El “pla dels ascensors”

Modificació del P.G.M en la regulació de l'edificació tradicional de La Barceloneta per millorar la seva accesibilitat vertical/ El “pla dels ascensors”

[lo que está en cursiva son citas textuales del “plan”]

Se aprueba provisionalmente en el pleno del Ayuntamiento del 23 de febrero de 2007 y definitivamente por la subcomisión de urbanismo de la Generalitat el 6 de mayo de 2007, expediente B0881

¿En qué consiste el “plan”?

La justificación del “plan es que hay mucha gente que tiene problemas para subir y bajar las escaleras de su casa. Nadie dice que esto no sea verdad.

La solución que se propone es poner ascensores en los edificios de La Barceloneta. Pero, ¿cómo, si los edificios son demasiado estrechos? Eliminando viviendas para hacer el hueco del ascensor, ya que en un 83% de los edificios del barrio no cabe un ascensor.

“El greu problema diferencial que presenta [...] és la falta d’espai per dotar-los d’un sistema de comunicació vertical adequat i l’alta repercussió que té el seu cost atenent la petita superfície que es serveix en cada planta i el baix nombre d’habitatges servits. La facilitació de la implantació en l’edificació d’un sistema de comunicació vertical adequat és precisament l’objectiu del present planejament. ” pág.6

¿Cómo se hará esto?

El “plan” dice que se tendrán que fusionar tres fincas, es decir mi finca y las dos de los lados se remodelarán para tener una entrada conjunta y un ascensor para las tres fincas.

Si las fincas no tienen la misma altura, puede remontarse hasta tener seis plantas.

“ L’agregació de varies finques en una de sola de manera que es comparteixin els elements comuns d'accés és la condició necessària per a la viabilitat de l’habitabilitat dels habitatges que indueix paral·lelament, o posteriorment, a la seva remodelació interior. No és possible que, per les dotar-los d’un sistema de comunicació vertical adequat i l’alta repercussió que té el seu cost atenent dimensions actuals de les finques, sigui possible una millora individualitzada de la seva accessibilitat ” pág. 6

“De fet, la MPGM planteja una operació de rehabilitació novedosa que supera l’abast normal de la rehabilitació edificatòria, cenyida a una única finca, advocant per una actuació global que contempli i pressuposi l’agrupació física i jurídica de com a mínim dues finques i permeti l’enderroc de fins el 50% de la superfície edificada de l’àmbit que es delimiti amb dites finques per fer possible la instal·lació d’un ascensor i el manteniment, en els habitatges que resultin, de la superfície útil dels habitatges inicialment existents. ” pág. 8

Tampoco está claro que los edificios aguanten una remodelación tan profunda, por eso, el “plan” dice:

“Això fa que no s’interpreti com rehabilitació únicament l’operació que manté la globalitat de l’edificació sinó també l’operació que enderroca completament l’edificació d’alguna finca actual per substituir-la en el seu lloc per una de nova planta que en integrar-se amb edificació veïna que es conserva fa possible la completa rehabilitació d’ella. ”pág.7

¿Quién decide si se hace o no?

Lo más difícil de entender del “plan”, a la vez que lo más peligroso es que son los propietarios los que lo deciden. El 50%+1 de los propietarios de los terrenos decide si se hace el “plan” o no. Es decir, cuanta más propiedad tengo, más puedo decidir.

Los inquilinos no tienen ni voz, ni voto.

Además, se acogen a unas leyes que tratan los edificios como si fueran solares y no viviera nadie allí.

“Aquests articles 42.1 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme, i 29 del Decret 305/2006, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, s’han de posar en relació amb l’art. 110.1 del propi Text Refós de la Llei d’urbanisme, referent al "concepte d’execució urbanística", que determina que “l’edificació dels solars resultants de les actuacions d’execució, tant integrades com aïllades, també és part de la gestió urbanística, i constitueix la fase de culminació del procés, sense perjudici dels deures de conservació dels edificis i, d’acord amb allò que estableix l’art. 42.1, dels deures de rehabilitació”” pág. 8

¿Quién lo paga y cuánto cuesta?

Al juntarse tres fincas, se rehará la comunidad de vecinos. Esta comunidad tendrá que pagar los costes de poner el ascensor y de realojar a los vecinos afectados.

