Acció per exigir equipaments al solar del centre social Miles de Viviendas

David Bou

El número onze del passeig Joan de Borbó va estar okupat des de l'any 2004 fins al 2007 pel col·lectiu Miles de Viviendas, que va transformar l’edifici en un centre social que allotjava, entre d’altres iniciatives, la Universitat Pirata i una oficina de l’okupació. El seu enderroc il·legal –perquè no va cumplir amb les mesures de seguretat

exigides– duia de la mà la promesa per part del districte de construir-hi habitatge social. Però, tres anys després, tot i que el Pla d’Actuació Municipal contempla aquesta promesa, el solar continua buit.

Davant d'aquesta situació, el dissabte 13 de març, la Plataforma en Defensa de la Barceloneta –formada per l’associació veïnal de l’Òstia, el col·lectiu Miles de Viviendas i persones independents– va convocar una protesta al mateix solar on hi havia Miles de Viviendas per exigir la construcció de l’habitatge social promès i d’un espai social autogestionat. Un dinar popular acompanyat d’actuacions musicals i d’altres accions com la pintada d’un mural van servir, també, per animar el veïnat a prendre part de la manifestació que recorrerà els carrers del barri la tarda del dissabte 20 de març per demanar l’anul·lació definitiva del Pla dels ascensors i per reclamar “el dret del veïnat de viure en un barri pels seus habitants i no pels turistes”.

Barceloneta, un barri en lluita

El barri mariner de la Barceloneta, ubicat al districte barceloní de Ciutat Vella, és un barri històricament popular, amb una llarga tradició de lluita contra les polítiques gentrificadores de l’Ajuntament de Barcelona. D’ençà del maig de 2007, amb l’aprovació de l’anomenat Pla dels ascensors, el seu potent teixit veïnal –encapçalat per la Plataforma en Defensa de la Barceloneta– es troba en lluita per aconseguir la seva anul·lació i, alhora, fer sentir les seves demandes a favor de construir un barri que millori la vida de les persones que hi viuen.

El Pla dels ascensors –segons els seus opositors– “és una evidència més de la deriva especuladora que els successius governs municipals del PSC han imposat a la ciutadania de la capital catalana”. El pla pretén col·locar ascensors als edificis del barri, fet que suposaria la destrucció d’aproximadament el 20% dels habitatges de cada edifici, ja que un 83% d'ells no tenen prou espai per encabir aquesta infraestructura. Si s’iniciés l'aplicació del pla, es permetria unir entre dos i sis edificis en un de sol i la propietat dels terrenys seria la que decidiria el futur de cadascun dels edificis i no pas les persones inquilines. Els efectes que això suposaria sobre la vida del barri serien

demolidors, ja que s’estima que proa de 1.500 famílies (el 20% del total d'habitants) haurien d’abandonar el barri arran de la seva expulsió directa per manca de contractes definits o de l’expulsió indirecta que s’esdevindria arran a l’augment dels lloguers (quasi el 50% d'habitants del barri hi viu en règim de lloguer), la pressió del turisme, la desaparició del seu teixit social per la manca de serveis i l’augment de la vorágine especulativa del mercat immobiliari que provocarien les reformes.

Actualment, l’aplicació del pla està paralitzada gràcies a la pressió veïnal i a la crisi econòmica, però, sobre el paper, el Pla dels ascensors continua vigent i llest per ser executat en qualsevol moment. Segons denuncien des de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta, “tot i el canvi de tarannà que ha suposat l'arribada al districte de l’actual regidora Itziar González, darrere del seu discurs afable, el grup municipal del PSC amaga les mateixes intencions de sempre, transformar la Barceloneta en un negoci destinat a augmentar els beneficis de les elits polítiques i econòmiques de la ciutat

Article publicat per Davis Bou en el nº 176 del setmanari la Directa

redaccio@setmanaridirecta.info