dijous, 25 de febrer de 2010

Presents

Segons llegeixo, l’FDI Magazine, que pertany al grup Financial Times, situa Barcelona com la cinquena ciutat europea del futur. O sigui, que això és el que diuen i publiquen els que només pensen en potencials econòmics i negocis. És clar que, també, això segueixen dient, tenen en compte la qualitat de vida.
Som, doncs, per alguns britànics influents, la cinquena ciutat del futur i, no obstant, tal com publicàvem ahir en aquest diari, a la Barceloneta, és a dir, en un barri de la cinquena ciutat del futur, d’aquesta Barcelona la nostra, un grup de nens, els alumnes del CEIP Mediterrània, ja fa tres anys que reben les classes en uns barracons instal·lats al pati del CEIP Alexandre Gal·lí. Tres anys condemnats a barracons, sense gimnasos i sense els lavabos necessaris.
Abans, no fa gaire, quan es parlava de ciutats amb futur i qualitat de vida, s’entenia que d’aquestes bonances se’n beneficiava la majoria dels seus ciutadans. Ara, quan se’ns piropeja als papers econòmics i financers, als papers estrangers influents, aquesta qualitat de vida s’ha d’entendre que únicament la poden disfrutar els més afavorits, aquells executius clònics i amb contractes blindats que, víctimes dels gimnasos i dels cels grisos dels nords europeus, descobreixen el sol, la platja i la bicicleta a Barcelona.
No es tracta d’abusar aquí de la demagògia, però ¿té sentit que donem diners, que seguim donant diners per construir escoles o col·legis a les Àfriques, Amèriques i Àsies quan a la nostra pròpia ciutat hi ha nens que no tenen un col·legi digne? Aquestes coses tan progressistes i solidàries són les que la ciutadania no entén. I no les entén perquè no tenen sentit. Únicament tenen sentit per a determinats capellans astuts i per a aquelles presones que de l’aparent solidaritat n’han fet ofici, viatges i vacances pagades a llocs exòtics on, a més a més, descobreixen que fotogènica que és la misèria.
O per als rics barcelonins, que ignoren on és i què és realment la
Barceloneta.
¿Qui ha aconseguit enganyar-nos tant i tan bé?

Article de ARTURO San Agustín publicat en el Periódico