dijous, 10 de desembre del 2009

Ens ha deixat Emilia Llorca Martín


Avui dimarts 8 de desembre a mort la nostra estimada veïna, companya i amiga Emilia després d'un tràgic accident ocorregut el diumenge, En aquests moments d'impotència només el teu ímpetu, força i vitalitat ens manté fermes, Ja et trobem a faltar


Amiga i companya per sempre

36 comentaris:

aigua al coll ha dit...

Jordi Bonet i Martí

Hola,

Us escric pesarós pels esdeveniments d'aquests darrers dies, i que algunes de vosaltres ja coneixeu per les trucades. La passada matinada del dissabte, Emília Llorca, presidenta de l'AAVV de l'Òstia, companya, amiga del moviment veïnal de Ciutat Vella i ànima de la Barceloneta patia un accident d'automòbil; durant aquests dies hem estat a l'Hospital de Bellvitge acompanyant a la família i amics fins que aquest migdia l'Emília ens ha deixat. La sala de vetlles s'obrirà demà a la tarda a Sancho d'Àvila, encara no podem confirmar-vos l'hora. És un cop molt dur tant per la família i la moltíssima gent que l'estimavem, pel barri de la Barceloneta i pel moviment veïnal de Ciutat Vella. Quan sàpiguem la data i hora de l'enterrament ens posarem en contacte amb
vosaltres.

Rebeu una forta abraçada totes i tots.

Jordi

aigua al coll ha dit...

Amigos, amigas,

nos entristece profundamente el fallecimiento de nuestra vecina Emilia Llorca

Associació Barceloneta Alerta

Mª del Pino ha dit...

Hoy ha sido uno de los días más tristes que recuerdo en mi vida para mí y para todos mis compañeros/as de la Plataforma, de la Asociación de vecinos de l´Òstia y para todos aquellos que de una forma o de otra queríamos a Emilia. Querría decir tantas cosas...pero la sensación de vacio que me ha dejado es tan grande que me faltan las palabras y me sobran sentimientos.Nos ha dejado una gran mujer, una luchadora nata a la que no la movía ningún tipo de interés que no fuera el amor a su barrio y a sus vecinos.Cuando estos días tan largos de espera en el Hospital estabamos todos a la espera de algún resquicio de esperanza me di cuenta de lo que esta gran mujer había llegado a conseguir, que gente tan diferente de todas las edades y condiciones estuvieramos como una piña alrededor de ella y que cada abrazo que nos dabamos estaba lleno de calor, de solidaridad y cariño. Esto solo lo puede llegar a conseguir alguien tan especial como la Emilia. Allí estaba Miles, vecinos/as, amigos en la lucha y fuera de ella, todos juntos esperando que la Miñona volviera pero se ha ido y nos ha dejado con un dolor inmenso pero con una fuerza infinita para continuar luchando por todo aquello que ella y nosotros seguimos creyendo porque siempre seguirá viva en nuestros corazones y en nuestras ideas.Gracias Emilia por todo lo que nos distes, por tu amistad y por tu lección de honestidad y valentía.

9 / desembre / 2009 01:04

V.E.I. ha dit...

Estoy muy conmocionado por las noticias, pensaba que, por muy grave que fuera, la Emilia se recuperaría. Sólo me resta darle mi más fuerte pésame a toda la familia. Emilia, estés donde estés, no te olvidaremos nunca. Descansa en paz.

aigua al coll ha dit...

adrián

Siento mucho lo que ha pasado.

Un abrazo fuerte.

DosVelas Pictures ha dit...

Ens hem quedat de pedra en rebre la noticia. Sens dubte una gran perdua pel barri i per la ciutat. El nostre condol més sincer a l'Antonio i tota familia i amics. La trobarem a faltar.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

Una gran pérdida para todos. Se compartieran ideas o no ha sido un gran ejemplo de lucha, superación y energía. Todo el barrio notará su falta y creo que se ha ganado un espacio en la memoria de todos.
Descansa en paz Emilia, vivirás siempre viva en nuestras memorias.
ESTHER REDONDO (www.barcelonetadigital.com)

Anònim ha dit...

