En aquest darrers dies s’han produït dos fets que pensem que mereixen explicacions per part dels seus responsables, i en darrer terme de l’Ajuntament de Barcelona:
En primer lloc, l'empresa pública Transports Metropolitans de Barcelona ens ha sorprès amb la tramesa als nostres domicilis d’un fulletó per indicar-nos que estan d’acord amb els dos dies de descans setmanal de les conductores i conductors dels autobusos. En una maniobra de la qual no recordem precedents, se’ns vol convèncer que no hi ha raons perquè aquest col·lectiu faci vaga. Obliden que la vaga és un dret, però un dret pel qual les persones que s’hi acullen paguen una part del seu sou. Per tant, suposem que individualment i col·lectivament han calibrat molt bé els costos personals i econòmics que els representa l’exercici d’aquest dret. Ara bé, el que ningú ens ha dit és quant ens costa a la ciutadania la campanya de propaganda anti-vaga de TMB. Calculem que ha de ser quantiosa, calculem també que amb aquest import es podrien cobrir els increments de costos dels conductors i conductores durant, ¿quant de temps? Calculem que la paguem entre tots i totes!
TMB és una empresa pública i volem conèixer els costos d’aquestes campanyes, els costos dels salaris dels seus treballadors i treballadores, des dels directius als conductors, directes i indirectes, a través de prebendes com l’ús de cotxes oficials. Si no ens informen, no tenen autoritat moral per apujar-nos les tarifes com es ve fent de forma reiterada i per damunt de l’índex d’augment del cost de la vida!
En segon lloc, volem comentar l’obertura del denominat “Celtics Meeting Point” en forma de macro ludoteca adreçada a controlar els possibles ànims exaltats dels seguidors d’aquest equip de futbol. Efectivament, es podrien fer moltes consideracions al respecte, totes elles preocupants, algunes concernents a la infantilització de persones adultes, la desresponsabilització dels clubs de futbol i fins i tot la promoció d’una forma d’entendre la masculinitat que hauríem de revisar en profunditat a la vista dels problemes de violència i de violència de gènere que ens comporta. No obstant ens volem centrar en un d’aquests aspectes: ¿qui paga els costos que aquesta operació lúdico-policial planteja? ¿Per què aquesta iniciativa que sembla no tenir precedents en altres ciutats?
Exigim que es presentin comptes clars dels costos i de qui els assumeix i en quina proporció, quins espònsors participen i amb quina quantia. Quins acords futurs s’han pres amb aquests espònsors?
Quan es produeixin fenòmens de “botellón” autòctons, festes joves autogestionades, festes populars que no tenen el vist i plau de les autoritats, ens muntaran una macroludoteca per a les ciutadanes i ciutadans autòctons o n’hi haurà prou amb l’aplicació pura i dura de l’ordenança?
FAVB
En primer lloc, l'empresa pública Transports Metropolitans de Barcelona ens ha sorprès amb la tramesa als nostres domicilis d’un fulletó per indicar-nos que estan d’acord amb els dos dies de descans setmanal de les conductores i conductors dels autobusos. En una maniobra de la qual no recordem precedents, se’ns vol convèncer que no hi ha raons perquè aquest col·lectiu faci vaga. Obliden que la vaga és un dret, però un dret pel qual les persones que s’hi acullen paguen una part del seu sou. Per tant, suposem que individualment i col·lectivament han calibrat molt bé els costos personals i econòmics que els representa l’exercici d’aquest dret. Ara bé, el que ningú ens ha dit és quant ens costa a la ciutadania la campanya de propaganda anti-vaga de TMB. Calculem que ha de ser quantiosa, calculem també que amb aquest import es podrien cobrir els increments de costos dels conductors i conductores durant, ¿quant de temps? Calculem que la paguem entre tots i totes!
TMB és una empresa pública i volem conèixer els costos d’aquestes campanyes, els costos dels salaris dels seus treballadors i treballadores, des dels directius als conductors, directes i indirectes, a través de prebendes com l’ús de cotxes oficials. Si no ens informen, no tenen autoritat moral per apujar-nos les tarifes com es ve fent de forma reiterada i per damunt de l’índex d’augment del cost de la vida!
En segon lloc, volem comentar l’obertura del denominat “Celtics Meeting Point” en forma de macro ludoteca adreçada a controlar els possibles ànims exaltats dels seguidors d’aquest equip de futbol. Efectivament, es podrien fer moltes consideracions al respecte, totes elles preocupants, algunes concernents a la infantilització de persones adultes, la desresponsabilització dels clubs de futbol i fins i tot la promoció d’una forma d’entendre la masculinitat que hauríem de revisar en profunditat a la vista dels problemes de violència i de violència de gènere que ens comporta. No obstant ens volem centrar en un d’aquests aspectes: ¿qui paga els costos que aquesta operació lúdico-policial planteja? ¿Per què aquesta iniciativa que sembla no tenir precedents en altres ciutats?
Exigim que es presentin comptes clars dels costos i de qui els assumeix i en quina proporció, quins espònsors participen i amb quina quantia. Quins acords futurs s’han pres amb aquests espònsors?
Quan es produeixin fenòmens de “botellón” autòctons, festes joves autogestionades, festes populars que no tenen el vist i plau de les autoritats, ens muntaran una macroludoteca per a les ciutadanes i ciutadans autòctons o n’hi haurà prou amb l’aplicació pura i dura de l’ordenança?
FAVB
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada