dijous, 10 de desembre del 2009

No sabem com comunicar aquesta notícia.

La Emilia Llorca va morir ahir.

Se'n va una persona amb carisma, fortalessa, bon humor, ganes de viure, saber fer, una capacitat increïble per organitzar, llegir la realitat, engrescar gent i moviments, alhora que comunicar una sencillessa natural; la seva absència és d'aquest buits que es converteixen en forats negres. I persones com aquestes hi ha poques al món.

Totes i tots sabem que ha estat un privilegi que s'hagi creuat, ficat endins, passat, entrat a la nostra vida; i la tristor de la seva pèrdua va més enllà de nosaltres mateixos, i afecta a tot un barri, a una lluita, a un festa major, a un moviment veïnal, a familiars, amics i amigues, coneguts, conegudes...

Emilia era per totes i cadasqú de nosaltres un referent, una mostra d'entrega, entereça, un esperit incansable i lluitador, una persona bona. La seva força, energia i alegria ens omplia a tots.

Després de tot el que hem viscut, lluitat, gaudit amb ella i aprés d'ella, sabem que s'ha de continuar i ho farem. Però també sabem que no serà el mateix sense ella.

Demà de 9 a 13 hores la podrem acomiadar al tanatori de Sancho d'Àvila, a les 15.30 estarà a l'esglèsia de Sant Miquel fins a les 16.30, que anirem a enterrar-la al cemintiri de Montjuïc, a les 17.00

Demà li diem adeu, oblidar-la no podrem fer-ho mai

6 comentaris:

pescaito ha dit...

Emilia,

nos vemos en las calles

Anònim ha dit...

Tú me volviste a dar la fuerza por la lucha , creia que ya la había perdido, creia que ya era imposible.
Nunca te olvidaremos
Pepa

Pino ha dit...

Sé que continuarás estando a nuestro lado en la lucha porque siempre estarás presente ¿dónde vas a estar si no?

Anònim ha dit...

Si en el Cel hi ha especul-ladors i nubols turistics il.legals, ja estàn acabats... a arrivat l´Emiliona.
Aquí intentarem estar a la altura encara que no serà el mateix.

Xavi

janialy ha dit...

Aún a mí, que no viví a diario sus luchas, se me dificulta mucho pensar en la Barceloneta sin Emiliona. Ante la tristeza y el dolor que respiran todos los que tuvieron el privilegio de conocerla, resta celebrar su vida y dejar que aún desde el recuerdo, Emiliona nos contagie con su entusiasmo, entrega y alegría.

Tierna y solidaria,
Janialy

Anònim ha dit...

Emilia tenía luz, alegría, ilusión y sentido de justicia.
Ha sido una enorme pérdida para la sociedad.

María J.