Un dia molt trist per a totes les persones de la Barceloneta.
...Emila, et recordaré creuant la plaça, sempre activa, enfeinada, lluitadora, optimista, regalant un somriure amic...i mentres et recordo faré que continuis al teu barri, amb nosaltres, al nostre costat...
Una abraçada a totes i tots i especialment a la seva famíla.
Nena Blanquer

Anònim ha dit...

Conmocionats per la notícia, no ens podem estar de recordar-la durant tantes lluites compartides en la plataforma veinal contra l'especulació, al forat, a miles,hotel vela....

No t'oblidarem Emília!

A.V.V. de Can Ricart http://salvemcanricart.blogspot.com/

aigua al coll ha dit...

Ciutat Vella vol expressar el seu més sentit condol per la mort d'Emília Llorca

publicat el 09/12/2009 a les 13:35 h.

Exemple de compromís i implicació amb la Barceloneta.

El Districte de Ciutat Vella vol expressar el seu més sentit condol per la mort, ahir dimarts, fruit d'un accident de trànsit, d'Emília Llorca, presidenta de l'associació de veïns de l'Òstia, i veïna de la Barceloneta. Emília Llorca, veïna compromesa que va destacar per la seva gran implicació en la defensa i la millora del seu barri, va fundar l'associació de l'Òstia l'any 2005, i la va presidir des d'aleshores.

http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,259065493_286399289_1_1080283512,00.html?accio=detall&home

B 03 ha dit...

no puedo describir con palabras la pena que siento . Nos ha dejado una persona buena , luchadora que amaba a su barrio y a su gente , una persona con principios , una lider sin quererlo ser. La recuerdo todo el dia andando por el barrio intentando ayudar a gente . Ya te echo de menos .
Antonio y familia , os doy mi mas sentido pesame.Eva y Klaus

aigua al coll ha dit...

Elena Martinez Prats

Benvolguts i benvolgudes,

Hem rebut amb tristor la noticia de la inesperada i tràgica mort de l'Emilia Llorca.

Volem fer arribar als seus familiars i amics el nostre sincer condol i transmetre als seus companys i companyes de l'Associació el nostre suport més afectuós en aquests moments de pèrdua.

CAP Barceloneta

Javi ha dit...

Conocia a Emilia poco: hablar con ella unas cuantas veces, compartir manifestaciones...Aun asi Emilia te llegaba al alma por su compromiso y porque era BUENA, uno aprendia (yo aprendi) a quererla muuuuuuuy rapido. Siento tanto lo que ha pasado, es tan injusto, tan triste...El hueco que deja es imposible de llenar porque ella era una de esas personas de las que hablaba Bertolt Breg:

“Hay hombres que luchan un día y son buenos. Hay otros que luchan un año y son mejores. Hay quienes luchan muchos años, y son muy buenos. Pero hay los que luchan toda la vida, esos son los imprescindibles.”

Emilia era asi, imprescindible. Un beso para todos y en especial para Antonio y los hijos.

veí ha dit...

Descansa en Pau Emiliona.

Anònim ha dit...

Jo la recordaré per la seva capacitat d'escoltar. A tothom.

El meu condol a tots els que veu tenir la sort de conèixer-la més directament.

I un altre condol per a tots: persones como l'Emilia són les que creen vida. I avui tots sóm més orfes.

Nydia

ZARAGOZA ha dit...

HO SENTIN MOLT

Anònim ha dit...

A Emilia, de parte de unos de sus vecinos de la calle Pescadores

Desde el primer día que te conocimos, nos sorprendiste con tu energía, tu amplitud de miras, tu tenacidad…. Nos enamoramos rápidamente de esta calle, de su gente, de su vida y tú ocupabas en ese cuadro un sitio especial… Siempre dispuesta a saludar, hablar y intercambiar, era un placer encontrarte abajo.. Gracias a ti, la calle se convertía en una segunda casa y aunque no somos de aquí, nos sentimos en familia….

