dilluns, 8 d’octubre de 2007

Debatem el PAD de la Barceloneta



El PAD (Programa d'Actuació Distrite) és el full de ruta, l'instrument de planificació de les accions de l'activitat municipal durant els quatre anys de mandat i preveu també els recursos necessaris econòmics i financers per dur-les a terme.

És a dir; els PAD són els diferents projectes i actuacions que l'Ajuntament va a realitzar durant aquests quatre anys (2008 al 2011) de mandat.

Per a la Barceloneta és necessari que els veïns i veïnes debatem i acordem que projectes i que iniciatives són necessàries per a millorar la nostra qualitat de vida, per això fins a final de mes obrim aquest blog al debat.


A través de la Web de la FAVB es poden seguir les aportacions als PAD's i al PAM, que fan Tècnics i Associacions

18 comentaris:

Vac ha dit...

Peatonalización calles

Incrementar los procesos de peatonalización de las calles abriéndose así la posibilidad de que se pongan ascensores por fuera (como en la Guinaueta)
Reservar los aparcamientos de coches de las calles Almirante Cervera, Passeig Joan de Borbón, Passeig Maritim para los vecinos de la Barceloneta en proporción a las plazas de aparcamiento que se pierdan por la peatonalización de las calles (de 13 a 15 aparcamiento de coche suelen caber en cada calle)

Apartamentos turisticos

Limitar a un máximo del 5% el número de edificios y viviendas del barrio que se puedan dedicar para hoteles y apartamentos turísticos.

Humanizar las plazas del barrio

Sant Miquel poniendo los bancos públicos que la gente necesita y arreglando la fuente y regulado el caudal
Hilari Salvador poniendo unos lavabos públicos para solventar los conflictos

Disponibilidad de los transportes públicos.

Que se instale una marquesina en la parada del autobús de la calle Almirante Cervera y que se desplace la parada del Paseo Marítimo-Almirante Cervera dirección Barcelona más al interior del barrio.
Que se estudie la posibilidad de que una de las líneas que van al Paseo Marítimo, amplié su recorrido por el paseo Joan de Borbó para así facilitar el desplazamiento hasta el Hospital del Mar de los vecinos con problemas de movilidad

pescadito ha dit...

Vivienda:

-moratoria en la concesión de licencias para abrir nuevas oficinas inmobiliarias, de promotoras, constructoras o agencias.

- me sumo a la declaración de Ciutat Vella, sobre todo La Barceloneta, como area preferente de tanteo y retracto para el Ayuntamiento, pero añado:
hacer pública en una web todos los casos en los que se rechaza o se acepta, y en este último caso, discutir el uso al que se destinará el inmueble con lso vecinos del barrio.

- No conceder ninguna licencia más para apartamentos turísticos u hoteles.

Espacio público:

-prescindir de la necesidad de notificación o permiso para realizar cualquier tipo de acto por parte de los vecinos. Simplemente un calendario para evitar que se solapen las actividades.


això nomès per començar i intentar de veritat que es generi una mica de debat.

veïna ha dit...

Propostes al PAD de la Barceloneta


Habitatge i accessibilitat:


Les propostes adjuntes obeeixen a dues lògiques, d’una banda la de frenar l’expulsió de veïns i veïnes actuals del barri en favor d’una ocupació turística ocasional dels pisos i la de fer accessible l’habitatge per aquelles persones amb problemes de mobilitat.



Fer un cens actualitzat de les persones grans amb problemes de mobilitat que viuen en pisos sense ascensors.
Posar terminis a les obres pendents: Rodalies, façana litoral, antiga caserna Passeig/Maquinista.
En totes aquestes intervencions dedicar el 100% a quota de barri, es a dir donar prioritat a persones que duguin com a mínim cinc anys censades a la Barceloneta. Establir prioritats per a les persones que viuen en pisos sense ascensors i tenen problemes de mobilitat.
En totes les intervencions detallades al punt 2 mantenir el 100% d’habitatge de lloguer protegit excepte quan es tracti de recol·locació de persones que originalment eren propietàries.
Fer un cens de pisos turístics i establir una moratòria en la concessió de llicències (si es que en tenen!).
Obligar les agencies que lloguen pisos turístics a dedicar un 50% d’aquests a promoure lloguer estable a un preu taxat.
Obligar les agencies que lloguen pisos turístics a fer-se càrrec dels possibles desperfectes que es donin a les escales i declarar-les responsables civils subsidiàries quan el comportament dels llogaters pugui donar lloc a queixes del veïnat que derivin en multes.
En aquelles obres de nova construcció on el propietari és l’Ajuntament estudiar la col·locació d’ascensors en finques colindants i si s’escau reallotjar en les mateixes condicions que tenen les persones desplaçades per aquesta intervenció.
Demanar al Ministeri de Treball que cedeixi l’edifici del Passeig Nacional de la seva propietat per a fer pisos tutelats per a persones grans del barri.

