dijous, 6 de març de 2008

Habitatges per viure

Les penúries dels barcelonins que busquen apartament per viure

El diari parisenc 'Libération' publica ahir un reportatge sobre els "anys de bogeria" que han fet de Barcelona una ciutat amb uns lloguers completament inassumibles per la major part dels joves

El reportatge reflecteix una ciutat plena de joves vivint a casa dels seus pares fins més enllà dels trenta anys, amb l'única alternativa de compartir espais molt petits i en males condicions

Llegir article

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Soc de BCN pero visc a Xixo (ASturies). Havent marxant de casa els pares tenint 18, vaig poguer pagarme un lloger a BCN fins els 26, despres, va resultar del tot imposible, fins i tot pagar una habitacio en un pis a compartir (De 330 a 450E)+despeses. Aixi que sense cap ajut de les administracions, cap ni un, vaig començar a sortir a treballar fora, on el preus son soportables, i els ajuts nombrossos.

Anònim ha dit...

Certament, es fa molt difícil. Tinc 26 anys, estic vivint en un pis prou gran (compartit entre 4 persones, 100-110 m2) que fa anys que el tenim llogat per 700 euros al mes. Ai del dia que ens hagim fet prou grans com per separar-nos (anar a viure en parella, formar una família o simplement viure pel nostre compte a casa nostra). Aquell dia se'ns multimplicarà el lloguer per 3 (o per 4). Aquell dia, marxaré de Barcelona, de ben segur!!

kasmasnou ha dit...

Per a tots els que paguem lloguers de bogeria. . . us proposo crear un Sindicat de Llogaters de Catalunya que sigui la nostra veu directa, més enllà de notícies a diaris extrangers o de comentaris anònims a internet. kasmasnou@gmail. com