dilluns, 25 de febrer de 2008

Collserola en perill imminent


En les darrers setmanes estem assistint, pel que fa a Collserola, a l’encobriment en primer terme d’un sucós proper festí. També a compte de tots. Fruit d’una premeditada confusió.
Donat el perllongat seguiment i la memòria viscuda que ens aporta tantes lluites, reunions, marxes etc., esforços plegats que han anat ordint una trama del tot entranyable vers Collserola. Constatat el total abandó als interessos especulatius per part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona. Pel be comú, ens veiem en la necessitat de ser escoltats.
Collserola, al contrari del què se’ns pretén vendre, es troba en un moment crític. En un impas crucial de la seva existència, i de retruc, de la existència comuna. Doncs, per posar només un exemple, la conservació de Collserola és del tot lligada a la salut publica de la població, tant física com mental.
Del diàleg que mantinguem amb ella, com a col•lectivitat, depèn el futur de la nostra ciutat. I aquest l’hem de fer entre totes. Aquest any 2008 és el de la Celebració Internacional de la Terra. Ens brinda l’ocasió de fer les nostres aportacions conservant i fent conservar el magnífic llegat que representa Collserola per a les futures generacions .Tal responsabilitat de cap manera pot restar en mans només dels polítics. La societat civil, com mai, també a de dir la seva. També hem de dir la nostra.
Els temes mediambientals, com cap altres, constitueixen un exemple clar de la necessària participació de totes i cada una de les persones que componen tota col•lectivitat. Són un exemple clar de la necessària implicació, de la tan imprescindible com desitjada corresponsabilitat ciutadana.
El consum responsable del territori, de la Serra de Collserola, ens porta a la constatació de la manera ,del tot irresponsable, que actua el nostre Ajuntament. Per altre banda, donant com a Cap i Casal de Catalunya, un exemple gens desitjable del tipus de consum que fa de la natura del tot inacceptable. Valgui d’exemple l’ imminent e impopular tala del venerable alzinar centenari del cim de Collserola. Tot per tal d’instal•lar una macro muntanya russa, temple colossal contra natura. Erigit al consum desenfrenat per aquells que s’han begut l’enteniment.
Aquest és el model que pretenen imposar a Collserola, aquells que no cerquen més que el propi interès. L’econòmic.
Els vells projectes del “desarrollismo porciolista”, aquella despòtica manera de fer ciutat tant devastadora per Collserola (més sofisticada si voleu) però, continua vigent a la Casa Gran, segueixen en peus.
Totes les alertes doncs, són poques.
Davant la desprotecció d’àmplies zones, del que tots de fa ja molts anys coneixem com a Parc de Collserola i la desinformació, que ens pretenguin vendre i que venguin a la ciutadania que, a més, són protectors d’allò que tant ens estimem, i pel que tants anys venim lluitant i vetllant i que avui perilla, és un acte de hipocresia que supera el políticament acceptable.
Tot plegat ens porta a la necessitat de seguir ordint tot tipus d’ aportació i esforços entorn la defensa activa de Collserola. A demanar un esperançat esforç per part de tothom. Cal fer córrer tant l’alerta com les devastadores pretensions dels “ nostres polítics”.
Si Barcelona va créixer al crit unànime de “ Abajo las murallas” al segle XXI, segle de la lluita global contra el canvi climàtic, ara s’imposen, davant les motoserres, les excavadores, els túnels, les carreteres, el ciment i els “equipaments”, proclamar un rotund, no passaran!.
Encoratgem a tota la ciutadania (més de mitja Catalunya envolta la serra), a prendre partit actiu, abandonant tota passada delegació i unir tots els esforços personals en futures accions. A escampar l’alerta i convidar i fer possible la mobilització massiva a la Marxa, i en Defensa de Collserola tota. Una data important és la del proper 13 d’abril. Mentrestant cal seguir organitzant la resistència activa i difondre les innobles intencions d’aquells que ens governen. No estem soles. La societat científica està amb nosaltres, el sentit comú ens assisteix. Les esperances, en un més respectuós diàleg entre la ciutat i Collserola, que faci perpetuable, la vida comuna és un llegat que, a pesar dels nostres polítics, estem obligats a defensar i garantir.

No passaran !!!. Correu la veu. Ens hi va molt.


Juli Fontoba i Sogas
Portaveu del Col•lectiu Agudells Ecologistes en Acció –Catalunya. Membre del Consell Consultiu del Parc de Collserola i Vice-president de SOS Tibidabo.