veïna ha dit...

Urbanisme i espai públic


La Barceloneta, aparentment compta amb una discreta quantitat d’espais públic en la seva perifèria no obstant en realitat és un espai que es d’us intensiu pel conjunt de la Ciutat, això hauria de dur a preservar els espais que representen pulmons interns del barri com espais 100% públics que puguin complir una funció de promoció de la socialització d’infants i persones adultes i contribueixin d’aquesta manera a incrementar la cohesió social al barri.



Declarar els barris de Ciutat Vella com a zones preferents de tempteig i retracta per part de l’Ajuntament.
Reconvertir l’actual oficina d’habitatge en una oficina adreçada a recollir denuncies relatives a mobbing i a acompanyar i assessorar a les persones que puguin estar afectades.
Complir el compromís de l’anterior regidor i donar inici a un procés que permeti la integració de la Barceloneta al Pla de Barris. Com a primera mesura donar inici a un procés de diagnòstic comunitari que permeti analitzar les necessitats del barri de forma col·lectiva.
Establir una moratòria en la concessió de llicencies de bars i restaurants i altres establiments orientats al turisme.
No concedir cap llicencia per a terrasses a l’espai públic, de forma especial a la Repla. No concedir cap llicencia d’ampliació de les terrasses actualment existents, per tal d’evitar que es privatitzi l’espai públic i que es reprodueixin problemes com els que hi ha actualment a la Rambla del Raval.
Establir un pla d’usos consensuat que no permeti l’especialització monogràfica en establiments turístics i que mantingui una varietat de comerços.
Establir un calendari de poda selectiva que permeti una millor il·luminació a les zones del Parc de la Catalana més freqüentades a la nit, com el pipi-can.
Crear una comissió mixta de Parcs i Jardins amb entitats i persones usuàries del pipi-can per tal d’anar fent seguiment de la neteja i manteniment del Parc de la Catalana i de la sensibilització de les persones en el manteniment de la neteja.
Reforçar la il·luminació del passadís central del Parc de la Catalana que enllaça l’Hospital amb el barri ja que es tracta d’una zona molt freqüentada i mal il·luminada.
Promoure un concurs d’idees per a resoldre el triangle del Parc de la Catalana que queda entre la casa modernista del gas, d’institut i el propi parc ja que es tracta d’un espai mort on s’acumulen porqueries i genera un amagatall.
Garantir que els espais esportius de les escoles s’obren en els horaris no escolars per ser utilitzats pel veïnat sense haver de pagar lloguer.
Obrir la casa rehabilitada del Parc de la Catalana com a hotel d’entitats del barri abans que continuí la seva degradació
Recuperar els espais previstos al PERI, Cooperativa Segle XX, antiga Associació de Veïns del Carrer Marqués de la Quadra i fer-ho a preu taxat si ha canviat la propietat dels mateixos.
Recuperar per part de l’Ajuntament la gestió de l’espai públic de la globalitat del barri.

veïna ha dit...

Cohesió social.


Crear un Casal de Joves autogestionat.
Replantejar les necessitats d’equipaments al Barri a través d’un ampli procés participatiu vinculat al procés demanat en el punt 12.
Donar suport a la proposta de diverses entitats del barri de treballar col·lectivament a través d’unes jornades l’anàlisi de mesures alternatives al conegut com el “pla dels ascensors”.
Promoure la memòria històrica al barri: Monument a les víctimes dels bombardejos, rebatejar la Pça de la Font com a Plaça de l’Esmolet de la Barceloneta.
Fer un cens dels espais desocupats i degradats del barri que poden ser objecte de conflictes.


