Comunicat 3er aniversari de VdeVivienda

Fa tres anys, el 14 de maig de 2006, milers de persones vam començar a sortir al carrer per reivindicar el dret a un habitatge digne. Tres anys després, els motius que ens portaren a participar en aquelles primeres segudes i assemblees obertes de forma espontània no solament segueixen vigents, sinó que han augmentat com a conseqüència de les accions de les administracions en matèria d’habitatge. Les dificultats davant l’accés a un habitatge no s’han reduït en cap punt, malgrat el que proclama la propaganda dels partits governants.

En efecte, els governs de tot signe i nivell territorial, lluny de preocupar-se per les condicions d’accés a l’habitatge i per la precarització creixent en matèria laboral i d’habitatge, han destinat els seus decrets, plans i lleis a subvencionar bàsicament a grans propietaris i constructors. El Pacte Nacional per l’Habitatge del govern català (PNH) en 2007, els plans de construcció d’habitatge a preu concertat a Castella-la Manxa, la presumpta renda d’emancipació que arriba poc i malament en un mercat de lloguer en mans de l’especulació i l’abús encobert del relloguer sense declarar, són alguns dels exemples més sagnants. Lluny d’afrontar els problemes reals de la societat civil (milions de pisos buits, centenars de milers de persones compartint pis de forma involuntària, desnonaments, desallotjaments, atemptats mediambientals, etc.), els governs s’han centrat en reanimar el sector de la construcció residencial i el sistema hipotecari. Què millor que un poc de gasolina per a apagar un foc! El problema econòmic i social causat per l’excessiu endeutament promogut per bancs i caixes s’intenta resoldre amb injeccions de capital públic al poder financer… per a encadenar amb crèdits per a tota la vida a ciutadans i empreses. No hi ha cap dubte: els nostres polítics legislen i governen per als bancs i els grans empresaris.

Les polítiques públiques d’habitatge són, amb tot, encara més absurdes: augment del preu dels habitatges de protecció oficial (on la compravenda segueix sent protagonista); augment del límit de renda màxima per a accedir a pisos de protecció; línies de crèdit amb diners públics per als constructors que van inflar la bombolla; plans urbanístics que atropellen els drets dels veïns regalant edificabilitat als promotors; presumptes ajudes, lineals, inflacionistes i no universals, al lloguer, amb el correlatiu augment del preu tant per als nous com per als vells inquilins; autorització i expansió dels pisos turístics i bombolla en el sector hoteler en detriment de la vida social dels barris; falses promeses de persecució i eradicació del *mobbing; depredació del territori i de l’espai natural; criminalització de les recuperacions socials d’espais en desús; no aplicació del principi rector de la funció social de la propietat; desestimació de formes alternatives de tinença com les cooperatives d’ús; impunitat dels constructors que han deixat a mig construir milers i milers d’habitatges; demagògia constant al·ludint en campanyes electorals a la defensa del dret a habitatge… Seguim?

Doncs si, seguim i seguirem denunciant aquests i altres problemes, d’una i mil formes. Seguim informant-nos sobre els nostres drets i defensant-los amb accions des de les assemblees, exigint mesures estructurals que ataquin les causes reals del problema de l’habitatge. Estem decidits a seguir amb aquesta lluita perquè, 3 anys després, els nostres drets segueixen vulnerats i les nostres reivindicacions segueixen sent vigents. Potser sigui ja l’hora de passar a l’acció i buscar solucions per la nostra pròpia iniciativa.

Per aquest motiu, la Assemblea pel Dret a l’Habitatge de Barcelona VdeVivienda convoca a tota la ciutadania a seguir reivindicant el dret a un habitatge digne el dia 5 de juliol, en les places dels nostres pobles i ciutats, sota el lema… No tindràs casa en la puta vida? Busquem una sortida.

http://bcn.vdevivienda.net