Nos has demostrado que se consiguen cosas luchando por el pueblo y la dignidad y que nunca hay que tirar la toalla…

Gracias por esas lecciones de vida y por haber sido una vecina tan calorosa!!
Nunca te olvidaremos!

Alexandra y François

aigua al coll ha dit...

Des de l'ESM volem expressar tot el nostre suport i solidaritat, ja que ha estat un cop molt dur tant per la família i la moltíssima gent que l'estimavem, pel barri de la Barceloneta i pel moviment veïnal de Ciutat Vella. I és per això que aquest dijous supenem les activitats del Bar Copyfight.

aigua al coll ha dit...

Con mucho dolor he recibido aquí en Chile,la triste noticia que Emilia,la gran amiga quien me diera la bienvenida a nuestra querida Barceloneta, nos ha dejado, lloro la partida de nuestra querida Emiliona, quien me invitara a ser el pregonero de las fiestas del barrio el 2007, lloro la partida de una amiga que me dio su mano, me escucho y dio apoyo en momentos muy difíciles que he pasado.
Desde mi país natal, desde Valparaiso Chile, desde el mismo país que te gustaba que te contara y con atención escuchabas, te mando un beso amiga y compañera.
Mi mas sentido pesame a toda tu familia y a la Barceloneta entera que te llora.

Quiero compartir unas palabras de Bertolt Brecht con todos uds. que creo que describe a Emilia

" Hay personas que luchan un día y son buenos. Hay otros que luchan un año y son mejores. Hay otros que luchan muchos años y son muy
buenos. Pero hay quienes luchan toda la vida, esos son imprescindibles".

Querida amiga Emilia Llorca descansa en paz

Villa Alemana, Region de Valparaiso, Chile
Hellmut Gonzalo Berger Torres
10 de diciembre del 2009

aigua al coll ha dit...

De sol como un mástil, de piedra como un río


Nos lanzamos corriendo a construir una muralla con tu cuerpo

un manto bajo tu piel, como el que había cubierto las horas y las calles

durante los días, las risas y las luchas.

Pero la carga era excesiva hasta para tí,

pero la carga era demasiada incluso para todos juntos,

pero la carga era excesiva hasta para tí que eras demasiado,

y de repente demasiado poco



Pero se rió y dijo:

“Porque soy de tierra como un árbol.

Porque soy de sol como un mástil.

Porque soy de piedra como un río.

Porque soy de fuego como un pájaro"



Ahora quizá podamos curarnos con tu actitud pero sin tus manos,

inventar una poción con tu eco pero sin tus palabras.

Puede que con algunos gestos podamos construir un gesto propio

con el que decir que decir adiós es un imposible


Y volvió a reír:

“Y en esto me afirmo sin aspereza.

Con esperanza clara –desvencijada-.

Perdiendo batallas uno es más fuerte.

Tiene más paz. Aprende.”


(entrecomillados: Manuel Fernando Macías)

Carlos Yatero

angels ha dit...

Vui fer arribar als seus familiars i amics el mes sincer condol.

aigua al coll ha dit...

Acabo de rebre un correu dels meus companys del Centre Social de Sants comunicant-me la mala notícia de la mort d'Emilia Llorca. Tot i no coneixent-la personalment pel sort fet de saber de la seva activitat en defensa ferma del barri de la Barceloneta ja mereix el meu reconeixement i admiració i el sentiment de dolor per la seva desaparició. En un temps que les institucions s'han posat en mans dels especuladors traint als veïns i a les seves associacions aquesta pèrdua es fa molt més penosa.

A tots el veïns de la Barceloneta i en especial a l'Associació de veïns de L'Òstia el més sentit condol.

enric j s

CGT ha dit...