Medi ambient



No concedir cap més llicencia a la concessió d’antenes de telefonia mòbil i estudiar l’impacta de les existents sobre la salut i el seu ajust a la normativa europea.

vac ha dit...

Hoy he estado en el Centro Cívico, en la reunión que ha realizado el Ayuntamiento y a parte del saber hacer de la regidora que ha estado agradable y atenta, todo lo demás creo que es una “fantasmada”.
Es seguir tirándose el rollo para hacer lo que ellos quieran, nos hacen un simulacro de consulta, en la cual al final no somos los vecinos/as los que deciden.
Se gastan una cuantiosa cantidad económica, para imponernos desde arriba sus conceptos de “participación”, una participación vacía, con un proceso de consulta elitista con el fin de enmascarar sus actuaciones.
Y los vecinos/as que realmente creemos en la necesidad de participación ciudadana, acabamos haciéndoles el juego a su estrategia, si no sabemos salir de su paraguas y ser capaces de de elaborar colectivamente un proceso de participación independiente, horizontal y consensuado de las necesidades reales del barrio

Anònim ha dit...

Pez espada:



La participació amb la nova regidora:

Itziar González, el supuesto nuevo emblema de la participación en Barcelona, el "mejor" fichaje del PSC para paliar lo que se les venía (viene) encima en Ciutat Vella, distrito en el que casi todas las medallas que se pueden colgar son el de la derrota, el desastre o el conflicto vecinal.

Pues yo no sé si la Itziar es buena o no, si está ahí porque se lo cree o no. Pero no me importa.
1. La itziar tendría que saber de sobra que llevan 30 años haciéndonos creer que la política pertenece sólo a la clase política. Hemos olvidado -o, más bien, nos han robado el conocimiento y la experiencia de- qué es eso del autogobierno y de la decisión colectiva.
2. El mayor problema de La Barceloneta es el "plan de los ascensores", y, qué bien, después de la reunión de ayer ha dicho que hará un monográfico. ah, claro, porque no lo hemos entendido. Además de no saber hacer otra cosa que quejarnos, somos tontos. Gracias, señora gonzález, espero que nos ilumine pronto.
Por cierto, se me olvidó apuntarme la fecha y en el 2010 no estaré en Barcelona, ¿la incluye en su próximo power point?
3. Ayer en el Centro cívico no me quedó claro: ¿75 vecinos somos la "participación"? Ah, claro, olvido las aportaciones por sms de no más de 60 caracteres.
4. Tener y asumir la capacidad de decisión implica todo un proceso de aprendizaje. Pero esto tampoco importa en el PAD, la capacidad de decidir qué suguieres te la regala el ayuntamiento, la decisión se la quedan ellos. Esto no es otra cosa que perder el tiempo para rellenarle una encuesta al ayuntamiento cuyos resultados ellos ya tienen escritos.

5. Tampoco me quedó muy claro: ellos nos contestarán cómo va nuestra sugrencia (si está bien de salud, si le ha tocado un buen cajón en el que morir en el olvido, si no llegó nunca, si tiene muchas amigas sugerencias parecidas...), pero no por qué se acepta una y no otra (ni hablar de poder decidir nosotros esto), y cómo se autosancionará el ayuntamiento cuando incumpla sus compromisos.

6. Claro, este detalle está casi de más mencionarlo: ¿de cuánto dinero dispone el ayuntamiento, o cuánto dinero está dispuesto a gastar en la materialización de nuestras sugerencias? evidentemente, me refiero a una vez estas sugernecias hayan sido seleccionadas, aceptadas, aprobadas, y después higienizadas por el técnico pertinente (o impertinente, depende de cuál hablemos). Tal vez no importa saberlo, o tal vez sí, porque no es lo mismo poner tres contenedores más que frenar la expulsión indirecta de vecinos que está causando el mercado inmobiliario.

Aunque es de suponer (somos gente de buena fe) que si el ayuntamiento se ha gastado UN MILLÓN de euros en publicidad para el PAD, invertirá como mínimo lo suficiente para que un millón parezca chatarra en comparación con el dinero invertido en mejorar los barrios. Pero mira, aunque se trate de un detalle sin importancia, mira, me gustaría mucho saberlo. Es más, creo que es una de las bases necesarias para poder sentarte a hablar sin sentirte idiota. (no tonto, eso era en el punto 2).

