dijous, 3 d’abril del 2008

Jutgen els tres joves que es van penjar durant tres dies d'una torre a Esplugues


Ahir es va celebrar un judici de faltes al jutjat d'instància i instrucció número 1 d'Esplugues contra els tres joves que el maig passat es van penjar, durant tres dies, d'una torre a 50 metres per protestar contra el pla urbanístic Caufec. En un principi s'imputava als joves resistència i desobediència a l'autoritat i desordres, però finalment se'ls ha jutjat només per desobediència. El jutge ha de dictar ara sentència i els podria imposar una multa. llegir més

Més informació

2 comentaris:

Anònim ha dit...

A los espluguetanos les pone los pelos de punta que se vayan a utilizar zonas verdes de barrios residenciales y tranquilos para levantar complejos urbanísticos con oficinas y centros comerciales inclusive (y algún piso de protección, que no se diga, claro), pero nosotros estamos en casa, calentitos y acomodados.

Y ellos, en cambio, siguen ahí. Ayer en el Ayuntamiento, hoy sobre ese somier algo cochambroso -lo veo desde aquí, tengo que decirlo- sujetado con cuatro cuerdas y nudos de escolta que llevan años ensayando. Silbando al grupo de simpatizantes y compañeros que abajo, desde los jardines, les hacen compañía con su discreta presencia. Esta gente lleva 16 años quejándose del Caufec. 16. Se dice muy pronto. Yo no sé si esto va tener repercusiones, pero ojalá que de tanto, tanto, tanto dar contra el cristal, la luciérnaga acabe colándose en la bombilla.

Yo me quito el sombrero, me desconcierto un poco (mucho movimiento últimamente: fotos urbanas, responsabilidades laborales, mañana Berlín gehen…) y me asomo una vez más. Alguien tose; a estas alturas el viento sopla con garra. No digo nada, pero me retiro con la sensación de formar parte de algo. Parece que un mecanismo impreciso empieza a girar de nuevo.

(.) ha dit...

no se qui ets judith...pero la veritat es ke si algun dia torna a passar, treu el cap y saluda.

Les persones que estavem allà ens fa feliç que hi ha gent pot entendre el que va pssar i ho escriu amb la capacitat d´ emocionar a algu que aquella nit potser tossia.

I si algun dia es repeteix i treus el cap...aquell dia hi haurà agut alguna repercussió.

Un peto i una abraçada...potser, espero, veure´ns per allà o tocant de peus a terra.