dissabte, 12 de març del 2011

La 'fille' del milicià

PAS ENDAVANT EN LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Un historiador troba la filla del militant del POUM a qui la Barceloneta va dedicar un carrer durant la guerra i de qui s'ha pogut recuperar el rastre

El barri li ret avui homenatge

Divendres, 11 de març 

«La meva mare em parlava del meu pare, però només de les coses bones. M'explicava que era un home íntegre i valent», recorda Amada Pedrola en un català gairebé perfecte, amb marcat accent francès i una dolçor digna del seu nom. Així, Amada sabia des de nena que el seu «pare» havia estat milicià del POUM i que havia mort a la guerra, però no on, ni quan, ni com... Ha estat el jove historiador Dani Cortijo qui, 75 anys després, s'ha encarregat de tornar a Amada el seu passat: la història del seu pare, a qui mai va conèixer, i del seu país, on mai va viure -resideix a França des que la seva família es va veure obligada a travessar la frontera el 1939-, on aquesta tarda el barri del seu pare, la Barceloneta, li organitza un homenatge (biblioteca La Fraternitat, 18.30 hores).

La història de com Cortijo va desenterrar la memòria del jove milicià està plena de tantes casualitats com complicitats. «Potser és cosa del destí», apunta Pino Suárez, membre de l'Associació de Veïns L'Òstia de la Barceloneta i una altra de les artífexs del miracle. Tot va començar el 2008, quan Cortijo va tenir notícies de l'existència, en una façana llavors sense concretar de la Barceloneta, d'una pintada en honor a un milicià del POUM. Res més. Aquella pista va picar de tal manera la curiositat de l'historiador que va rastrejar el barri carrer a carrer fins a trobar la famosa pintada, ja gairebé esborrada, i en el moment precís en què la façana estava sent rehabilitada -primera casualitat-, amb el perill que això suposava per a la conservació de la vella inscripció, que recorda el nom que va rebre l'ara carrer de Sant Miquel durant la guerra civil, per rendir homenatge al milicià caigut al front.

El poble unit...

Al veure que el grafit corria perill, Cortijo va alertar el districte de Ciutat Vella, on no va rebre la resposta esperada. «Llavors vaig decidir contactar amb les entitats del barri, per fer pressió entre tots per salvar-la», explica l'historiador. Aquí és on entra en acció Pino, que en un cap de setmana va aconseguir reunir -i posar d'acord- la totalitat de les entitats del barri, tasca més que complicada en un moment de forta fractura veïnal. Però, fruit d'aquella pressió, historiador i veïns van aconseguir que l'Institut de Paisatge Urbà recuperés i protegís la pintada -a la cantonada amb el carrer d'Escuder- l'estiu passat.

Primer objectiu complert. Però Cortijo volia arribar més enllà. Ja sabia molt sobre qui havia estat Miquel Pedrola gràcies a hores de consultes en arxius i a entrevistes amb vells companys de batalla, però volia trobar, si n'hi havia, els familiars del marxista, «per tancar el cercle», recorda Cortijo, mentre mira extasiat Amada. «D'alguna manera és com si Miquel Pedrola també fos una mica el meu pare», se sincera emocionat.

Aquí va tornar a actuar la casualitat, si no la sort. «Em va trucar la meva cosina de Lleida dient-me que havien descobert la pintada del tiet i, per internet, vam contactar amb el Dani», explica Carmen Pedrola, neboda del milicià, que va aportar a Cortijo fotos i documentació sobre Miquel Pedrola, i una informació bàsica: que tenia una filla, Amada, i vivia a França.

En aquell moment, Cortijo, ajudat per Pino i per Carmen, es va posar en contacte amb l'ambaixada francesa per intentar contactar amb Amada, sense èxit, fins que el 28 de gener va rebre atònit el correu electrònic que més desitjava i que menys esperava. «Gràcies a una amiga vaig saber que a Barcelona estaven investigant sobre el meu pare. Vaig posar el seu nom a Google, vaig trobar el contacte del Dani i aquí em teniu», revela Amada, que fa una setmana que és a la Barceloneta i ja sembla una més del barri. Fins i tot es planteja llogar-se un pis vora la platja.

Aquesta tarda, en l'acte d'homenatge, no estarà sola. Miquel Pedrola també té dos néts: Elisabeth Michèle i Alain.

Notícia extreta de El Periodico 

La notícia al Avui 
La notícia al Punt
Noticias .com
I ABC