En fin, que sugerir, sugeriremos, pero sra. Itziar, a ud. le pagan por venir al centro cívico de mi barrio para hacer de profe didáctica que se preocupa por los ancianos que no pueden escribir: a nosotros no. y sinceramente, estem una mica farts de que ens prenguin el pel.
Aunque sea de buenrollo y desde el estar mès a prop.

una cosita más: tiene un poco de pinta de proceso de participación (de dos meses!!) que se nutre del esfuerzo que hacemos la gente que trabajamos cada día en el barrio, ¿no? Claro, que seguramente esto tampoco lo he entendido.

http://www.sitesize.net/repensarbarcelona/prog_2005.htm#bloc1
hay que ver cómo cambian las cosas (Sesión 13)

vac ha dit...

Alguns comentaris i suggerències en els aspectes ambientals i de mobilitat del pla

Jordi Roca Jusmet, catedràtic d'economia

La introducció al pla hauria de ser més autocrítica i menys autocomplaent. Per exemple, s’afirma que la ciutat "ha estat pionera com a model de gestió mediambiental sostenible i de progrés" (p.60). Tot i que és cert que en alguna decisió en el municipi de Barcelona ha estat capdavanter en temes ambientals (com ara amb l "l'ordenança solar"), en termes generals la situació no és gens satisfactòria: contribuïm molt més que la major part d’habitants del planeta a problemes ecològics globals (com ara el canvi climàtic), hi ha situacions molt preocupants –i que incompleixen en alguns moments normatives europees- en qualitat de l’aire urbà, la gestió selectiva de residus avança molt lentament al mateix temps que el volum de residus no deixa de créixer,.... Quan, a més, s’han signat compromisos internacionals (com ara la declaració de Heidelberg de 1994 amb el compromís de reduir en un 20% les emissions de gasos efecte hivernacle al 2005 en comparació a les de 1987) que s’han incomplert totalment. Caldria com a mínim una major humilitat i sentit autocrític.

Avaluar críticament quines mesures previstes al Pla energètic actual s’han aplicat i quines no s’han aplicat.
Estudiar iniciatives d’incentiu econòmic a entitats públiques –com ara escoles- que redueixin el consum energètic.
Hi ha experiències –com ara a Hamburg- en les quals l’estalvi energètic de les escoles públiques que fan un esforç en aquest sentit es distribueix al 50% en estalvi pel sector públic i major pressupost per l’escola.
Defensar que els preus de l’aigua –que han de ser aprovats per l’entitat metropolitana- siguin més progressius social i ambientalment.
Caldria penalitzar més els consums molt excessius (com ja fa el cànon de l’aigua) i fer que la part fixa de la factura tingués menys pes en el total pagat a favor de la part variable.
Fer campanyes domiciliaries de distribució a baix preu de mecanismes d’estalvi d’aigua. L’experiència en aquest sentit de la campanya Catalunya Estalvia Energia (Ecologistes en Acció-ACA) va ser positiva.
Desplegar la recollida selectiva de matèria orgànica als llocs on encara no existeix.
Fer una anàlisi comparativa dels resultats de la recollida selectiva de matèria orgànica a diferents barris i comparar-la també amb experiències d’altres localitats (com ara el sistema "porta a porta") per valorar quins mètodes impulsar.
Estudiar iniciatives públiques exemplificadores en la reducció de residus com ara la introducció de bolquers reutilitzables a les llars d’infants.
Això –després d’haver fet un estudi de viabilitat- s’està introduïnt ja a les llars d’infants públiques a Sant Cugat.
Aprofitar al màxim les possibilitats legals que en cada moment existeixin per introduir factors ambientals en l’IBI.
Estudiar com portar a terme efectivament la possibilitat de penalitzar fiscalment els pisos buïts.

Treure espai als cotxes a favor dels vianants i les bicicletes

Continuar amb l’experiència del Bicing amb la seva extensió a la major part de la ciutat paral•lelament a l’extensió de carrils bicicleta.

Tendir a convertir totes les places d’aparcament al carrer en places de pagament, preferentment en àrees verdes, paral•lelament a la millora del transport públic dins la ciutat i metropolità.

