dijous, 3 d’abril del 2008

No apaguem la màgia del Pou del Món


L’any 2004 unes entitats del barri del Poblenou vam lliurar a l’Ajuntament el projecte dels Pous del Món per tal que l’incorporés al nou Parc Central. Aquest projecte consistia en la construcció simbòlica d’un pou que fos tan i tan profund que travessés tota la Terra fins a sortir en un altre indret on hi hauria l’altra boca del Pou. D’aquesta manera, no caldria donar la volta al Món en la recerca de la trobada, la gent miraria directament a l’interior del Pou i podria parlar i veure altres persones que des de l’altre costat farien el mateix. Seria la manera més curta per acostar-nos a una altra gent, a una altra cultura. Amb aquest projecte en el parc hi hauria un punt de trobada “profund”, de contacte humà, de sorpresa.

Això és possible perquè el pou amagaria en el seu interior una pantalla i una webcam connectada a Internet que permetria la comunicació interactiva. Per altra banda, la forma de pou fa possible, gràcies a la foscor que hi ha en el seu interior, veure les imatges d’una pantalla a plena llum del dia.

Estem realment davant d’un fet innovador, perquè la comunicació a través de la xarxa, que fins ara s’ha reclòs als ordinadors personals dins les cases, és possible traslladar-la a un espai públic on lliurement la gent pugui parlar, saludar-se, cantar, riure o donar, si s’escau, mostres de solidaritat, sense prémer cap botó.

L’atracció de mirar a l’interior dels pous és un acte reflex innat en tots nosaltres, però en aquest pou tan especial, només passar-hi pel costat hi quedarem atrapats per les ones sonores provinents del seu interior, per exemple la d’uns nens jugant o d’algú que tot fent l’eco crida: “Hi ha algú en aquesta banda de la Terra?!” El Pou donarà vida al parc i, més enllà de la tafaneria que desperti quan s’inauguri, farà que els usuaris de la nova zona verda se sentin veïns i veïnes d’un altre punt del món.

L’arquitecte Jean Nouvel, a qui l’Ajuntament de Barcelona va encarregar el disseny del Parc Central, va recollir de bon grat la idea i la hi va incorporar. No obstant això, l’Ajuntament no va crear la Comissió, integrada per representants del Consistori, veïnals i tècnics, que les entitats reclamàvem per orientar i dirigir el projecte. Dos anys més tard, novament, en constatar les entitats que no es feien els passos per concretar el lloc de l’altra boca del Pou, vam haver d’adreçar-nos a la Regidoria de Participació Ciutadana, Solidaritat i Cooperació, que desconeixia totalment la proposta. Finalment, es va decidir que la connexió es faria amb Guayaquil (Equador), ciutat agermanada amb Barcelona, elecció encertada ja que el col·lectiu de nouvinguts equatorià és el més nombrós de Sant Martí. No obstant això, la negativa a crear aquesta comissió ha tingut com a conseqüència la pèrdua del sentit original del projecte:

  • A Barcelona, a l’interior del Pou només hi haurà una pantalla. No hi haurà els elements que permetin la comunicació interactiva, ni el micro, ni els altaveus, ni la càmera. La càmera, en comptes de captar les persones que s’aboquin al pou, estarà situada a la part alta d’una xemeneia per transmetre imatges aèries del Parc.
  • A Guayaquil, no hi haurà pou. Hi haurà una pantalla convencional en què es veuran les vistes del nostre Parc i una càmera que prendrà unes imatges del passeig del Malecón que nosaltres veurem en la pantalla del pou.

D’aquesta manera es perd el sentit simbòlic d’un forat que travessa la Terra. És fonamental que a Guayaquil hi hagi, amb la forma que ells decideixin, un pou, o una cosa similar, que compleixi aquesta funció, un cràter, una mina...

I també es perd la comunicació humana. Els veïns i veïnes passem de ser actors a espectadors. Fet així, en el Pou no hi haurà vida i s’assecarà. I és que té cap interès mirar una televisió que mostri una panoràmica?

Les entitats sotasignants ens sentim defraudats pel que considerem una banalització de la idea inicial. L’Ajuntament ha de rectificar, i això, si es vol, és fàcil perquè es tracta només que prengui una decisió política, ja que tota la infraestructura del pou està feta correctament i fins i tot des de Barcelona es finança l’obra de Guayaquil. Estem a un pas de ser pioners en una iniciativa original de referència internacional o de fer un nyap de dubtós futur. Les nostres autoritats haurien d’entendre que el lluïment dels canvis urbanístics de les dues ciutat en unes pantalles no pot estar per sobre de la ciutat de les persones, de la gent, de la ciutat realment viva, on es generin espais de trobada tan “màgics” com aquest.

Si, sent pessimistes, no aconseguim que es recuperi el sentit d’aquesta idea, nosaltres, que hem tingut aquesta iniciativa, l’hem batejada i hem vetllat pel seu desenvolupament, demanem, per respecte i coherència, que al que ara s’inauguri no se li digui “Pou del Món”.

Si, sent optimistes, l’Ajuntament rectifica, gaudirem del Parc més profund del Món.

  • Joan Maria Soler i Farràs

(autor del projecte)

  • Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou
  • CER Bac de Roda

(grup de vivendes a tocar del Parc Central)

  • Comunitat de propietaris Grup J. Civit

(grup de vivendes a tocar del Parc Central)

  • Apropem-nos

(Xarxa de persones, entitats i serveis del Poblenou que treballa per la convivència i el coneixement mutu de veïns i veïnes de diferents procedències geogràfiques i culturals)

  • Comissió Proequipaments del Poblenou
  • Coordinadora d’Entitats del Poblenou
  • FAVB

(Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona)

  • FAEC

(Federación de Asociaciones Ecuatorianas de Catalunya)