Se’n va una persona amb carisma, fortalessa, bon humor, ganes de viure, saber fer, una capacitat increïble per organitzar, llegir la realitat, engrescar gent i moviments, alhora que comunicar una sencillessa natural; la seva absència és d’aquest buits que es converteixen en forats negres. I persones com aquestes hi ha poques al món.

Totes i tots sabem que ha estat un privilegi que s’hagi creuat, ficat endins, passat, entrat a la nostra vida; i la tristor de la seva pèrdua va més enllà de nosaltres mateixos, i afecta a tot un barri, a una lluita, a un festa major, a un moviment veïnal, a familiars, amics i amigues, coneguts, conegudes…

Emilia era per totes i cadasqú de nosaltres un referent, una mostra d’entrega, entereça, un esperit incansable i lluitador, una persona bona. La seva força, energia i alegria ens omplia a tots.

Després de tot el que hem viscut, lluitat, gaudit amb ella i aprés d’ella, sabem que s’ha de continuar i ho farem. Però també sabem que no serà el mateix sense ella.

Demà, dijous 10 de desembre, de 9 a 13 hores la podrem acomiadar al tanatori de Sancho d’Àvila, a les 15.30 estarà a l’esglèsia de Sant Miquel fins a les 16.30, que anirem a enterrar-la al cemintiri de Montjuïc, a les 17.00

Demà, dijous 10 de desembre, li diem adeu, oblidar-la no podrem fer-ho mai

http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article3422

Anònim ha dit...

Gracias Emilia por enseñarnos tanto de la vida, tal vez sin saber que lo hacías.
Un abrazo muy fuerte a todos sus compañeros y a su familia.
Nunca se te olvidará.

Ingrid y Mariano.
krax

Anònim ha dit...

Potser els últims anys ens vam convertir en rivals, no ho puc ngar. Tot i aqeust estiu prenent una coca-cola junts, vam entendre que totes dus posicions es podrien converitr en una. Recordo la seva admiració de mi, feia d'un nen de 18 anys, em feia sentir una persona important. Fins i tot en els mals moments tenía un somriure per mi. Al principi de ser de l'associació de veïns de la Barceloneta, lluitam junts i part del que se relacionat amb aquest mon es per tu emiliona. Antoniet em deia ella, amb un sonriure.I ara només ens queda el teu recor. Et prometo que lluitaré pel barri tl i com tu ho vas fer, potse amb un altre sistema, potser amb altres idealsm pero el defenre Emiliona. El meu condol a tota la família. Fins a sempre del teu amic Tonet (Toni Fernandez)

Unknown ha dit...

crec que caminant per pescadors continuaré trobant-me-la i distingint la seva veu en mig de les altres. Que no ens abandoni la força que irradiava, perque en el pensament i en el cor, segur, hi té un lloc en cadascú de nosaltres....
Vicky

aigua al coll ha dit...

Dimarts 8 de desembre, desprès d'un accident de cotxe ocorregut el diumenge, ha mort Emília Llorca, del barri de la Barceloneta. Era la presidenta de la Associació de Veïns l'Òstia; molts de nosaltres la vam conèixer a les jornades de lluites veïnals al carrer Reina Amàlia, fa uns anys, altres al barri ón vivia i pel qual lluitava.

Des de les cases barates de Bon Pastor, ens acomiadem d'aquesta dòna que ens serà impossible oblidar. Continuarem recordant-la com millor sabem fer: lluitant, al costat dels nostres companys i companyes, ara i sempre.

aigua al coll ha dit...

Hola, bona tarda.
Us adjuntem una nota de condolència per la mort de la vostra presidenta la Emília Llorca.
Lamentem profundament la seva pèrdua i ens unim al vostre dolor i al de la seva família.

Una forta abraçada amics

Atentament




Comitè de Conveni de TMB

aigua al coll ha dit...

Desde la Plataforma Veïnal i de Comerciants de Barcelona contra los parquimetros lamentamos la muerte de Emila Llorca, Presidenta de la Asociación de Vecinos La Ostia de la Barceloneta, que siempre luchó para defender a los ciudadanos de los abusos. Colaboró con nosotros el la lucha contra los parquimetros.

