Hi ha històries que són extraordinàries i, precisament per això, a vegades ens allunyen de la realitat. La Mercè Carrasco no va patir l’exili ni va organitzar mobilitzacions des de la clandestinitat, però va haver de passar una guerra i sobreviure a una postguerra en un barri com el de la Barceloneta, que durant la Guerra Civil es va tornar perillós i en la postguerra va patir la pobresa. La seva extraordinarietat no passa per grans gestes, sinó per la constància de saber viure el dia a dia oferint el millor a les persones que l’envoltaven. Apassionada pel mar, treballadora i generosa, la història de la Mercè Carrasco ens arriba des del relat emocionat de la seva narradora.
Llegir relat
Llegir relat
.jpg)
1 comentari:
La Mercè explicava que els van donar sengles beques gràcies a la influència d’un carrabiner que el seu pare coneixia (el pare de la Mercè era pescador, però la mar no donava per mantenir tantes boques; fins i tot durant un temps va veure’s abocat a fer contraban de tabac; devia venir-li d’aquells temps la coneixença amb el carrabiner?). A mi, que em vaig “educar” en les escoles de la postguerra, em fascinava el relat de la Mercè quan em parlava de l’Escola del Mar: aquella escola en què, a l’estiu, les classes es feien a la platja, la mainada asseguda a la sorra i en banyador; que tenia una barca, i on es feien moltes activitats aparentment de lleure, però amb un profund contingut educatiu.
Publica un comentari a l'entrada