La manifestació que van realitzar ahir els veïns i veïnes de la Barceloneta, a pesar de l'hora que es realitzava i dels lamentables successos del dia, ha estat recollida en la majoria de mitjans de comunicació: El Punt, Avui, La Vanguardia (amb vídeo inclòs)…
dissabte, 8 de març del 2008
600 veïns i veïnes es manifesten avui en La Barceloneta contra l'especulació i per a exigir l'anul•lació del “pla dels ascensors”.
La manifestació ha començat amb una cassolada per dintre del barri, assenyalant algunes de les 14 noves immobiliàries que han aparegut en el barri després de l'aprovació del “pla”.
A les immobiliàries i agències d'apartaments turístics, casserola en mà, els veïns els han començat a marxar-se del barri sota el crit “especuladors, fora del barri”.
A l’arriba a la plaça de La Barceloneta, alguns dels veïns que estan sofrint mobbing o als quals no els renoven el contracte han exposat públicament els seus casos. Un d'ells afirmava que el propietari del seu pis li ha "ofert" pujar-li el lloguer de 470 a 970 euros.
A les 19:15 s'ha sortit des de plaça de La Barceloneta cap a la plaça Sant Jaume, durant el recorregut s'han repetit les consignes de “cap veí fora del barri”, “Ayunta-miento, miento, miento, miento”, “l'Hotel Vela, para las abuelas” (en referència al gran hotel que s'està construint al final del passeig Joan de Borbó) o “ens han llevat el port, ens han llevat la platja i ara volen llevar-nos les cases”, “pla dels ascensors, anul·lació”..., mentre es feien sonar les casseroles per a mostrar l'empipament i la decepció que el barri de La Barceloneta té amb l'Ajuntament i els polítics.
Ja en la plaça Sant Jaume, s'ha llegit el manifest, en el qual s'explicava que la Barceloneta està actualment assetjada, la construcció de l'Hotel Vela, els inversors estrangers, els apartaments turístics; sense que enfront d'això l'Ajuntament hagi pres cap mesura concreta ni compromís real per a frenar aquesta expulsió indirecta de veïns que fa mesos que ha començat.
El “pla dels ascensors” contínua vigent i preveu l'expulsió de milers de veïns del barri, l'eliminació d'habitatges per a posar ascensors i suposarà la destrucció del patrimoni històric que és La Barceloneta, amb els seus edificis, els seus veïns i la seva forma de vida.
La inexistència d'un procés de participació amb els veïns de La Barceloneta ha propiciat que l'Ajuntament aprovés un pla amb el suport del port que fins al moment només ha beneficiat als inversors. Per això, els veïns de La Barceloneta continuem exigint:
- l'anul·lació del “pla dels ascensors” i l'impuls d'un procés de participació real
- un política contundent contra el mobbing immobiliari i aquells que ho exerceixen
- que cap veí hagi de marxar-se del barri, ni pel “pla dels ascensors”, ni per no poder pagar un lloguer alt
cap veí fora del barri!
divendres, 7 de març del 2008
Manifestación hoy en La Barceloneta contra la especulación
Hoy, a las 19:00 en la plaza de La Barceloneta comenzará la manifestación de los vecinos de La Barceloneta para exigir la anulación del "plan de los ascensores" y medidas urgentes para parar la especulación que ha aumentado de manera exagerada desde que hace un año se aprobara dicho plan.
A las 18:00 comenzará la cercavila-cacerolada por el barrio desde la plaza del mercado, se señalarán algunas de las nuevas inmobiliarias del barrio.
Desde la aprobación del "plan de los ascensores" hace un año, La Barceloneta se encuentra inmersa en un proceso de gentrificación cada vez más acelerado. Las consecuencias de la parobación del plan están haciendo que cada vez haya más pisos turísticos, menos contratos de cinco años que se renueven, más especulación, y una expulsión lenta e indirecta de vecinos de toda la vida.
Frente a esta situación, los vecinos de La Barceloneta nos vemos obligados a salir a la calle y exigir que se anule el "plan de los ascensores" y que se frene la especulación en el barrio.
Las protesta que desde hace un año se llevan repitiendo en forma de manifestaciones, actos en la calle, asambleas de barrio, fotomatón, actividades lúdicas, paseadas reivindicativas han hecho que el ayuntamiento se viera obligado hacer promesas fáciles que no se han plasmado en ninguna medida concreta. (Excepto en la inclusión de La Barceloneta en la llei de barris 2009, llei de barris que no tiene herramienta suficientes para frenar la especulación).
