Contra un món injust

Stéphane Hessel proclama la mobilització contra el poder econòmic i financer amb el seu llibre '¡Indigneu-vos!'

Les cooperatives, la banca ètica o la sostenibilitat ja mouen la gent

«El mur del capitalisme pot caure com ho va fer el de Berlín». Stéphane Hessel va donar ahir una lliçó d'eloqüència i energia a un públic entregat que va assistir a l'Institut Francès de Barcelona a la presentació del seu llibre ¡Indigneu-vos!

Si es fa una simple lectura del llibret, és veritat, com diuen els seus detractors, que Hessel no proposa solucions i que el que explica tampoc és nou. Però també és veritat que el llibre, que va néixer en una petita editorial francesa, ja ha venut 1.700.000 exemplars a França; s'ha editat a 30 països, i que la seva presentació va reunir ahir un públic intergeneracional que assentia o s'enfadava cada vegada que l'últim redactor viu de la Declaració Universal dels Drets Humans descrivia el món actual com un lloc on cada cop hi ha més pobresa, més retallades socials i, a més, l'ecologia i la sostenibilitat -més que necessitats- són drames.

Ho deia Hessel i té 93 anys. Enviava també un missatge optimista: això es pot canviar. «Comprometeu-vos, indigneu-vos. Busqueu formes de militància i resistència pacífica, recupereu la confiança en els partits i busqueu a Internet les organitzacions que defensen els drets humans. Amb un clic podem contactar amb gent que comparteix la mateixa indignació. No estem sols».

La seva era, a més, una lliçó d'història. L'avi que ahir parlava com a jove va néixer a Berlín el 1917, va viure la segona guerra mundial (amb un destacat paper a la Resistència francesa), va passar per tres camps de concentració i va eludir la mort apropiant-se la identitat d'un altre pres. Després de la guerra, va ser diplomàtic i va formar part, el 1948, de l'equip redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans. És a dir, és història i ha construït la història del segle XX. Al segle XXI, el seu granet de sorra és recordar, com fan els avis, que alguna cosa va malament al món i, sobretot, que això pot canviar. Ells ho van fer.
El seu discurs no és gaire diferent del dels nonagenaris que van defensar la República espanyola. Ells han viscut un altre sistema polític, més enllà de la dictadura, en el cas d'Espanya, o del capitalisme salvatge actual. Ahir a Hessel l'escoltaven molts joves. Van néixer, com escriu Tony Judt a El món no se'n surt, en un sistema social «obsessionat per la creació de riquesa, el culte a la privatització» i que sembla «natural».

Hessel animava aquells que llegeixin el seu llibre a arribar-se a una llibreria per buscar solucions. Tenia raó. En una llibreria del centre de Barcelona hi ha diversos prestatges de llibres que narren altres formes d'organització, de decreixement, de sostenibilitat. Es barregen amb els que analitzen el món actual: precarietat laboral, incertesa, ambivalència de valors, la societat risc, economistes aterrits. Tony Judt, entre ells.

Hessel acabava de parlar al nord de Barcelona. El camí del centre al nord suposa travessar diversos barris i això porta a recordar què passa al carrer. Dilluns, a Gràcia, un centenar de joves es manifestaven a favor d'un centre cultural autogestionat. A Sants, el projecte de barri cooperatiu planteja altres formes de treball, de consum. A la Barceloneta, els veïns sortien al carrer dissabte a cop de cassola per exigir un barri de veïns. «La gent està indignada -diu Ada Colau, de la Plataforma Afectats per la Hipoteca-. Si no surt al carrer, és perquè no veu altres models possibles.

L'esquerra s'ha abraçat al sistema neoliberal. Tot i així, hi ha un teixit que construeix alternatives i cada vegada hi ha més interès per cooperatives, consum responsable, banca ètica» ¿Hi haurà mobilitzacions? «N'hi ha: a la xarxa i als barris», assegura Gala Pin, activista de la Barceloneta. ¿Poden sortir al carrer? «Qualsevol dia milers de persones que construeixen alternatives a nivell local poden ocupar el carrer», apunta Colau.

Retorn a l'Institut Francès. Un noi que acaba d'escoltar Hessel explica que no milita. Va néixer el 1987, estudia i, diu, pot ser un aturat més. Llegirà el llibre, diu. Després, buscarà opcions a internet.