divendres, 5 d’octubre de 2007

És quasi impossible viure al centre de Barcelona

Carlos Cruz
Visc al centre de Barcelona. A la zona on resideixo fa dos anys seguits que hi estan fent obres. He de dir, no obstant, que és més grat llevar-se entre setmana amb el despertador que el cap de setmana a cops de martell. Sí, durant un temps també van treballar els diumenges, i a l'ajuntament ens van dir que era legal.
Fa uns quants dies van començar a reformar un altre negoci, així que en tenim per sis mesos més. Una botiga de roba nova per aquí, uns apartaments per a turistes per allà, un bloc de pisos que han fet nou per revendre'l a preu d'or, un forn que no ha pensat que el soroll que genera l'aire condicionat en un pati interior minúscul pot molestar els veïns, per no parlar de l'olor de magdalena. Encara que, evidentment, val més això que la pudor d'orins que fan els carrers de Petritxol o de Roca.
Viure al centre d'aquesta ciutat no té res de misteriós, ni d'aventurer. L'única aventura que vivim cada dia és mirar d'esquivar turistes i comiats de solteres que porten penis al cap --la versió masculina d'aquesta activitat sol anar acompanyada de crits ancestrals--. Em sorprèn que ningú a l'ajuntament plantegi qüestions com l'ecotaxa o una moratòria per construir hotels, i que qui ho portava al programa electoral sembli que demani perdó quan ho exposa al ple del consistori. I, parlant de la invasió de turisme: ¿algú els ha dit a alguns polítics que gairebé ningú utilitza el castellà o el català al centre de Barcelona? Proposo que a les següents eleccions municipals es presentin directament els presidents de les immobiliàries i els dels grups hotelers.