dissabte, 20 de març del 2010

500 veïns es manifesten per exigir l'anul·lació del pla dels ascensors

Més de 500 veïns s'han manifestat avui a La Barceloneta per demanar l'anul·lació definitiva del "pla dels ascensors", i exigir el seu dret a La Barceloneta.

La jornada ha començat ben aviat. Els veïns han fet una botifarrada per recordar que gràcies a la movilització veïnal el "pla dels ascensors" està aturat políticament; la botifarrada ha donat pas a la manifestació en què s'ha exigit l'anul·lació jurídica del "pla". En aquesta han participat més de 500 veïns, entre ells els pares i mares del C.E.I.P Mediterrània, els alumnes del qual porten tres anys en barracons. Els pares i mares demanen informació sobre la construcció del col·legi i el començament de les obres.

A les 14.30 ha tingut lloc la botifarrada amb una àmplia participació, i a les 17.00 ha començat la manifestació pels carrers del barri. La tradició marinera també estava present a la manifestació en forma d'una vela que portava escrits els dessitjos dels veïns pel seu barri.

A les 17.30 s'ha arribat a la Plaça de La Barceloneta, on s'ha fet una exposició amb veus en primera persona dels problemes del barri: l'habitatge inaccesible, els barracons, el "pla dels ascensors", la sobreexplotació turística...

Amb la reclamació dels veïns del seu dret a La Barceloneta, el seu dret a viure en el barri en què han decidit viure i no veure'ns expulsats per tenir un nivell adquisitiu més baix; la manifestació ha sortit cap a Plaça Sant Jaume. La manifestació ha estat molt sorollosa i plena de càntics com "és el nostre barri i no un pastís immobiliari", "més col·legis i menys hotels", o el cant "nos han quitado el puerto, nos han quitao la playa, y ahora quieren quitarnos las casas", "no volem un parc temàtic".

El recorregut ha estat molt animat i molts veïns portaven els ja típics bocadillos amb lemas com "Tenim dret a La Barceloneta", "los políticos mienten a los niños", "Hotel vela 1. CEIP Mediterrània 0", "Precios abusivos, expulsión de vecinos"...

A les 18.40 s'ha arribat a la Plaça, on s'ha recordat als polítics que ocupen el seu càrrec gràcies als vots dels veïns, a qui, no obstant això, trapitjen i ningunejen per interessos econòmics.

No podia falta, i no ho ha fet, el record i la presència d'Emilia Llorca, impulsora del moviment contra el "pla dels ascensors" que va patir un accident el desembre passat. La seva figura de dona lluitadora ha estat recordada pels veïns amb força i sentiment, també amb tristor.

A les 18.50 la manifestació ha acabat la manifestació amb la qual un cop més els veïns de La Barceloneta han sortit al carrer per reclamar els seus drets, mostrar el seu rebuig a convertir-se en un barri turístic, i exigir l'anul·lació definitiva del "pla dels ascensors".

Aquest planejament té interposat un contenciós administratiu (amb el nom tècnic de "Modificació del p.g.m. en la regulació de l’edificació tradicional de la barceloneta per millorar la seva accessibilitat vertical"), ja que aquest suposarà la expulsió del 20% de veïns del barri; la destrucció del patrimoni històric de La Barceloneta; i deixa sense possibilitat de decidir al 50% dels residents en règim de lloguer. El "pla" suposa la instal·lació d'ascensors en les estretes escales de La Barceloneta, per la qual cosa s'hauria d'enderrocar un pis per planta. Només els propietaris tenen capacitat de decisió, amb majoria ximple (50%+1).









divendres, 19 de març del 2010

Estimats veïns i veïnes,


Dissabte 20 de març del 2010: Manifestació 'Tenim dret a la Barceloneta'
i per l'anul∙lació definitiva del 'pla dels ascensors'

Estimats veïns i veïnes,

Un cop més, sortirem junts al carrer per defensar el barri. Serà el quart any que una manifestació recorrerà els carrers del barri i enfilarà cap a plaça Sant Jaume per anul∙lar el 'pla dels ascensors'. Aquesta vegada, a més, celebrarem que, gràcies a la lluita, el pla està pràcticament parat, però no anul∙lat. Si no hagués estat per la lluita de tants i tantes, avui ja s'estaria aplicant un pla que era un veritable despropòsit; un pla fet a esquenes dels veïns i al servei de les immobiliàries i el capital. (No cal dir que el problema no han sigut mai els ascensors ­ningú està en contra dels ascensors en si­, sinó que per fer­los lloc es volien enderrocar edificis sencers i fins a un 20% dels veïns perdien el seu pis, volguessin o no volguessin).

