N'és sòcia des de fa 40 anys

Maria Roig està disgustada per la pujada de la quota del Club Natació Atlètic-Barceloneta

Maria Roig, de 74 anys, està revolucionada. Al desembre, va rebre una carta del Club Natació Atlètic-Barceloneta en què se la informava que s'apujava la quota als jubilats que tinguessin la targeta rosa i, si no ho acceptaven, només podien fer ús de les instal.lacions dos dies a la setmana: els dimarts i els dijous. A la Maria, aquesta carta no li ha fet gens de gràcia.
És sòcia del club des de fa 40 anys i va ser una de les primeres nedadores de la Barceloneta. Al rebre la carta, el primer que va fer va ser mobilitzar-se: entregar, amb sis dones més, una queixa a l'ajuntament. Van trucar a les portes de diverses seus i al final algú els va obrir. El club és per a ella una part del seu passat i del seu present. El passat: quan la Barceloneta era de color sèpia, molts anaven al club, que llavors era una barraca de fusta, a dutxar-se. El present: el centre esportiu és el seu lloc de reunió.
Cada dia, la Maria surt de casa a les onze del matí, va a gimnàstica i, després, es veu amb uns amics i es banya al mar: tant si fa sol com si està núvol. Menja a la platja, davant del club, i a la tarda juga a parxís amb amics a la sala social del club.
La Maria, que és viuda, ha creat allà la seva altra família. Anar allà amb ella és retrocedir unes quantes dècades en un segon. Un altre cop al passat: als terrenys on ara s'aixeca el club hi havia el balneari casino Sant Sebastià i els nens com ella es colaven a les piscines. En el passat i amb orgull: a la Barceloneta es van forjar diversos campions d'Espanya de natació. En el present: diversos joves treballen a les taules amb els portàtils mentre la Maria juga al parxís amb Anna Chaler i uns amics.
Julián García, president del Natació Atlètic-Barceloneta, no vol polemitzar sobre la quota i es compromet a atendre els jubilats que no poden pagar 28 euros al mes. De moment, s'ha ampliat de dos a tres dies l'accés. Encara que la Maria, diu, haurà de fer malabars per poder seguir-hi anant.

Escrit per

CATALINA GAYÀ en el Periódico el 5/02/2008