Pujar el pagament de les àrees verdes pels veïns destinant els recursos al transport públic i donant dret a canvi del pagament a un nombre determinat de viatges gratuïts al transport públic.
Aquesta política de dret a aparcar a canvi de pagament i targeta personalitzada amb un nombre de viatges al transport públic es fa –crec- a Estocolm.

http://favb.cat/node/243

vac ha dit...

Sugerencias al PAM en materia de vivienda

Jose Molina, advocat de la FAVB

Como principio general, las propuestas que se incluyen en este PAM deben tener en consideración los compromisos adquiridos por la Generalitat de Catalunya en el Pacto Nacional por la Vivienda 2007-2016 a los efectos de concretar dicho pacto en el ámbito del municipio de Barcelona.
Creación y desarrollo del Patrimonio público de suelo destinado al fomento de viviendas protegidas. Inventariar el suelo disponible para el fomento de la vivienda protegida. Prohibición de la venta de este suelo.
Incrementar las disponibilidades de suelo destinado a políticas de vivienda mediante los instrumentos legales existentes y mediante los suelos de la administración y empresas del Estado.
Agilizar los procedimientos para la obtención y urbanización de suelo destinado a políticas de vivienda protegida.
Delimitación de áreas en las que las transmisiones onerosas queden sujetas al ejercicio del derecho de tanteo y retracto a favor del Ayuntamiento, en especial en aquellas zonas de la Ciudad que son objeto de especulación, de acoso inmobiliario así como en las declaraciones de ruina económica.
Promover nuevas viviendas en régimen de protección pública y privada para los sectores mas necesitados de la población ( jóvenes, familias monoparentales, gente mayor, etc.)
Reserva de un porcentaje del 2% en las promociones de viviendas protegidas para colectivos con dificultades sociales.
Movilizar el parque de viviendas vacías con la finalidad de ponerlas en el mercado de alquiler social, mediante los instrumentos establecidos en el Pacto Nacional de la Vivienda
Creación de un parque suficiente de viviendas para políticas sociales con la finalidad del mandato de solidaridad urbana establecida en el Pacto Nacional de la Vivienda.
Reforzar los programas de remodelación de barrios y establecer mecanismos de prevención de la degradación en los barrios.
Garantizar la habitabilidad del parque de viviendas y mejorar la accesibilidad física a las viviendas.
Todo ello en el marco del Plan Nacional de la Vivienda.
Creación en el marco del Pacto nacional de la Vivienda del Observatorio de la Segregación Urbana, para que de manera coordinada con los servicios sociales municipales y otros organismos públicos, se puedan evitar los desahucios por falta de pago en situaciones de precariedad económica y a través del mismo también se vigilen las actividades de acoso inmobiliario. O en casos de desahucios efectivos se faciliten las medidas necesarias para que los afectados no se vean abocados a la calle por falta de recursos económicos.

vac ha dit...

Comentaris referents al document base de l’Ajuntament i a la proposta de la Favb sobre urbanisme, arquitectura i paissatge urbà

Rafael Encinas, arquitecte

Urbanisme

Analitzar els desequilibris actuals juntament amb les entitats veïnals del territori i, promoure i respectar les vessants socials i patrimonials per damunt de la que prima el negoci.
Només s’ha de comptabilitzar el verd urbà accessible (les vies del tramvia no!) Aquest territori es Servitut d’Infraestructures de Transport ni que el manteniment sigui a càrrec de Parcs i Jardins.
No dedicar a l'habitatge dotacional sòl reservat per a equipaments.
Reconsiderar la definició de l’habitatge dotacional com equipament.
Depurar les memòries participatives per tal que siguin eines útils.
Depurar i agilitzar les memòries participatives per tal que siguin eines útils.
Explicitar el protocol de la participació. Establir indicadors de qualitat que permetin monitoritzar els processos participatius i el seu impacte en les polítiques i en l’urbanisme a la ciutat.
Explicitar el protocol de la participació i establir indicadors de qualitat que permetin monitoritzar els processos participatius i el seu impacte en les polítiques i en l’urbanisme a la ciutat.
Obres (Arquitectura i projectes urbans)