Fa més de tres anys, podia semblar que la batalla estava perduda d'entrada. Però la batalla perduda és aquella que no es comença. Ens vam negar a creure que no es podia fer res i que ja estava tot venut, per poderosos que fossin els enemics a què ens enfrontàvem. Ens vam negar a acceptar que el barri fos decidit des de dalt al dictat de l'especulació i el talonari. Ens vam negar que el destí de la Barceloneta fos ser un pastís immobiliari i un monocultiu turístic.

Però atenció, la lluita per l'anul∙lació del pla encara no està guanyada del tot. El pla dels ascensors està parat políticament però no podem oblidar que segueix ben vigent sobre el paper i a punt per a aplicar­-se quan amaini la crisi i les immobiliàries trobin l'ocasió de rapinyar, o quan el Districte així ho decideixi... Per això cal aconseguir l'anul∙lació definitiva. Cal dir-­ho ben alt i ben clar una vegada més. Pot ser que sigui l'últim esforç abans de la victòria, una victòria del barri contra la força bruta de l'especulació. Entre tantes derrotes, no seria el primer cop que
a la Barceloneta es para un pla urbanístic. Si vam poder amb el pla de la Ribera, podem amb el 'pla dels ascensors'!

També sortirem al carrer per una altra gran problemàtica del barri: la sobreexplotació turística. El problema no són els turistes en si, sinó que els centenars d'apartaments turístics que han proliferat són habitatges que perden la seva funció social per passar a ser un negoci, a més que generen molèsties. No hi ha dret que a una veïna li facin mòbbing o no li renovin el contracte per posar un apartament turístic a 150 euros la nit. Tampoc hi ha dret que enderroquessin els xiringuitos en compliment de la Llei de Costes i després hagin plantificat l'Hotel Vela enmig de la mar, una mole de 100 metres d'alt per a turistes de luxe que ens ha robat l'horitzó.

Però hi ha molt més per guanyar a més de l'anul∙lació del pla dels ascensors. Estem lluitant pels nostres drets. I és que tenim dret al barri; tenim dret a decidir col∙lectivament com volem viure en aquest tros de terra triangular a la vora del mar que és casa nostra, casa de tots, dels que hi som i dels que vénen, la Barceloneta. Tenim dret a quedar-­nos al barri i a no veure'ns forçats a marxar-­ne per motius econòmics. Tenim dret a un habitatge digne i assequible que no ens hipotequi la vida. També tenim dret a una educació pública i en condicions, mentre els
nens del CEIP Mediterrània fa més de tres anys que estan en barracons. Tenim dret a la cultura i a l'esport, però no hi ha cap equipament esportiu gratuït o més assequible, ni cap local d'assaig per a músics, i encara es posen pegues a les festes populars. Tenim dret a l'espai públic, als carrers, a fer servir el carrer com a lloc de trobada sense haver de pagar una fortuna en una terrassa. I és que els drets són conquestes col∙lectives que han se ser defensades dia a dia perquè no quedin en meres paraules. Això prou que ho ha de saber un barri popular com
el nostre amb tanta tradició de lluita obrera a la fàbrica, al port o al mar.

Sortirem junts al carrer perquè tenim dret a la Barceloneta, i perquè, com deia l'Emiliona, que tant estimava i lluitava, al barri se l'ha de defensar.
***

14.30h botifarrada popular a la plaça del mercat
17h manifestació pel barri
17.30h manifestació cap a Sant Jaume des de la plaça de l'església

Hi haurà acompanyament musical! Porta també la teva cassola!

dimecres, 17 de març del 2010

Manifestació: Tenim Dret a La Barceloneta, per un barri de veïnat i popular

20 DE MARÇ

Per l'anul·lació definitiva del pla dels ascensors

Perquè no volem ser un barri turístic,

Exigim el nostre dret a La Barceloneta


Un cop més, sortirem junts al carrer per defensar el barri. Serà el quart any que una manifestació recorrerà els carrers del barri i enfilarà cap a plaça Sant Jaume per aturar el 'pla dels ascensors'. Aquesta vegada, a més, celebrarem que, gràcies a la lluita, el pla està pràcticament parat.

