divendres, 7 de març del 2008

La Barceloneta es rebela



Avui som aquí perquè no podíem deixar de fer-ho. Som veïns, veïnes i amics de la Barceloneta. El nostre barri està assetjat: la tàctica d'assalt és un pla urbanístic que ha obert les portes a un atac de termites larvades.

Ja fa un any de l'aprovació del pla urbanístic que amenaça el barri. Lluny d'estar parat, els efectes del pla dels ascensors no s'han fet esperar: cada cop apareixen més casos de mòbbing, sobretot contra veïns de renda antiga; cada dia hi ha més contractes que no es renoven o que disparen el preu i resulten impagables. Així, tenim edificis sencers que s'estan buidant, incomptables veïns que han d'abandonar casa seva. La maniobra especulativa és clara: a les immobiliàries i altres propietaris sense escrúpols no els ha passat per alt que és més rentable enderrocar vivendes si primer es treuen de sobre els seus habitants, per no haver de pagar indemnitzacions ni reallotjaments. Després de les reformes, ja podran vendre o llogar per un ull de la cara al millor postor; aleshores la Barceloneta ja no serà per als que hi vivim.

Mentrestant, l'Ajuntament no ha pres cap mesura concreta per aturar l'especulació i el mòbbing galopants que ell mateix ha desfermat amb l'aprovació d'un pla dictat des de dalt a baix, des de despatxos en torres d'ivori que imposen a toc de firma i de bitllet el futur de la nostra vida al barri. Davant de les protestes contra aquesta imposició, l'Ajuntament, com un encantador de serps, ha promès un pla participatiu que mai no arriba, mentre mareja la perdiu amb "PAD's" i "lleis de barri" que semblen escombrar el pla dels ascensors sota la catifa. Mentrestant, les immobiliàries i altres rapinyaires van tirant milles. Qui aturarà aquest canibalisme?

Estem parlant d'un pla que preveu eliminar milers de vivendes, que pretén desplaçar milers de veïns fora del seu barri contra la seva voluntat. Implica l'enderroc del patrimoni arquitectònic i l'esventrament del teixit social, fins a esborrar la Barceloneta que coneixem i estimem.

Com ho hem de permetre? Així com els nostres avis i els nostres pares i mares van lluitar en el seu moment per la Barceloneta, per defensar plegats allò que no es pot tocar -la casa, els carrers, els veïns, el mar, la llibertat...-, ara ens toca a nosaltres decidir el barri que volem viure. Perquè no volem un barri imposat. Perquè aquest pla es pot parar. Perquè un altre pla és possible i necessari. Perquè la lluita per la Barceloneta no està decidida!