Millorar la qualitat de l’espai públic i millora de la connectivitat viària local en alguns sector de la ciutat.
Millorar la qualitat de l’espai públic.
Millorar la connectivitat viària local en els sector de la ciutat que ho necessitin.
Paisatge urbà

Potenciar el desenvolupament del programa Barcelona posa’t guapa, en concret impulsant la rehabilitació per tal de millorar les condicions d’accesibilitat i d’habitabilitat a través de la campanya per la protecció i millora del paisatge urbà
Impulsar iniciatives culturals i comunicatives i posar en valor el paisatge per incrementar la qualitat de vida a la ciutat

http://favb.cat/node/240

ostienc ha dit...

Local insonorizado para que puedan ensañar los cantairas y las bandas de Batucada del barrio

Pista polideportiva pública y gratuita en la Repla

Que se estudien formulas para apoyar el comercio tradicional

Que se busque formulas entre las corales y el Ayuntamiento para evitar los problemas que se dan en la vuelta de las ACH

pescadito ha dit...

Espacio público, deportes:

parar las obras del Hotel VEla. Que la APB ceda los terrenos al Ayuntamiento para construir un polideportivo público y gratiuto.

Recuperar la zona del parque de la catalana de gas para otra pista polideportiva.

vac ha dit...

Jordi Foix, educador social
Ocupació de qualitat es podrien incloure propostes de mesures concretes com:
• Assegurar el compliment rigorós de la LISMI (llei d’Integració Social dels Minusvàlids) en la contractació laboral de persones amb discapacitat, en els diferents departaments i serveis municipals.
• Assegurar, desenvolupar i coordinar les "clàusules socials" des dels Districtes. Planificant i assegurant un sistema de compra social de serveis i contractacions per a Centres Especials de Treball i Empreses d’Inserció del propi territori, adreçat a entitats d’iniciativa social sense afany de lucre.

vac ha dit...

EDUCACIÓ
Escoles Bressol
• No externalització del personal de suport educatiu a les aules de les escoles bressol municipals (IMEB).Les condicions laborals que ofereixen les empreses privades, a la baixa, amb sous poc dignes i la poca exigència de titulacions ni formació, en general, incideixen en la baixa qualitat del servei.Aquesta qualitat augmentaria si aquest personal, tal com es fa en altres ajuntaments o a les escoles d’EGB a les aules de P3, fos contractat directament per l’Ajuntament

vac ha dit...

