dijous, 15 de novembre de 2007

Idees

EL PIANISTA DEL MAJESTIC // ARTURO SAN AGUSTÍN

Ala regidora de Ciutat Vella, Itziar González, la vaig descobrir en el programa de BTV Saló de lectura, que dirigia Emilio Manzano, el mallorquí que sap entrevistar els escriptors.

La vaig descobrir aparentment desconfiada i, no obstant, amb una aparent vocació de proximitat, potser només intel.lectual. La vaig descobrir una nit que parlava del feng shui, una tècnica d'origen xinès que permet aprofitar l'energia còsmica i que tenen en compte tots els arquitectes i decoradors de Hong Kong. Després, a aquesta dona amb fama de mediadora la vaig trobar amb l'advocat Eduardo Moreno en una conferència d'okupes.

Ara, des que està ficada en la política municipal, predicant transparència, bona voluntat i participació, em parlen amb un cert recel d'ella alguns veïns de la Barceloneta, gats escaldats que fan molt bé de no fiar-se ni de qui diu que creu en les bondats del feng shui. Ja fa uns quants anys, quan algú predicava les bondats de certes participacions, sempre acostumava a desconfiar d'ell. Ara, si qui em parla de participació és un polític, no és que desconfiï d'ell, és que sospito, potser injustament, que el que passa és que no té idees pròpies. O sigui, que desconfio de la campanya municipal que ens interroga, fins i tot al carrer.

"¿I tu què faries?". Aquesta és la pregunta que ens fan els de l'ajuntament en el seu Programa d'Actuació Municipal. El que jo faria i faig és demanar-los que demostrin que tenen bones idees. Perquè si resulta que els paguem només perquè preguntin a la ciutadania què faríem nosaltres, haurien de reduir la parafernàlia municipal a la més mínima i necessària expressió.

La millor invitació a participar en una cosa és entusiasmar, és a dir, demostrar que vostès tenen tantes bones idees, que potser s'haurien de seleccionar les millors. Això altre que fan és una vella tècnica descoberta i propagada ara per certes escoles de negocis. Consisteix a fer-nos creure que decidim sobre tot allò que ens afecta. Es tracta de vendre'ns una moto i, si la comprem i ens surt malament, evitar que ens queixem.

Llegir el text en El Periódico