La Regidora Itziar González conoce esta situación, y desde su despacho asegura estar trabajando en medidas, pero estas medidas no constan por escrito y hasta el momento no han cerrado ni un solo apartamento turísitico, ni han evitado la marcha de un solo vecino. A día de hoy, el ayuntamiento no ha firmado ningún acuerdo con los vecinos comprometiéndose a frenar la subida de los precios de alquiler y a proteger el barrio y a sus vecinos.
Con lo que se demuestra que se trata de un político más que llegó con muchas promesas, pero que continua obedeciendo las órdenes de las inmobiliarias, los promotores y demás poderes fácticos que han visto en La Barceloneta la promesa de una inversión segura a costa de sus vecinos de toda la vida.
Por eso, esta tarde salimos a la calle para exigir:- la anulación del “plan de los ascensores” y el impulso de un proceso de participación real- un política contundente contra el mobbing inmobiliario y aquellos que lo ejercen- que ningún vecino tenga que marcharse del barrio, ni por el “plan de los ascensores”, ni por no poder pagar un alquiler alto.
cap veí fora del barri!
La Barceloneta es rebela
Ja fa un any de l'aprovació del pla urbanístic que amenaça el barri. Lluny d'estar parat, els efectes del pla dels ascensors no s'han fet esperar: cada cop apareixen més casos de mòbbing, sobretot contra veïns de renda antiga; cada dia hi ha més contractes que no es renoven o que disparen el preu i resulten impagables. Així, tenim edificis sencers que s'estan buidant, incomptables veïns que han d'abandonar casa seva. La maniobra especulativa és clara: a les immobiliàries i altres propietaris sense escrúpols no els ha passat per alt que és més rentable enderrocar vivendes si primer es treuen de sobre els seus habitants, per no haver de pagar indemnitzacions ni reallotjaments. Després de les reformes, ja podran vendre o llogar per un ull de la cara al millor postor; aleshores la Barceloneta ja no serà per als que hi vivim.
Mentrestant, l'Ajuntament no ha pres cap mesura concreta per aturar l'especulació i el mòbbing galopants que ell mateix ha desfermat amb l'aprovació d'un pla dictat des de dalt a baix, des de despatxos en torres d'ivori que imposen a toc de firma i de bitllet el futur de la nostra vida al barri. Davant de les protestes contra aquesta imposició, l'Ajuntament, com un encantador de serps, ha promès un pla participatiu que mai no arriba, mentre mareja la perdiu amb "PAD's" i "lleis de barri" que semblen escombrar el pla dels ascensors sota la catifa. Mentrestant, les immobiliàries i altres rapinyaires van tirant milles. Qui aturarà aquest canibalisme?
Estem parlant d'un pla que preveu eliminar milers de vivendes, que pretén desplaçar milers de veïns fora del seu barri contra la seva voluntat. Implica l'enderroc del patrimoni arquitectònic i l'esventrament del teixit social, fins a esborrar la Barceloneta que coneixem i estimem.
Com ho hem de permetre? Així com els nostres avis i els nostres pares i mares van lluitar en el seu moment per la Barceloneta, per defensar plegats allò que no es pot tocar -la casa, els carrers, els veïns, el mar, la llibertat...-, ara ens toca a nosaltres decidir el barri que volem viure. Perquè no volem un barri imposat. Perquè aquest pla es pot parar. Perquè un altre pla és possible i necessari. Perquè la lluita per la Barceloneta no està decidida!
dijous, 6 de març del 2008
Habitatges per viure
Les penúries dels barcelonins que busquen apartament per viure
El diari parisenc 'Libération' publica ahir un reportatge sobre els "anys de bogeria" que han fet de Barcelona una ciutat amb uns lloguers completament inassumibles per la major part dels joves
El reportatge reflecteix una ciutat plena de joves vivint a casa dels seus pares fins més enllà dels trenta anys, amb l'única alternativa de compartir espais molt petits i en males condicions
dimecres, 5 de març del 2008
Quins costos paguem la ciutadania?
En aquest darrers dies s’han produït dos fets que pensem que mereixen explicacions per part dels seus responsables, i en darrer terme de l’Ajuntament de Barcelona:
En primer lloc, l'empresa pública Transports Metropolitans de Barcelona ens ha sorprès amb la tramesa als nostres domicilis d’un fulletó per indicar-nos que estan d’acord amb els dos dies de descans setmanal de les conductores i conductors dels autobusos. En una maniobra de la qual no recordem precedents, se’ns vol convèncer que no hi ha raons perquè aquest col·lectiu faci vaga. Obliden que la vaga és un dret, però un dret pel qual les persones que s’hi acullen paguen una part del seu sou. Per tant, suposem que individualment i col·lectivament han calibrat molt bé els costos personals i econòmics que els representa l’exercici d’aquest dret. Ara bé, el que ningú ens ha dit és quant ens costa a la ciutadania la campanya de propaganda anti-vaga de TMB. Calculem que ha de ser quantiosa, calculem també que amb aquest import es podrien cobrir els increments de costos dels conductors i conductores durant, ¿quant de temps? Calculem que la paguem entre tots i totes!