Aqui tenéis el PAD aprobado 2004-2007 a la Barceloneta,
PLA D'ACTUACIO DEL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA 2004-2007
6.4. BARCELONETA
Objectius generals
• Consolidar l'obertura al mar i cap a la resta de la ciutat.
• Millora del parc d'habitatges, ampliació de la xarxa d'equipaments i millora de l'espai públic.
Objectius específics:
6.4.1 Recuperació i consolidació d'espais singulars i millora de l'espai públic.
Actuacions
6.4.1.1 Dinamització del carrer del Dr. Aiguader mitjançant la transformació de l'espai l'antiga estació de Rodalies.
6.4.1.2 Millora dels usos del passeig Joan de Borbó i el passeig Marítim.
6.3.1.11 Recuperació dels elements patrimonials distintius de la personalitat urbana del barri.
6.3.1.12 Construcció del nou mercat de la Barceloneta
6.3.1.13 Finalització de les obres del Passeig Marítim i la seva continuació fins la nova bocana amb la funció d'unió de la mateixa amb el barri de la Barceloneta.
6.3.1.14 Nova bocana del Port
6.3.1.15 Reurbanització de la Plaça del Poeta Boscà i entorns, amb l'objectiu de convertir-ho amb l'eix comercial del barri.
6.3.1.16 Convertir la Plaça del Poeta Boscà en la Plaça Central del barri, enfocada com a Rambla interna, des del Mercat fins al Mar.
6.3.1.17 Ubicació d'algun equipament públic, gestionat pel Districte de Ciutat Vella, a la Cooperativa Segle XXI, en el cas que el barri l'aconsegueixi com a seva.
6.3.1.18 Un cop autoritzat pel Ministeri de Foment la reforma de la línia marítimo-terrestre, es promourà la finalització del Pla de Reforma de la façana marítima.
6.4.2 Ampliar i millorar el parc d'habitatges i la xarxa d'equipaments
Actuacions
6.4.2.1 Avançar en el desenvolupament del PERI de la Barceloneta, respectant-ne el teixit i revisant el paper que en l'actualitat poden fer els quarts de casa.
6.4.2.2 Construcció d'apartaments amb serveis per a la gent gran a solars d'equipament (Balboa-Pinzón)
6.4.2.3 Millora dels programes de concessió d'ajudes a la rehabilitació privada, amb el manteniment i ampliació dels ajuts i la millora dels canals de difusió.
6.4.2.4 Dotació d'equipaments de primer ordre a nivell metropolità que configurin l'entorn de l'Hospital del Mar com un punt de referència en l'àmbit de les ciències de la salut.
6.4.2.5 Modernització i ampliació de serveis dels equipaments municipals esportius i d'oci.
6.4.2.6 Reestructuració de les pistes esportives de La Maquinista
6.4.2.7 Finalització del Pavelló Polisportiu del Marítim
6.4.2.8 Ampliació de la Biblioteca de La Fraternitat
6.4.2.9 Recuperació de l'Escola d'Adults pel barri
6.4.3 Millorar l'estat de la neteja i el manteniment al barri
Actuacions
6.4.3.1 Manteniment de la política de renovació de l'espai públic del barri que no ha estat renovat en els últims anys.
6.4.3.2 Posada en funcionament d'un punt verd de barri al mercat de la Barceloneta.
6.4.3.3 Supressió progressiva de les barreres arquitectòniques de la via pública
6.4.3.4 Millora dels sistemes de neteja i de recollida de deixalles.
6.4.4 Pacificació del trànsit.
Actuacions
6.4.4.1 Nou aparcament a la Plaça Poeta Boscà
6.4.4.2 Nou aparcament soterrat a l'edifici del Gas Natural, amb places pels veïns.
6.4.4.3 Nou aparcament a la Plaça del Mar
6.4.4.4 Adequació com a zona de vianants de l'entorn del mercat de la Barceloneta.
6.4.5 Recuperació de les platges com a espai lúdic públic, per a tothom, fomentant el seu ús durant tot l'any.
Actuacions
6.4.5.1 Facilitar i condicionar l'accés a les platges per a totes les persones amb dificultats.
6.4.5.2 Estabilització de les platges
6.4.5.3 Prendre les mesures necessàries per tal que la utilització lúdica de les platges no comporti un perjudici pel descans i la seguretat dels veïns, així com tenir màxima cura de la neteja immediata dels voltants en els dies de màxima utilització.
6.4.6 Millorar el transport públic
Actuacions
6.4.6.1 Sol•licitar la modernització de l'estació del metro
6.4.6.2 Adequació de les parades d'autobús
6.4.7 Millora de les condicions de vida de la Gent Gran de la Barceloneta
Actuacions
6.4.7.1 Pla Integral per a la Gent Gran

vac ha dit...

Propostes al PAM sobre la Seguretat
Publicat: dc, 17/10/2007 - 11:26 llegeix més
Tags: PAM ciutat.

Deivid Fernandes (Ateneu La Torna)
Disposar d’equips multidisciplinaris on primin els aspectes i tasques socioeducatives i pedagògiques. Priorització i primacia dels enfocaments socials i del desenvolupament comunitari davant nous i vells fenòmens urbans. Nous enfocaments socials que superin la limitació “la gestió de l’ordre públic” i de l’exclusió/reclusió de la pobresa. Formació continuada des d’aquesta perspectiva als agents de la Guardia Urbana.
Els índex de criminalitat de Barcelona concentren en més d’un 80% delictes vinculats als furts i el món de les drogodependències. Totes dues realitats es vinculen directament a la lluita per l’eradicació de la pobresa i a la salut comunitària, més que a perspectives únicament policials condemnades al fracàs i a la cronificació de les desigualtats. Les noves realitats de la concepció de la seguretat integral en un sentit de desenvolupament humà, afecten molt més a noves realitats de delinqüència transnacional (màfies, tràfic de drogues i persones, corrupció financera) i a noves formes de pressió contra la ciutadania (mobbing, economia submergida i formes de treball esclau) i de discriminació (racisme, homofòbia, violència masclista). Els canvis en les pautes socials requereixen d’un permanent esforç de formació i aproximació a noves realitats emergents.

pescadors ha dit...