Fa més de tres anys, podia semblar que la batalla estava perduda d'entrada. Però la batalla perduda és aquella que no es comença.

Ens vam negar que el destí de la Barceloneta fos ser un pastís immobiliari i un monocultiu turístic.

També sortirem al carrer per una altra gran problemàtica del barri: la sobreexplotació turística.

Però atenció, la lluita per l'anul·lació del pla encara no està guanyada del tot. El pla dels ascensors està parat políticament però no podem oblidar que segueix ben vigent sobre el paper i a punt per a aplicar-se quan amaini la crisi i les immobiliàires trobin l'ocasió de rapinyar, o quan el Districte així ho decideixi... Per això cal aconseguir l'anul·lació definitiva.

Però hi ha molt més per guanyar a més de l'anul·lació del pla dels ascensors. Estem lluitant pels nostres drets. I és que tenim dret al barri; tenim dret a decidir col·lectivament com volem viure en aquest tros de terra triangular a la vora del mar que és casa nostra, casa de tots, dels que hi som i dels que vénen, la Barceloneta.Tenim dret a quedar-nos al barri i a no veure'ns forçats a marxar-ne per motius econòmics. Tenim dret a un habitatge digne i assequible que no ens hipotequi la vida. També tenim dret a una educació gratuïta i en condicions, mentre els nens del CEIP Mediterrània fa més de tres anys que estan en barracons. Tenim dret a la cultura i a l'esport, però no hi ha cap equipament esportiu gratuït o més assequible, ni cap local d'assaig per a músics, i encara es posen pegues a les festes populars. Tenim dret a l'espai públic, a fer servir el carrer com a lloc de trobada sense haver de pagar una fortuna en una terrassa.


Plaça Poeta Boscán
:: 14.30h botifarrada popular a la plaça del mercat
:: 17h manifestació pel barri
:: 17.30h manifestació cap a Sant Jaume des de la plaça de
l'església

Porta la teva cassola, ens farem sentir!

Manifest sencer

Més informació de la manifestació

dimarts, 16 de març del 2010

20 de març a la plaça Poeta Boscà

EL EXILIO DE LOS POBRES

LA VANGUARDIA, 29/12/2008
(POR ENRIC SIERRA)

Lo vienen diciendo las diversas entidades que trabajan en el ámbito de las ayudas sociales. Las peticiones de apoyo económico se están multiplicando, y muchas de las asociaciones que atienden a las familias más necesitadas no dan abasto. La situación empieza a ser muy preocupante porque la cola de personas con problemas crece y crece sin que la sociedad sea capaz de absorber esa demanda. Las administraciones están perfectamente informadas de la situación, y algunas de ellas ya han previsto destinar más dinero a fines sociales en los presupuestos del año que empieza esta misma semana. La pregunta que se hacen las entidades sociales es hasta dónde llegará el dinero solidario, puesto que los ayuntamientos también están notando la crisis y sus recursos económicos han caído espectacularmente desde que se ha cortado el maná inmobiliario que tanto ha alimentado hasta ahora las arcas municipales.
Para acabar de complicar la situación, empiezan también a percibirse ciertas políticas urbanísticas planteadas durante la década de los noventa. El ejemplo más claro se está dando en el distrito de Ciutat Vella de Barcelona. Es ésta una de las zonas de la ciudad que más recursos públicos, en microurbanismo e inversiones sociales, han recibido en los últimos 20 años. El objetivo era evitar un gueto de pobreza y discriminación. Los resultados de esta política se están notando ahora. Lo dicen también las entidades sociales que desde hace décadas trabajan en la zona. La pobreza se está desplazando de estos barrios del centro de la ciudad hacia la periferia de Barcelona, especialmente hacia el norte de la capital catalana.
El último dato que confirma esta tendencia es el espectacular aumento del precio del alquiler en Ciutat Vella (1.106,5 euros al mes). Es el cuarto distrito de Barcelona más caro de la ciudad, tras Sarrià, les Corts y el Eixample, y ha sufrido un incremento del 82% en los últimos cinco años. Los nuevos barrios emergentes en la acogida de familias de bajo poder adquisitivo son los que se ubican en Nou Barris, en particular Trinitat, y en los municipios colindantes de Santa Coloma de Gramenet o Sant Adrià del Besòs.
Barcelona ya se consolida como la ciudad más cara de España y va camino de conseguir la misión urbanística de no tolerar que haya ni una sola zona de pobreza. ¿Colocaremos el cartel de aquí sólo se permite la residencia a la gente rica? No lo creo, aunque, en la práctica, acabe siendo así. Barcelona se deshace de todo lo que le molesta, basuras, cárceles, coches, industrias sucias, etcétera y sólo acepta lo que genera riqueza. Quizá ahí radique la desconfianza de los alcaldes vecinos a la hora de crear el nuevo gobierno metropolitano.