TMB és una empresa pública i volem conèixer els costos d’aquestes campanyes, els costos dels salaris dels seus treballadors i treballadores, des dels directius als conductors, directes i indirectes, a través de prebendes com l’ús de cotxes oficials. Si no ens informen, no tenen autoritat moral per apujar-nos les tarifes com es ve fent de forma reiterada i per damunt de l’índex d’augment del cost de la vida!
En segon lloc, volem comentar l’obertura del denominat “Celtics Meeting Point” en forma de macro ludoteca adreçada a controlar els possibles ànims exaltats dels seguidors d’aquest equip de futbol. Efectivament, es podrien fer moltes consideracions al respecte, totes elles preocupants, algunes concernents a la infantilització de persones adultes, la desresponsabilització dels clubs de futbol i fins i tot la promoció d’una forma d’entendre la masculinitat que hauríem de revisar en profunditat a la vista dels problemes de violència i de violència de gènere que ens comporta. No obstant ens volem centrar en un d’aquests aspectes: ¿qui paga els costos que aquesta operació lúdico-policial planteja? ¿Per què aquesta iniciativa que sembla no tenir precedents en altres ciutats?
Exigim que es presentin comptes clars dels costos i de qui els assumeix i en quina proporció, quins espònsors participen i amb quina quantia. Quins acords futurs s’han pres amb aquests espònsors?
Quan es produeixin fenòmens de “botellón” autòctons, festes joves autogestionades, festes populars que no tenen el vist i plau de les autoritats, ens muntaran una macroludoteca per a les ciutadanes i ciutadans autòctons o n’hi haurà prou amb l’aplicació pura i dura de l’ordenança?
FAVB
En primer lloc, l'empresa pública Transports Metropolitans de Barcelona ens ha sorprès amb la tramesa als nostres domicilis d’un fulletó per indicar-nos que estan d’acord amb els dos dies de descans setmanal de les conductores i conductors dels autobusos. En una maniobra de la qual no recordem precedents, se’ns vol convèncer que no hi ha raons perquè aquest col·lectiu faci vaga. Obliden que la vaga és un dret, però un dret pel qual les persones que s’hi acullen paguen una part del seu sou. Per tant, suposem que individualment i col·lectivament han calibrat molt bé els costos personals i econòmics que els representa l’exercici d’aquest dret. Ara bé, el que ningú ens ha dit és quant ens costa a la ciutadania la campanya de propaganda anti-vaga de TMB. Calculem que ha de ser quantiosa, calculem també que amb aquest import es podrien cobrir els increments de costos dels conductors i conductores durant, ¿quant de temps? Calculem que la paguem entre tots i totes!
TMB és una empresa pública i volem conèixer els costos d’aquestes campanyes, els costos dels salaris dels seus treballadors i treballadores, des dels directius als conductors, directes i indirectes, a través de prebendes com l’ús de cotxes oficials. Si no ens informen, no tenen autoritat moral per apujar-nos les tarifes com es ve fent de forma reiterada i per damunt de l’índex d’augment del cost de la vida!
En segon lloc, volem comentar l’obertura del denominat “Celtics Meeting Point” en forma de macro ludoteca adreçada a controlar els possibles ànims exaltats dels seguidors d’aquest equip de futbol. Efectivament, es podrien fer moltes consideracions al respecte, totes elles preocupants, algunes concernents a la infantilització de persones adultes, la desresponsabilització dels clubs de futbol i fins i tot la promoció d’una forma d’entendre la masculinitat que hauríem de revisar en profunditat a la vista dels problemes de violència i de violència de gènere que ens comporta. No obstant ens volem centrar en un d’aquests aspectes: ¿qui paga els costos que aquesta operació lúdico-policial planteja? ¿Per què aquesta iniciativa que sembla no tenir precedents en altres ciutats?
Exigim que es presentin comptes clars dels costos i de qui els assumeix i en quina proporció, quins espònsors participen i amb quina quantia. Quins acords futurs s’han pres amb aquests espònsors?
Quan es produeixin fenòmens de “botellón” autòctons, festes joves autogestionades, festes populars que no tenen el vist i plau de les autoritats, ens muntaran una macroludoteca per a les ciutadanes i ciutadans autòctons o n’hi haurà prou amb l’aplicació pura i dura de l’ordenança?
FAVB
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
