UN COL·LEGI EN PRECARI

El CEIP Mediterrània intenta seguir amb el seu projecte educatiu tot i que fa tres anys que és en mòduls

«Als nens no els pots fer promeses que després no compliràs», diu molt seriosament Julia-Emma Toyas, la veu de l’experiència. Aquesta veterana professora amb 42 anys de servei a l’esquena en fa 30 que exerceix a la Barceloneta, on ha vist com li enderrocaven dues escoles. «Primer el Verge del Mar [un col·legi que es trobava a la plaça del mercat i que va tancar i no es va reobrir mai més] i després el Mediterrània, que jo ja no veuré. Em jubilo al juliol», explica aquesta mestra, que subratlla que per qui li sap més greu és pels nens. «¿Quina credibilitat donaran en el futur als polítics si ja els menteixen des de petits?», reflexiona aquesta combativa professora.
Es refereix a la dilatada situació de provisionalitat en la qual estan els 160 alumnes del CEIP Mediterrània, que fa tres anys que estan d’okupes a la força, instal·lats en barracons al pati del veí CEIP Alexandre Gal·lí, tots dos a la Barceloneta, des que l’any 2007 els van enderrocar l’edifici per problemes estructurals. I, sobretot, al fet que els tinguin sense notícies. Veient com passa el temps.
La direcció del centre insisteix que no es queixen dels barracons, que no estan tan malament, sinó de no disposar d’un calendari d’obres que els permeti embarcar-se en projectes d’envergadura, als quals ara no poden optar perquè no disposen d’un espai propi.
Tot i els inconvenients, que no són pocs, durant aquests anys el col·legi ha volgut tirar endavant el seu projecte educatiu en la mesura que ha pogut, perquè els nens notessin tan poc com fos possible el trasllat. N’hi ha prou d’entrar al col·legi per adonar-se’n. Les parets de la recepció estan decorades amb els diplomes per haver participat en nombroses activitats del barri i de la ciutat, com ara el concurs Dibuixem la Mercè o la mostra de curts de Ciutat Vella. «Seguim amb la coral i amb les activitats extraescolars, tot i que ens hem hagut d’adaptar a les noves condicions», explica María Ascensión Fumanal, la directora del centre. Un exemple. Com que no tenen porxo, han hagut d’optar per extraescolars que es poguessin dur a terme a l’interior, com ara els escacs, una activitat que van iniciar l’any passat i que, segons expliquen, ha tingut un gran èxit.
Si la falta de gimnàs l’han pogut esquivar amb fórmules imaginatives, entre el pati i les sales polivalents que els cedeixen al centre cívic de la Barceloneta, que és a la vora, el fet de no tenir biblioteca ho porten bastant pitjor. «Anem una vegada al trimestre a la biblioteca del barri, però evidentment no és el mateix», explica Fumanal.
El tema dels patis també els causa bastants problemes. Els nens més petits disposen d’un espai minúscul –que s’omple de bassals per poc que plogui i que han de compartir amb els alumnes de l’Alexandre Gal·lí–, i els grans tenen com a únic lloc d’esbarjo una pista de futbol. «A l’antic col·legi acabàvem d’entrar en un projecte de recuperació dels jardins escolars i havíem instal·lat taules al pati per poder fer classes a l’aire lliure, però ara tot està en stand by», relata la directora del centre.
L’última de les grans pegues, a més d’haver-se de desplaçar per anar al menjador –reallotjat a l’altre col·legi– és l’escassetat de lavabos, «del tot insuficients».

Publicat per Helena López en el diari El Periódico