Article aportat per VEI

dilluns, 15 de març del 2010

Barceloneta, una reconquista: suma y sigue.

Article publicat en el Masala nº 52


En los terrenos de la fábrica metalúrgica La Maquinista terrestre y marítima se había planeado una Copacabana (1973-1977). En aquel momento fueron la oposición y movilizaciones vecinales las que forzaron que en ese espacio ahora haya equipamientos educativos.

Para los quarts de casa y sus estrechas escaleras se había planeado la colocación de ascensores, la eliminación de un piso por planta, y sobre todo, la obligación de plegarse a los intereses del capital privado. En este momento, la oposición y movilizaciones vecinales han hecho que este planeamiento (el “plan de los ascensores”) no se lleve a cabo. Cuatro décadas después, una nueva victoria [1].

Victorias vecinales, como las de La Maquinista, son una reconquista de espacios. Espacios que permiten el ejercicio de un derecho básico, como en este caso la educación. La paralización del “plan de los ascensores” es una victoria con la que aun no se ha ganado la batalla; pero forma parte de una reconquista del barrio que sólo (pero no solos) podemos hacer los vecinos, de esa conquista del derecho a la ciudad.

La anulación del “plan” es una reconquista del futuro de La Barceloneta. Obviamente, no se trata de una reconquista física (o no sólo), sino más bien política. La aprobación del “plan de los ascensores” fue una decisión política; un error político, a conciencia, del Ayuntamiento en pleno, con el PSC a la cabeza. Su desarticulación no puede basarse en cuestiones técnicas, como nos intenta hacer creer el Distrito de Ciutat Vella, sino que tiene que responder a un gesto político.

Desde su aprobación en 2007, la única respuesta política a esta situación viene dada por el PSC y el nombramiento de la -en principio- independiente y bienintencionada Itziar González.

Sin embargo, a partir de ahí, las respuestas han sido todas técnicas y metodológicas. Dos años después de anunciar la paralización del “plan” y su modificación, el Districte de Ciutat Vella responde a la exigencia vecinal de anular el “plan” con una respuesta metodológica enrevesada que, como mucho, supone una alternativa a los propietarios sin mucha ambición; pero continua dejando la puerta abierta (y lo hará, mientras el “plan” siga vigente) a una transformación elitista de La Barceloneta.


Las cuestiones técnicas, en este caso son (a grandes rasgos):

Cambio de la normativa de la cédula de habitabilidad para los pisos de La Barceloneta: los pisos de La Barceloneta que se sometan a una reforma integral, como poner un ascensor, puedan obtener después una cédula de habitabilidad, a pesar de no tener los metros que se requieren para ello;

modificación del ya modificado PERI del 86 para sobreponer al “plan de los ascensores” otro planeamiento [sic.];

revisión de las actuaciones a realizar en el frente marítimo...


Pero lo técnico siempre se pliega a los intereses políticos y privados. Una metodología, por buena o mala que sea, no garantiza derechos, sólo ralentiza o agiliza trámites. A estas alturas de la película, el PSC no puede querer hacernos creer a los vecinos de La Barceloneta que con una “buena” gestión de lo técnico se soluciona un problema que puede suponer la expulsión de un 20% de la población del barrio. La vigencia del “plan de los ascensores” supone una vulneración potencial de derechos sociales básicos, del derecho a la ciudad. Esto se da en un momento de crisis en que la administración debería garantizar e implementar derechos y no recortarlos o potenciar que se vulneren.

