dimecres, 23 d’abril de 2008

1º de Maig: dia del Treballador/a, la Història continua


El 1º de Maig de 1886 els treballadors de les ciutats industrialitzades d'Estats Units van iniciar una Vaga General per la jornada de 8 hores, seguint la convocatòria de la Federació Nord-americana del Treball. Van parar més de 5.000 fàbriques i 340.000 obrers van sortir al carrer.

En Chicago les condicions de treball eren especialment dures, amb jornades laborals de 12 a 18 hores. Com recollia la premsa anarquista i socialista de l'època: “Els obrers mai veien als seus fills i dones a plena llum”. Enfront d'aquesta situació la reivindicació obrera de “8 hores de treball, 8 de repòs, 8 de recreació”.

En la ciutat, els capitalistes amos de les fàbriques exercien l'explotació i repressió més salvatge, donats suport per la policia i els pistolers a sou de l'agència dels Germans Pirketon. El seu periòdic el Chicago Tribune cridava a la repressió: “El plom és la millor alimentació per als vaguistes. La presó i els treballs forçats l'única solució”.

La Vaga a Chicago, amb un moviment obrer especialment sensibilitzat i organitzat pels anarquistes i socialistes, va continuar en els dies següents. El 2 de Maig la policia dissolia violentament una concentració de 50.000 treballadors. El 3 els tirs de la policia mataven a 6 treballadors i ferien a diverses desenes. El 4, quan dissolien un míting al que assistien 15.000 persones, una bomba va matar a 7 policies; la repressió de la policia i els pistolers de la patronal es va cobrar la vida de 36 obrers i 115 ferits. Es va decretar l'estat de lloc, es van detenir a 300 obrers, entre ells els 8 dirigents anarquistes i socialistes que serien acusats, sense proves i amb fals testimoni preparat per l'agencia Pirketon, de l'assassinat dels policies.

Tots ells es van declarar innocents però van ser condemnats: 5 a la pena de mort i 3 a cadena perpètua. Quatre anys després es va reobrir el cas i es va demostrar la innocència dels “Màrtirs de Chicago”. El 1º Congrés de la Internacional Socialista de 1889 va decidir convertir el 1º de Maig en “el dia mundial de la lluita obrera”.