divendres, 11 de desembre de 2009

HOMENATGE A una líder veïnal

Mort d’Emilia Llorca
Vicens Forner
Barcelona
Una vegada més, la tragèdia sacseja el barri de la Barceloneta de Barcelona. Si fa uns mesos vam perdre Pepe Rubianes, aquesta vegada es tracta d’una dona que, sense ser tan famosa, no per això era menys entranyable. Emilia Llorca ha mort.
Els que la vam conèixer no podem creure que ja no estarà més entre nosaltres, recorrent els carrers del barri, atenent un veïnat que va dipositar en ella la confiança i també la responsabilitat de defensar uns interessos, a vegades oposats als de l’Administració. Emilia era presidenta de l’associació de veïns L’Òstia. La tasca que va portar a terme durant anys sempre va ser desinteressada, sense cap mena d’ambició política, i menys encara econòmica, sense més interès que el de protegir els drets de les classes més desafavorides del barri.
En aquest terrible tràngol totes les associacions i tots els veïns de la Barceloneta lamentem la pèrdua irreparable d’una dona, esposa, mare i amiga que era valenta i guerrillera de barri, i que va dedicar la seva vida a lluitar contra l’especulació. Emilia Llorca: encara que te n’hagis anat, no t’oblidarem.


Carisma i fortalesa
A. V. L.
Barcelona
Amb la mort de l’activista veïnal Emilia Llorca se n’ha anat una persona amb carisma, fortalesa, bon humor, ganes de viure, saber fer, una capacitat increïble per organitzar, llegir la realitat, engrescar gent i moviments socials. I tot comunicat amb una gran senzillesa. La seva absència és d’aquells buits que es converteixen en forats negres, perquè de persones com ella n’hi ha poques al món. Tots sabem que ha estat un privilegi que s’hagi creuat, ficat endins, passat, entrat a les nostres vides, i la tristor de la seva pèrdua va més enllà de nosaltres mateixos, i afecta tot un barri, una lluita, una festa major, un moviment veïnal, familiars, amics i amigues, i coneguts.
Emilia era per a tots i cadascun de nosaltres un referent, una mostra d’entrega, enteresa, un esperit incansable i lluitador, una persona bona. La seva força, energia i alegria ens omplia a tots. Després de tot el que hem viscut, lluitat, gaudit amb ella i après d’ella, sabem que s’ha de continuar, i ho farem. Però també sabem que no serà el mateix sense ella.
Ahir li vam dir adéu. Oblidar-la, no podrem fer-ho mai.

Publicat en Cartes dels lectors de el Periódico