La Emilia Llorca va morir ahir.
Se'n va una persona amb carisma, fortalessa, bon humor, ganes de viure, saber fer, una capacitat increïble per organitzar, llegir la realitat, engrescar gent i moviments, alhora que comunicar una sencillessa natural; la seva absència és d'aquest buits que es converteixen en forats negres. I persones com aquestes hi ha poques al món.
Totes i tots sabem que ha estat un privilegi que s'hagi creuat, ficat endins, passat, entrat a la nostra vida; i la tristor de la seva pèrdua va més enllà de nosaltres mateixos, i afecta a tot un barri, a una lluita, a un festa major, a un moviment veïnal, a familiars, amics i amigues, coneguts, conegudes...
Emilia era per totes i cadasqú de nosaltres un referent, una mostra d'entrega, entereça, un esperit incansable i lluitador, una persona bona. La seva força, energia i alegria ens omplia a tots.
Després de tot el que hem viscut, lluitat, gaudit amb ella i aprés d'ella, sabem que s'ha de continuar i ho farem. Però també sabem que no serà el mateix sense ella.
Demà de 9 a 13 hores la podrem acomiadar al tanatori de Sancho d'Àvila, a les 15.30 estarà a l'esglèsia de Sant Miquel fins a les 16.30, que anirem a enterrar-la al cemintiri de Montjuïc, a les 17.00
Demà li diem adeu, oblidar-la no podrem fer-ho mai
Totes i tots sabem que ha estat un privilegi que s'hagi creuat, ficat endins, passat, entrat a la nostra vida; i la tristor de la seva pèrdua va més enllà de nosaltres mateixos, i afecta a tot un barri, a una lluita, a un festa major, a un moviment veïnal, a familiars, amics i amigues, coneguts, conegudes...
Emilia era per totes i cadasqú de nosaltres un referent, una mostra d'entrega, entereça, un esperit incansable i lluitador, una persona bona. La seva força, energia i alegria ens omplia a tots.
Després de tot el que hem viscut, lluitat, gaudit amb ella i aprés d'ella, sabem que s'ha de continuar i ho farem. Però també sabem que no serà el mateix sense ella.
Demà de 9 a 13 hores la podrem acomiadar al tanatori de Sancho d'Àvila, a les 15.30 estarà a l'esglèsia de Sant Miquel fins a les 16.30, que anirem a enterrar-la al cemintiri de Montjuïc, a les 17.00
Demà li diem adeu, oblidar-la no podrem fer-ho mai
6 comentaris:
Emilia,
nos vemos en las calles
Tú me volviste a dar la fuerza por la lucha , creia que ya la había perdido, creia que ya era imposible.
Nunca te olvidaremos
Pepa
Sé que continuarás estando a nuestro lado en la lucha porque siempre estarás presente ¿dónde vas a estar si no?
Si en el Cel hi ha especul-ladors i nubols turistics il.legals, ja estàn acabats... a arrivat l´Emiliona.
Aquí intentarem estar a la altura encara que no serà el mateix.
Xavi
Aún a mí, que no viví a diario sus luchas, se me dificulta mucho pensar en la Barceloneta sin Emiliona. Ante la tristeza y el dolor que respiran todos los que tuvieron el privilegio de conocerla, resta celebrar su vida y dejar que aún desde el recuerdo, Emiliona nos contagie con su entusiasmo, entrega y alegría.
Tierna y solidaria,
Janialy
Emilia tenía luz, alegría, ilusión y sentido de justicia.
Ha sido una enorme pérdida para la sociedad.
María J.
Publica un comentari a l'entrada