Descanse en paz.

Plataforma Veïnal i de Comerciants de Barcelona contra los parquímetros

aigua al coll ha dit...

De: Daniel Roca


Hola Eva,


M'he assabentat aquesta tarda de la pèrdua de la Emilia Llorca, presidenta de l'AAVV de la Barceloneta, la de l'Òstia.

Prego si teniu l'ocasió, que pogueu fer arribar el nostre condol als seus amics i familiars.


Gràcies


DRoca

aigua al coll ha dit...

Us reproduïm la nota al respecte que ha tret la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona i la convocatòria que corre via mail amb la que es recorda que avui dia 10 de desembre de 9 a 13 hores la podrem acomiadar al tanatori de Sancho d'Àvila, A les 15.30 estarà a l'esglèsia de Sant Miquel fins a les 16.30, que anirem a enterrar-la al cemintiri de Montjuïc, a les 17.00.Més informació: En record de l'Emilia, La Barceloneta perd a la líder veïnal Emilia Llorca.

"Ha mort l'Emilia Llorca, Emiliona

Aquest cap de setmana un conductor irresponsable ha segat la vida de la nostra companya Emilia Llorca, Emiliona, presidenta de l’AVV de l’Ostia, una de les darreres a incorporar-se a la nostra Federació i també una de les més combatives.

La trajectòria de la nostra companya en defensa dels veïns i veïnes de la Barceloneta és molt antiga i coneguda al barri. Ara el sentim més buit i desolat, com ens sentim nosaltres mateixes, mancades d’una persona amiga, propera i sempre disponible. Des del profund dolor i des de la més càlida solidaritat amb la seva família us fem partícips d’aquest tràgic succés.

Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona"

"L'adeu a l'Emilia

No sabem com comunicar aquesta notícia.

La Emilia Llorca va morir ahir.

Se'n va una persona amb carisma, fortalessa, bon humor, ganes de viure, saber fer, una capacitat increïble per organitzar, llegir la realitat, engrescar gent i moviments, alhora que comunicar una sencillessa natural; la seva absència és d'aquest buits que es converteixen en forats negres. I persones com aquestes hi ha poques al món.

Totes i tots sabem que ha estat un privilegi que s'hagi creuat, ficat endins, passat, entrat a la nostra vida; i la tristor de la seva pèrdua va més enllà de nosaltres mateixos, i afecta a tot un barri, a una lluita, a un festa major, a un moviment veïnal, a familiars, amics i amigues, coneguts, conegudes...

Emilia era per totes i cadasqú de nosaltres un referent, una mostra d'entrega, entereça, un esperit incansable i lluitador, una persona bona. La seva
força, energia i alegria ens omplia a tots.

Després de tot el que hem viscut, lluitat, gaudit amb ella i aprés d'ella, sabem que s'ha de continuar i ho farem. Però també sabem que no serà el mateix sense ella.

Demà de 9 a 13 hores la podrem acomiadar al tanatori de Sancho d'Àvila, a les 15.30 estarà a l'esglèsia de Sant Miquel fins a les 16.30, que
anirem a enterrar-la al cemintiri de Montjuïc, a les 17.00.

Demà li diem adeu, oblidar-la no podrem fer-ho mai"

http://enfocant.net/noticia/ha-mort-emilia-llorca-emiliona

aigua al coll ha dit...

Gràcies, Emília


L’Assemblea pel Dret a l’Habitatge de Barcelona (VdeVivienda) vol expressar el seu condol per la pèrdua de l’Emília Llorca, veïna de la Barceloneta, lluitadora. L’Emília era una persona d’una immensa generositat, amb un gran sentit de l’humor i ganes de viure, i afortunadament era contagiosa. Els activistes de VdeVivienda hem viscut amb l’Emília i la gent de l’Òstia moments de gran vàlua per la ciutat, recolzant les seves reivindicacions i aprenent de la seva manera senzilla d’enfrontar els problemes; problemes que no eren petits.