Aulas de estudio (para después de la escuela)

equipamentos deportivos del barrio (públicos) gratuitos para los vecinos/as de la Barceloneta

guarderias gratuitas

Regular el tráfico de vehiculos con exceso de altura

moi ha dit...

Participació en primera persona

Hereu va assistir ahir a una reunió de feina a la FAVB per elaborar el pla d'actuació municipal

ROSA DÍAZ. Barcelona El Punt

Hi ha diferents canals per participar en l'elaboració del pla d'actuació municipal per al període 2008-2011. Però alguns succeeixen en primera persona i sense filtres ni processos. L'alcalde escolta directament la petició del ciutadà. Ho està fent als barris, als quals assisteix contínuament a reunions de treball i ahir ho va fer en una trobada d'una junta especial de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) que li va poder transmetre la seva opinió sobre el que s'hauria de fer a la ciutat durant els pròxims quatre anys. A diferència d'altres mandats, aquest cop l'alcalde considera que té més pes l'aportació d'entitats cíviques.


+ La FAVB demana fer compatible l'oferta turística amb la vida de les persones. Foto: LLUÍS CRUSET
Mentre l'Ajuntament de Barcelona fa un gran desplegament de recursos i mitjans per aconseguir que els ciutadans individuals facin aportacions per incloure al pla d'actuació municipal 2008-2011, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) desenvolupa un procés paral•lel de reflexió i recollida d'idees de les entitats associades i a través d'aquestes dels ciutadans, que són participatius de mena des del moment que s'associen per treballar pel seu barri. Ahir aquests dos processos que succeeixen simultàniament en el temps van confluir en una reunió entre una junta ampliada de la FAVB, en la qual hi van ser presents els presidents de les associacions de veïns, l'alcalde, Jordi Hereu, i el primer tinent d'alcalde, Carles Martí, màxims responsables i representants de l'Ajuntament de Barcelona.

En aquesta trobada, que van qualificar «de feina» totes dues parts, la FAVB va transmetre a Hereu i a Martí quines són les seves línies reivindicatives prioritàries. És a dir, què és el que volen que inclogui el pla d'actuació perquè la ciutat vagi bé, sempre des del punt de vista veïnal. Van advertir l'alcalde, doncs, que els moviments socials ja han elaborat, a banda de les propostes concretes per als seus barris, que han adreçat als plans d'actuació de districte, al voltant de 200 propostes de caire general, és a dir, que tenen una afectació a tota la ciutat i que, per tant, han de quedar reflectides al pla general de l'Ajuntament, anomenat municipal. El procés de reflexió de les associacions de veïns és més lent perquè el seu personal hi treballa fora de la seva jornada laboral. Per això ahir van demanar a l'alcalde, a més a més, que ampliï el període de presentació de propostes uns mesos, concretament fins al febrer, adaptant-lo una mica al ritme veïnal. L'alcalde s'hi va negar. Ell opina que «ja fa un mes i mig que el procés està en marxa, i queda tot el trimestre per endavant». A més, diu que en realitat «no s'ha establert una data límit» i que el que en realitat interessa és posar-se d'acord.

Malgrat aquesta limitació de temps de la qual es queixa, la FAVB es va comprometre a presentar les seves propostes consensuades i treballades amb totes les associacions abans que es tanqui el procés. De moment, el que ha pogut avançar aquesta entitat és que les prioritats dels veïns són les polítiques d'habitatge «que donin resposta real a les necessitats» i el compliment del Pla Nacional de l'Habitatge, «anant fins i tot més enllà de les previsions del mateix, ja que a Barcelona hi ha una situació d'emergència en aquest terreny». També és prioritari «un pla d'equipaments que reservi el 100% dels terrenys dedicats a aquesta finalitat, perquè Barcelona no perdi ni un metre quadrat d'equipament en el futur». El tercer punt és «fer compatible la vida quotidiana de les persones amb l'oferta turística». El quart, el compromís amb el medi ambient. I la cinquena prioritat «promoure la cohesió social i l'atenció a les persones i els col•lectius vulnerables, i no des de lleis repressives».