“El reallotjament dels residents d’habitatges afectats per aquesta Modificació de PGM correspondrà a la comunitat reparcel·latòria que es constitueixi en execució dels plans de millora urbana que es formulin a l’objecte de llur gestió urbanística integrada. Aquestes comunitats reparcel·latòries, d’acord amb les determinacions de l’article 114.3 TRLU, restaran obligades ex lege a fer efectiu el dret de reallotjament que empara els residents d’habitatges afectats, així com indemnitzar-los per les despeses de trasllat que origini el reallotjament, inclusiu l’allotjament temporal dels afectats pel supòsit que esdevingués necessari. ” pág.12

“El cost de repercussió de la rehabilitació per habitatge que es conserva seria la repercussió del cost edificis residencials del barri, que faci possible la dignificació de la vida d’una àmplia capa de gent de la nova edificació i el de les reformes a realitzar en el propi habitatge motivades per la de les escales i el canvi de punt d’accés. Si es valora el cost de la construcció de nova planta a 1.000 €/m2 i el de les reformes necessàries a realitzar en un habitatge en 8.000 €, la repercussió del cost de l’operació de rehabilitació de millora de la comunicació vertical sobre un habitatge de 30 m2 de superfície és de (8,40 x 4,20 x 1.000 / 5) + 8.000 €, és a dir, 15.056 €, la qual cosa representa un repercussió d’uns 500 €/m2. ” pág.10

Esto es lo que calcula el Ayuntamiento que le costará a cada vivienda adaptarse al plan, es decir, al propietario de cada vivienda. No hay ninguna justificación de por qué se cogen esas cifras y no otras.

El ayuntamiento ha dicho que dará ayudas, pero no en qué condiciones, qué cantidad, ni en qué plazos.

¿Cómo afectará el “plan”?

El “plan” dice que un 20% de la gente tendrá que abandonar definitivamente el barrio. Sin embargo, mientras hagan las obras del ascensor también se tendrán que remodelar para que las entradas de las viviendas coincidan con el hueco del ascensor. Así que habrá mucha gente que tendrá que ser realojada temporalmente.

“Cal clarificar que el reallotjament definitiu es garanteix al 20% dels residents inicials, cenyits als ocupants legals, sempre i quan estiguin afectats per la instal·lació de l’ascensor, reallotjament transitori o provisional es garantirà a tots els afectats per les obres de rehabilitació, cas que resulti necessari.” pág.12

El “plan” dice que se mantendrán las condiciones de los contratos de renta antigua, pero no dice cómo va a proteger a los vecinos que pagan poco y que los propietarios ya están intentando echar para no tener que correr con el gato de reubicarlos.

Por otro lado, la LAU depende del gobierno central y el ayuntamiento de Barcelona no la puede cambiar; así que con un contrato de cinco años, el “plan” no da ninguna seguridad de que te renueven y/o de que lo hagan en las mismas condiciones económicas.

¿A dónde iré si el ascensor pasa por mi casa?

El ayuntamiento está construyendo 120 viviendas en rodalies renfe, estas viviendas serán más grandes que las de La Barceloneta, y no se sabe si habrá que pagar la diferencia de metros.

Además, esas 120 viviendas son de protección oficial, de manera que su valor es mucho más bajo que el que tienen actualmente los pisos en La Barceloneta, por lo tanto, es una forma de perder patrimonio.

¿Cuándo empieza?

En este caso, mientras el “plan” esté vigente, los propietarios de las fincas o pisos donde se quiera instalar un ascensor pueden acogerse al “plan” cuando quieran.

“En qualsevol cas, la seva execució es troba condicionada a l’aprovació de plans de millora urbana, sense que s’estableixi una limitació temporal per a formular-los, en consonància amb el caràcter facultatiu de les operacions de rehabilitació. ”pág.10

¿Qué más dice el plan?

Que las casas de La Barceloneta ya no las usan tanto familias, sino más bien parejas jóvenes o personas que viven solas. Por eso, mucha gente quiere vivir en La Barceloneta y hay que adaptar las casas a las nuevas condiciones del mercado inmobiliario.

“Aquest fet ha creat en els darrers anys una demanda progressiva d’habitatges amb un programa funcional més reduït que el de l’habitatge familiar convencional, i que és suficient per a l’ocupació de persones que viuen soles o en parella. Dins d’aquest context la tipologia de l’habitatge "de quart" respon perfectament a aquesta nova situació i això ha sigut la causa que s’hagi produït un notable increment de la seva valoració .”

Copia del “plan”

Més informació

peixet