Aquellos que lucharon por los equipamientos educativos en La Maquinista no respiraron tranquilos hasta que no vieron cómo se construían los colegios. Y de la mismo manera, los/as vecinos/as hoy no podemos quedarnos parados/as hasta que no se anule definitivamente el “plan de los ascensores”. Como bien dice J.M. Montaner “uno de los motores esenciales de las mejoras sociales [...] son los movimientos urbanos”[2], siendo así, reconquistar La Barceloneta sería reconquistar el derecho a La Barceloneta que la administración, el capital privado, la industria del turismo y el mercado inmobiliario nos roban.

El derecho a La Barceloneta, pasa por la anulación del “plan”, pero también comprende el derecho a la vivienda, a un transporte público de calidad: ¿cómo es que no se regulan las paradas de autobús en el barrio y el Hotel Vela tiene una delante de la puerta nada más abrir?; a la educación, los alumnos del CEIP Mediterrània llevan tres años en barracones; a la cultura, el barrio tiene una gran tradición musical, pero ninguna sala de ensayo para los grupos o bandas; a la participación, no hay ni un solo espacio social gestionado por los vecinos en el barrio...

Siempre se ha dicho que la conquista de derechos se hace desde abajo, la re-conquista no puede hacerse de otra manera. Así pues, piratas, reconquistemos nuestro derecho a la Barceloneta. 20 de Marzo: Manifestación [3]


[1] Una victoria que nos debemos, y que debemos a Emilia Llorca.

[2] J.M. Montaner, El Pais 18.IX.08

[3] Para saber los horarios y la convocatoria de la manifestación del 20 de marzo, mira la agenda del Masala

Plataforma d'afectats en Defensa de La Barceloneta,

pdefensabarceloneta@yahoo.es

avlostia@hotmail.com

labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com

grup al facebook: La Barceloneta, una repla virtual



Tenim dret a un educació digna i en condicions: no als barracons del Mediterrània

tenim dret a un treball digne: l'hotel vela i la indústria del turisme precaritzen les nostres vides

tenim dret a un habitatge digne i assequible: prou preus abusius, prou apartaments turístics

tenim dret a l'esport per tothom: instal·lacions municipals a preus raonables ja!

Tenim dret a la cultura: per una sala d'assaig per totes les bandes i grups

tenim dret a l'espai públic: prou terrasses de bars i prohibicions “cíviques”

Tenim dret a La Barceloneta: Pla dels ascensors: anulació!


Dissabte 20 de març, butifarrada i manifestació. Plaça Poeta Boscán.

De 11 a 14 : ultimar materials per la manifestació

14.30- 17.00: butifarrada i musiqueta de celebració perquè hem aconseguit aturar el “pla”, en la lluita per l'anulació hem guanyat una batalla.

17.00: sortida de la manifestació pels carrers del barri

17.30: plaça de La Barceloneta, sortida de la manifestació cap a Sant Jaume.


Pla dels ascensors: anulació

No volem ser una barri turístic

Tenim dret a La Barceloneta,


20 de març Plaça Poeta Boscán,

14.30butifarrada.

17.00 Manifestació

diumenge, 14 de març del 2010

El solar de Miles és pel barri







Concentracció davant del solar de Miles

Veïns de la Barceloneta reclamen la construcció d’habitatges socials

Núria Llabina en btv

L'Associació de Veïns i Veïnes de l'Òstia i la Plataforma en Defensa de la Barceloneta s'han concentrat al solar del passeig de Joan de Borbó, 11, per reclamar a l'Ajuntament que hi construeixi habitatges de protecció oficial. Asseguren que el consistori s'hi va comprometre el 2007, però les obres no han començat.

Els veïns han apartat les tanques i han ocupat el solar buit per fer-hi una paella popular. Amb to festiu i música, denuncien que l’augment de preus dels habitatges del barri fa encara més necessària la construcció de vivendes socials. A més, demanen que s’habiliti un centre de barri en els baixos del futur edifici.

El 2007 l’Ajuntament va aprovar la construcció d’habitatge social en aquest espai però encara no n’han començat les obres. Fa anys hi havia un edifici de titularitat pública buit. El 2004, el col•lectiu Miles de Viviendas el van ocupar i el van transformar en un centre de barri. El 2007 es va ordenar el desallotjament i enderroc de l’edifici. El dia de la demolició, l’Administració es va comprometre a construir-hi pisos de protecció oficial però el número 11 del passeig de Joan de Borbó encara és un solar buit.



www.btvnoticies.cat