L’Emília no només ens va deixar un grat record i la generositat de fer pinya entre aquells que patim problemes col·lectius, també ens va deixar alguna victòria. Gràcies a gent com l’Emília el desastre del Pla dels Ascensors va ser retirat, donant així tranquil·litat al veïnat de la Barceloneta. La gent de la Barceloneta ha estat i és un exemple a seguir pels veïns de Barcelona. La seva mobilització contra l’Hotel Vela és avui dia, el testimoni que pren el relleu de la lluita social contra les estratègies de gentrificació a la Barceloneta.

A VdeVivienda mai no oblidarem l’humil llegat que ens han deixat l’Emília i els milers de persones anònimes que no callen davant els poders polítics o econòmics, que prenen la iniciativa de defensar-se col·lectivament, de cridar contra la injustícia, d’organitzar-se contra la desídia. Tota la societat té un deute amb les persones que, com l’Emília, estan implicades amb el seu barri, amb la seva ciutat i amb la seva gent. El seu record es mantindrà viu mentre seguim lluitant, mentre seguim rebel·lant-nos.

Potser no aixecarem un monument en el seu honor, preferim derrocar les injustícies i fer-hi lloc perquè hi neixin noves flors.

Per tot el que ens has ensenyat, gràcies Emília!

http://bcn.vdevivienda.net/

aigua al coll ha dit...

Muna Makhlouf

Gala, lo siento muchísimo.

He de decir que me hubiera realmente encantado conocer a Emilia. Me creía cerca de ello. La había visto tantas veces... en manifestaciones, en la fiesta mayor, andando en el barrio.

Lamento mucho que se haya ido. Lamento también no haberla conocido. Sólo quería mandarte mis condolencias, y para todos los compañeros de la asociación y de la plataforma. No puedo creer que ya no esté, y puedo imaginarme cómo se sienten sus compañeros de las organizaciones.

Te mando un abrazo fuerte.

Muna.

aigua al coll ha dit...

Asamblea de majaras

hola,
ja fa uns dies vam saber de la trista noticia. la veritat és que poc podem dir que serveixi d'algo a la gent que estaveu més pròxima a l'emilia, però només voliem transmetreus que en el programa, en el qual ella com altres membres de l'associació de veïnes havia participat, ens ha sentat com una galleda d'aigua freda.
per el que ens ha dit gent pròxima que està a la barceloneta és un sentiment generalitzat.

doncs res, una abraçada molt forta per part dels majares de contrabanda i ja sabeu que en el què poguem donar un cop de mà aquí estem. és questió de totes seguir estant allà donant el callo

salut!

Anònim ha dit...

Hem rebut la notícia de la mort de l'Emilia, i des del Centre Social EXIT, volem sumar-nos al dolor de les persones que l'estimaven.

Tot i ser un moment molt dolorós, volem recordar tot el que l'Emilia va, aportar a tots aquells i aquelles que l'envoltàven. Volem estar amb vosaltres en aquests moments i oferir-vos qualsevol suport que necessiteu.

La seva mort només podem sentir-la amb un gran dolor, però volem fer
ènfasi en tot allò que ella us va aportar afectivament a tots i totes les que estàveu en el dia a dia amb ella; en tot allò que les persones del seu barri, la Barceloneta, han après i aconseguit gràcies a la seva força i la seva energia; i també en l'exemple de persona lluitadora que era per a moltes persones del nostre barri, El Raval, també al districte de Ciutat Vella.

Per això, us reiterem el nostre suport i solidaritat, i us animem a que la tingueu present amb la seva energia i que el seu record us acompanyi sempre per encoratjar-vos a seguir el seu exemple de lluita i entrega.

aigua al coll ha dit...

Des de B+H volem expresar el nostre condol als familiars i amics d'Emília. És un cop dur ja que perdem una veïna activa i lluitadora que estimava el seu barri per damunt de tot


http://barcelonetamesha.blogspot.com

B+H