dimecres, 26 de març de 2008

Bombes


EL PIANISTA DEL MAJESTIC // ARTURO SAN AGUSTÍN


S'ha d'anar a veure l'exposició Quan el refugi era el subsòl, que es pot visitar al vestíbul de l'estació de metro d'Universitat. Encara que només sigui per assabentar-nos que també Barcelona va ser una ciutat bombardejada. Cada tres hores, una nova ració de bombes.
Bombardejada pels avions de Mussolini, que, en els noticiaris italians, eren descrits com a àguiles d'acer. I, de passada, potser convindria recuperar un reportatge de la BBC on es demostra que Fidel Castro va aprendre, va copiar els seus posats discursers o mitinguers del dictador italià. No hi ha res casual.
Fins fa poc, de la Barcelona bombardejada gairebé no se'n parlava. Tots sabíem que Gernika va ser bombardejada i per això, al seu dia, les nòvies del comunisme tenien en una de les parets dels seus pisos una reproducció d'aquest quadro de Picasso. El Guernica o les seves infinites reproduccions és el quadro que ha vist més orgasmes marxistes fingits. Però dels bombardejos sobre Barcelona només en parlaven alguns historiadors. I el meu estimat José Agustín Goytisolo, a qui van matar la mare, Julia, a prop del cine Coliseum, i, des d'aquell dia, ja res no ha estat el mateix per al poeta.
També es parlava molt dels bombardejos sobre Barcelona a la Barceloneta. A la Barceloneta no han oblidat mai ni els bombardejos, ni els refugis subterranis ni aquells missatges propagandístics que sempre acabaven així: "La Generalitat vetlla per vosaltres". I es veu que allò els servia. Em refereixo als missatges propagandístics, és clar, perquè ningú posa en dubte les vides que van salvar els refugis subterranis i les estacions de metro. "La Generalitat vetlla per vosaltres". Aleshores els catalans encara creien en la Generalitat.
De totes aquelles bombes sobre Barcelona, de tots aquells morts barcelonins se n'ha parlat poc fins ara. I de l'enginyer Ramon Parera encara se n'ha parlat
menys. I, no obstant, va ser ell qui va fer possibles alguns dels refugis subterranis. Alguns, perquè la majoria es van fer gràcies a l'empenta ciutadana, això que ara en diuen el teixit associatiu.

Barcelona Bombardejada