A Barcelona la participació canta

"La participació és una conquesta”

A Barcelona la participació canta. Canta en el sentit que, cada vegada que llegim aquesta paraula impresa en algun dels folletons de l’Ajuntament, de la Generalitat, de la Diputació, sospitem que ens estan amagant alguna cosa; que darrera hi ha més del que hi ha escrit.

Hem vist inondar els nostres barris de fulletons satinats, plens de colors, anunciant “processos participatius” que acompanyarien importants decisions urbanístiques i socials. Però pocs dels nostres veïns i veïnes han realment decidit res. La majoría no hem estat ni tan sols consultats; les decisions sobre els barris ens han caigut a sobra des d’adalt, com sempre.

La ciutat canvia a un ritme vertiginós, i sempre cap a la direcció que convé als interessos del mercat immobiliari. Hem vist trinxar barris sencers, reventar teixits històrics, substituir els edificis i la població de zones de la ciutat que d’un any a l’altre s’han fet irreconeixibles als seus propis habitants; hi ha hagut gent expulsada de les seves cases o tallers o centre socials, i a canvi edificis d’oficines encara sense estrenar, o solars buits. I les administracions continuen parlant de “democràcia participativa” i de “participació ciutadana”.

El material que presentem aquí és fruit d’un llarg treball col•lectiu en el qual s’han implicat diferents persones, per la majoría procedentes de les lluites veïnal contra l’especulació dels anys 2000-2005. Durant anys hem estat lluitant en contra de les decisions municipals i empresarials a barris com Poble Nou, Santa Caterina, Bon Pastor, Raval, Barceloneta. Poc a poc, hem intentat construir una visió unitària del qué està passant a Barcelona; i hem descubert que si es pot fer un discurs col•lectiu sobre la ciutat, al centre hi havien d’haver les mentides de la “participació ciutadana”.

Com moltes altres paraules - “cooperació”, “solidaritat”, “sostenibilitat” - aquesta paraula ha estat monopolitzada per les institucions, dins de les quals ara hi ha tantes persones que temps ha havien estat implicades en lluites veïnals; el Fòrum de les Cultures 2004 ha estat l’apoteòsis del procès de perversió mediàtica de paraules (i persones) que procedien del poble i que han estat irremediablement coptades pel poder. Ens costa ara dir fins i tot que a l’elaboració d’aquest material han “participat” moltes persones diferents, per la por a que aquesta participació - real, dins d’un procès d’elaboració col•lectiva, horitzontal i consensuada - es confongui amb la paraula buida que utilitza l’Ajuntament de Barcelona per enmascarar les seves actuacions elitàries, verticals i impopulars.

A partir del treball fet, ens agradaria imaginar la possibilitat de que es retorni sentit a aquesta paraula. Ja sabem que quan una paraula és capturada pel poder, és dificil que torni a tenir la sencillesa i claretat que tenia quan era del poble. Mai més podrem parlar de “solidaritat” sense que el fantasma de les ONGs embruti un concepte que havia sigut revolucionari. El mateix passa amb la participació ciutadana; però aprofitem d’aquesta perversió per estudiar qué significaria per nosaltres que la població (que no és la “ciutadania”) pogués decidir sobre el futur de la seva ciutat; de forma col•lectiva, horitzontal i consensuada, d’una forma que es pugui comparar - amb la diferència d’escala - a la manera en què nosaltres hem treballat per elaborar el material que presentem aquí. La forma i el contingut han de reflectir l’ú l’altre; tal com un procès participatiu no pot surgir d’un fulletó satinat que costi tant de diners imprimir: si el començament del procès ja marca la distància entre qui té aquests diners i qui no els té, tot el procès serà influenciat per aquesta distància. Per això, no ens hem atrevit ni a fer un llibre, que, encara que ens agradi, és un objecte d’ús vertical. Hem senzillament elaborat una sèrie de materials, perquè se’n fagi l’ús que se’n vol fer.