de llavors només hi ha un solar buit, malgrat les promeses del Districte de fer-hi habitatge social.

És inacceptable, i més si tenim en compte la necessitat d'habitatge social i d'espais autogestionats que té la Barceloneta i la ciutat en general.

Dissabte 13, veniu a la concentració, a l'hora del vermut ;-)
Amb paella popular, musiqueta, sorpreses i tu!

Assemblea del barri de l'òstia

dijous, 11 / març / 2010

20:00 - 21:00

Església Sant Miquel del Port

Assemblea del barri de l'òstia

El dia 20 es farà una manifestació per demanar l'anul·lació definitiva del pla dels ascensors. Una barrabassada urbanística que amenaça La Barceloneta des de 2007 ad eternum, i que a dia d'avui les protestes veïnals han aconseguit aturar, però no anul·lar.

El barri està esdevenint un parc temàtic per turístes i això suposa de manera directa i indirecta l'expulsió de veïns.

Però a més, hi ha un retrocés en la garantia de drets de la gent de La Barceloneta. 3 anys de barracons en el CEIP Mediterrània, manca d'habitatge assequible, manca d'espais de reunió, culturals...

De tot això s'informarà en l'assemblea en què també volem que diguis la teva.

Ordre del dia:
- Estat del pla dels ascensors
- què passa amb el turisme
- quins drets reclamem per i com a veïns del barri

Barceloneta news: març calent!

1. Assemblea de barri: Dijous 11

2. Concentració: Prou d'eliminar espais plens de vida. El solar de Miles és pel barri! Dissabte 13

3. Botifarrada popular + Manifestació per l'anul·lació definitva del pla dels ascensors, perquè ens neguem a ser un barri turístic...Tenim dret a La Barceloneta Dissabte 20

Dissabte 13 de març del 2010
a les 13h al passeig Joan de Borbó 11, barri de la Barceloneta

Concentració + paella popular + música + sorpreses + tu

Del 2004 al 2007, al número 11 del passeig Joan de Borbó de la Barceloneta, on ara hi ha un solar mort de riure i de fàstic, va haver-hi un espai per a l'antagonisme polític des d'on qüestionar el model de ciutat, un espai alliberat des d'on fer front a la violència immobiliària i urbanística, un espai social autogestionat contra la precarització de la vida, un espai de cultura lliure i de gratuïtat, un espai de trobada per a molts col·lectius i per al barri...l'okupació de Miles de Viviendas

Davant de l'anunci d'un pla urbanístic de conseqüències devastadores per a la Barceloneta -l'anomenat pla dels ascensors-, comença a tramar-se una aliança entre okupes i veïnes. Es fa front comú contra l'enderroc sistemàtic d'habitatges i l'expulsió de veïns i contra l'especulació i la gentrificació galopants. La consolidació de la lluita del barri, amb la creació de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta, fins arribar a la primera gran manifestació contra el pla dels ascensors del 9 de març del 2007, coincideix amb l'acceleració del procés de desallotjament i amb l'aprovació de l'ordre d'enderroc de l'edifici. I és que el suport mutu entre Miles i l'Òstia havia arribat a resultar insuportable per als poders caciquils del barri, per a l'Ajuntament i per als interessos especulatius en un barri popular al costat del mar que s'havia convertit en tot un pastís immobiliari i en un fatal candidat al monocultiu turístic.

El juny del 2007, després d'un primer desallotjament i d'una reokupació, l'edifici on hi havia la primera pedra del barri és desallotjat i enderrocat salvatgement, previ anunci d'última hora de l'Ajuntament de construir-hi habitatge social (per als afectats del pla dels ascensors!).

Tres anys després, on hi havia hagut un espai ple de vida, un espai polític, social i cultural que el barri s'estimava i havia fet seu, només hi ha un solar abandonat, un solar de la vergonya més, un solar de les mentides de l'Ajuntament i la seva política de desertificació.

Com que estem fartes de tanta mentida i impunitat, exigim que al solar de Miles almenys es construeixi l'habitatge social promès, que prou falta que fa a la Barceloneta, i que torni a haver-hi un espai social autogestionat pel barri des d'on tramar col·lectivament. No tolerarem de cap manera que al solar s'hi aixequi ni un hotel, ni apartaments turístics, ni res que no tingui una funció social.

Com que el plaer de regalar-nos espais i drets no ens el trauran pas, el dissabte 13 de març ens trobarem davant del solar de Miles per fer-nos un regal, traient-nos-el, com no, d'un barret. Quedeu totes convidades, veïns i veïnes de la Barceloneta, dels barris de Barcelona i arreu, i de tot l'arxipèlag de resistències...

El solar de Miles és pel barri!

2. Per informar de tot això i de com està el barri, de quins drets reclamem els veïns...Vine a l'assemblea de barri aquest dijous 11 a les 20 a l'església de Sant Miquel del Port (vicaria)

3. No pots faltar a la manifestació del dia 20 i a la botifarrada.

Primer celebrarem amb una botifarrada i musiqueta que hem aconseguit aturar el "pla dels ascenosrs", però no ens conformem amb això perquè no és prou. I per això després sortirem en

Manifestació

per demanar

- l'anul·lació definitiva del pla dels ascensors

- dir ben alt que no volem ser una barri turístic i

- exigir que tenim dret a La Barceloneta...on cada dia hi ha menys drets garantits per la gent que hi vivim i més privilegis per la indústria del turisme i els que tenen calés.

Manifest

TENIM DRET A LA BARCELONETA.

