dijous, 27 de setembre de 2007

El turisme, la gallina dels ous d'or


En el número 103 de la Veu del Carrer periòdic de la Federació d'Associacions de Veïns/es de Barcelona (FAVB) trobem aquest interessant article de l’arquitecte Josep Maria Montaner sobre el turisme

El turisme és la major font d’in­gressos de Barcelona, però ten­dir al monocultiu d’activitats i recursos és un error fatal, molt perillós per a un futur sostenible. “Encara es pot treure molt partit al patrimoni de la ciutat”, pensen els promotors de la indústria turística, però si se sobrepas­sa la capacitat de càrrega de la ciutat i es malmet la qualitat de vida dels seus habitants, s’acabarà la gallina dels ous d’or. Per poder ser gairebé tota ella fita del turisme, Barcelona ha anat abando­nat el seu teixit industrial: producció, patrimoni i treballadors. Ha anat sim­plificant la seva història de lluites i con­flictes, associacions i solidaritats, per convertir-la en una història simplifica­da i topificada. El turisme pot aportar riquesa econòmica però, si no s’afronta correctament, també provoca empobri­ment cultural -simulacres, tematització i homogeneïtzació- i un gran desgast de cada indret.
Les estadístiques situen Espanya (i dins d’Espanya, Catalunya com a destí amb més percentatge, i Barcelona com a destí majoritari de Catalunya) en el segon lloc mundial, tant pel que fa a in­gressos (per darrera dels Estats Units) com a nombre de visitants (per darrera de França). Però en canvi, Espanya és en el lloc 13 pel que fa a despesa, és a dir, inversions. “Amb el patrimoni, les plat­ges, els preus i el bon clima que tenim ja n’hi ha prou per anar obtenint beneficis” els sembla als operadors turístics i a les administracions. No hi ha gaires previsi­ons pel que fa a les infraestructures ne­cessàries per atendre tal flux de turistes, no es pensa en les inversions per refer el patrimoni arquitectònic i paisatgístic que atreu els visitats i que es va gastant, i no es volen reconèixer els efectes negatius en la qualitat de vida dels habitants. En destaquem tres de ben evidents: l’apro­piació i consum abusiu de l’espai públic, l’encariment dels preus dins del mercat global i l’excés d’hotels i botigues dedica­des al turisme que va buidant de vida els barris. A això cal afegir un dels problemes més greus: els apartaments turístics, una competència deslleial que ocasiona mol­tes molèsties als veïns, pel soroll, la bru­tícia i la manca de civisme, i el que és més greu, que ha provocat un procés d’expul­sió -sovint amb mobbing- dels habitants dels barris.
Davant d’això, les mesures han d’anar en la direcció d’afavorir el reforçament dels habitants, perquè no en rebin només les conseqüències negatives del turisme i cap benefici: millores en la qualitat de vida que tinguin a veure amb les infraes­tructures d’energia i transport, amb equi­paments públics adequats, amb el reforça­ment del patrimoni arquitectònic i urbà, amb accions per afavorir les qualitats del medi ambient. Tot això, lògicament, s’ha de fer elaborant un pla estratègic amb la participació dels sectors implicats, trac­tats amb els mateixos drets; no només fent cas dels poderosos, com passa sempre.