Pla dels Ascensors

La FAD (Foment de les Arts i del Disseny) dintre del projecto Xarxes d'Opinió organitzava un debat sobre la rehabilitació del barri, donada la negativa de l'Ajuntament a participar en aquest debat, es va suspendre. Però la FAD va entrevista alguns dels participants i té penjades els enregistraments en la seva pàgina web on podreu escoltar les opinions de diferents representants de l’ajuntament, d’arquitectes, d’urbanistes, de representants d’associacions del barri, etc… molt interessant per a conèixer el que realment és el Pla dels Ascensors.
Aquí us exposem l’opinió de Mercè Tatjer especialista en Geografia i Història urbana

Pregunta: està justificat o no el Pla dels ascensors?

Jo diria que no està justificat, perquè posar ascensor en una trama com la de la Barceloneta, planteja molts problemes i jo crec que en lo bàsic es tindria d’enfrontar d’altra manera. El tema de l’accessibilitat, es podria solucionar d’altra manera, per operacions més delicades; baixant a la gent gran a plantes baixes, ocupant pisos buits, fent en àrea del que queda per construir del Passeig Marítim habitatges per a la gent gran, tutelats, hi ha altres solucions, el que si és cert, en el barri és el problema d’envelliment, però la solució per donar assistència no passa només pels ascensors, passa per altres mesures també.

El Pla que parteix presumptament de la millora de l’accessibilitat vertical urbana, però quan ho llegeixes, realment, et provoca una situació de total intervenció indiscriminada en el barri que no se situat en el temps i espai i que a més no està basat en cap estudi rigorós.

Per tant que passa amb el Pla? Sembla que d’única cosa bona és l’enunciat PMA (Pla de Millora de l'Accessibilitat) de alguna manera. El com ho farem, quan, amb quins recursos, amb que participació?, és el que queda més diluït, a pesar de l’esforç de l'Ajuntament d’assegurar subvencions altes, de l’esforç de la reubicació, també això queda molt a nivell d’intencions més de tenir-lo lligat amb un Pla d'Actuació, aquest no és l’únic problema, però tal vegada la Barceloneta, el que si necessita és una anàlisi més en conjunt, un plantejaments conjunts, com optar al Pla de barris amb una èmfasi sobre el habitatges, bé estudiat, no és una necessitat urgentíssima, si urgent que pot començar a actuar per altres vies.

En primer lloc; no s’ha mesurat el volum de les operacions a realitzar i no hi ha un stok d’acord amb aquest volum de les operacions. El problema del Pla és que és com una caixa tancada, l’obres i no saps el que té dintre, un dels problemes del Pla és que no s’ha fet realment en serio, una avaluació de quantes operacions és faran, com és faran, i per tant tenir un stok d’habitatges per a aquestes persones, igual no arriba per a totes, però el stok és sol per a aquests, però un percentatge haurà d’anar a una altra formules, tot això no s’ha avaluat, tot això està muntat a partir d’una base d’una necessitat que no s’ha valorat de forma real

L’estudi de la gent major, no només ha d’estudiar l’edat el naixement, perquè tinguis 65 anys no vol dir que necessitis ascensor, igual gent jove si ho necessita i gent gran que no ho necessita fins als 80,. per tant jo creo que aquí s’ha filat molt poc a nivell sociològic.

Trobes a faltar en el Pla un bon estudi sobre el règim de tinença dels habitatges, sinó almenys una mostra, sobre quanta gent esta en un habitatge de propietat pagat, quants estan en un habitatge de propietat encara per pagar, qui està de contracte indefinit, amb contracte de cinc anys i creuar-lo amb una certa radiografia amb la capacitat adquisitiva i les condicions de mobilitat, aquest tipus d’estudi en un pla com aquest, fa molta falta, perquè tindríem unes dades unes mica més precises, no hi ha aquest tipus d’estudi, amb la qual cosa estem actuant un poc a l’aire, amb unes dades molt generals, poc territoritzades, perquè el que sabem és que en el barri de la Barceloneta hi ha tal, llavors això dóna un cert desconcert que és el que el veí nota.
El Pla plou sobre mullat. De fet en aquests els últims any, quan es va fer el Pla de Patrimoni-artístic aprovat per l'Ajuntament ja es va desprotegit tot un seguit d’edificis catalogats pel Peri de la Barceloneta, a continuació fins als pocs que han quedat una part d’ells s’han deixat construir pisos damunt, no s’ha anat amb compte del que no s’han tocat però s’han espatllat o reformat malament, per tant d’aquesta manera anem restringint i destruint els pocs edificis que queden amb característiques originals i ara ens trobem que aquest Pla no té en compte la tipologia del barri i no parla de com han de ser les noves edificacions que es facin, parla que es conservi de forma molt ambigua en una línea o dues però no hi ha voluntat de fer cap cens dels edificis que queden i protegir-los. Solament amb les pressions veïnals han acceptat de fer aquest cens, amb un document de caràcter jurídic limitat amb un compromís més aviat personal i polític, que té els seus problemes perquè el Pla no ho diu.

El que seria el manteniment de la característica tipològica original de la qual queden uns quants representants més aviat no està assegurada. També, és cert, que la illa allargada no es destrueix, es manté, però tampoc hi ha una consideració del valor del barri com peça única urbanística amb la qual cosa també es presta a que pugui passar qualsevol cosa, el més important i urgent és el mantenir aquestes característiques del barri, aquesta seqüència neoclàssic que és el que li dóna una característica, que estan en perill perquè estan fent obres que s’accepten qualsevol façana