Este es el lema de la manifestación del 20 de marzo. Una manifestación que se convoca, como cada año, para pedir la anulación del “plan de los ascensores”; este año con una novedad. Hemos visto como desde 2007 que se aprobó el Ayuntamiento no se ha atrevido a aplicarlo. La crisis económica, evidentemente, también ha jugado un papel importante en esta historia. Pero si los vecinos y vecinas de La Barceloneta no hubiéramos salido a la calle, no hubiéramos protestado contra un plan que amenazaba toda La Barceloneta, a estas alturas ya estaría en marcha. Así pues la novedad este año es que hemos decidido celebrar esta victoria. Es una victoria parcial, pero siempre se nos olvida reconocer cuándo lo que hacemos obtiene sus frutos; y esta vez todos los y las vecinos y vecinas que hemos alzado la voz contra el plan hemos conseguido que se paralice. Hay que celebrarlo. El mismo día 20 os invitamos a todos a una butifarrada en la plaza de la repla a partir de las 14.30, comeremos allá, con música, y después saldremos en manifestación para empezar el final de una lucha que lleva ya tres años, la de la anulación del plan. Sólo nos queda un empujoncito, y, como hasta ahora, tenemos que hacerlo entre todos, todos los que queremos que La Barceloneta siga siendo un barrio popular, un barrio del que no se expulse salvajemente a aquellos que tienen un nivel adquisitivo más bajo; cosa que el plan aceleraría aun más de lo que ya está.

Pero salimos a la calle no sólo para pedir la anulación del plan de los ascensores. El barrio tiene otros muchos problemas que poco a poco nos van expulsando, como la industria del turismo. Este otoño inauguró el Hotel Vela, en el cual trabajan muchos menos vecinos -en condiciones precarias- de lo que se había dicho, y que, sin embargo, año tras año veremos cómo va modificando las tiendas del barrio, los comercios de toda la vida. No sólo eso, el hotel es un reclamo turístico, que se une al hecho de que La Barceloneta ya se está promocionando turísticamente, y fruto de eso, cada vez hay más apartamentos turísticos, con los que se pierden viviendas (pasan a ser un negocio) y hacen la vida imposible a los vecinos, sobre todo en verano. Y conforme crece el interés del turismo por el barrio, crece el número de terrazas de bares que nos roban la calle y en las que no podemos tomar ni un café, y crecen también los precios de las viviendas.

Con el lema Tenim Dret a La Barceloneta, queremos decir, además, muchas otras cosas: La Barceloneta es nuestro barrio, el de aquellos que vivimos aquí, de los que lo hacemos y lo vivimos cada día. Y nos la están robando. Que los niños del Mediterrania tengan que estar años en barracones, es un forma de bajar la calidad de vida de esos niños y de sus familias, y tenemos derecho a una educación digna y en condiciones. El que muchos niños no puedan pagarse la práctica del deporte, les priva de una parte de la infancia de la que tienen que poder disfrutar. Cuando el Hotel Vela inauguró y tuvo una parada de autobús justo delante, pero no se regulan las paradas en el barrio para mejorar el acceso al CAP; hay un agravio comparativo frente el quehay que exigir el derecho a un transporte público y de calidad. Hay un grupo de niños que ha comenzado a recoger firmas para pedir una sala de ensayo musical y con eso han puesto sobre la mesa un tema muy importante para la cultura de La Barceloneta: este barrio, con una larga cultura musical, no tiene ni una sala de ensayo. Pero tenemos derecho a la cultura, a crearla. El lema Tenim dret a La Barceloneta también nos recuerda que las calles son de todos y no pertenecen a una persona en concreto, que son un espacio de encuentro y que todas las terrazas que hay y, más las que incumplen la normativa, nos quitan un trozo de calle, una esquinita en la que pararnos a charrar. Finalmente, tenim dret a La Barceloneta es un tenemos derecho a vivir en La Barceloneta. En un barrio como este, el derecho a la vivienda debe estar garantizado, sobre todo para aquellas familias y personas que tienen menos recursos y a las que los alquileres ahogan para llegar a fin de mes.

Tenemos derecho a La Barceloneta porque es nuestro barrio y nosotros lo construimos día a día. Y queremos que siga siendo así, con los que estamos y con los que vienen.

Por eso, os convocamos a todos a la Manifestación del día 20. Desde por la mañana estaremos repartiendo información en la Repla, a las 14.30, butifarrada y musica, a las 17.00 saldremos en manifestación por las calles del barrio, y las 17.30 desde la plaza de La Barceloneta saldremos hasta plaça Sant Jaume.

La manifestación del día 20 es una reivindicación de cosas concretas, y también del tipo de barrio, un barrio de y para todos, que queremos. Y como previo, el sábado 13, a las 13.00 habrá una concentración delante del solar de Miles de Viviendas, Joan de Borbó 11, en el que hace ya tres años el ayuntamiento prometió que construiría vivienda social, y a día de hoy no se ha hecho ni se sabe nada. En época de crisis, con cada vez más familias del barrio sin llegar a fin de mes y sin encontrar trabajo, no podemos permitir que se “olvide” construir vivienda social.

Plataforma d'afectats en Defensa de La Barceloneta,

pdefensabarceloneta@yahoo.es

avlostia@hotmail.com

labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com

Dónde encontrarnos: cada martes a las 20 en la calle Pescadors 49...asamblea de la PADB y la avv l'òstia.

La asociación de vecinos abre cada martes y jueves de 18 a 20, pásate.

Boletín marzo 2010 de la AAVV de l'Òstia y la Plataforma

Concentració davant del solar de Miles, Joan de Borbó 11