El serrell socialista de l’alcalde Hereu, és a dir, el seu tinent d’alcalde Carles Martí, ha afirmat que Barcelona no està desgovernada. Potser no està desgovernada, però la realitat diària, la del carrer, la dels carrers cèntrics, la realitat dels carrers de l’Eixample i els de Ciutat Vella
–que són molts carrers– demostra que en aquesta ciutat pots fer el que et doni la gana i ningú et diu res. ¿Deu ser aquesta consentida impunitat la que molts ciutadans percebem com a desgovern? Disculpi vostè, senyor Martí, però, com a vianant diari, puc demostrar-li que el que escric és veritat. I li recordo, ai, que Barcelona són tots els seus barris. Tots.
El serrell socialista de l’alcalde, és a dir, Carles Martí, afirma que Barcelona no està desgovernada i el meu benvolgut alcalde Hereu ens pregunta si volem una ciutat progressista i d’esquerres o una ciutat conservadora. Doncs miri, benvolgut alcalde, l’adjectiu progressista està tan devaluat i ha estat tan manipulat per sagristans excomunistes i néts del franquisme, vestits d’Armani, que seria prudent que vostè no el fes servir gaire. Són molts els nou-rics que li deuen els seus bons diners a l’ofici o professió de progressista. Entre ells, s’ha d’explicat tot, alguns periodistes. Progressistes i també patriotes.
Ignoro si hi ha ciutats progressistes i conservadores. Crec que no, que aplicar aquests adjectius a una ciutat és simplement fer propaganda. Jo solament sé que el que molts barcelonins li demanen a la seva ciutat són coses molt concretes. Per exemple, que hi hagi uns bons geriàtrics públics a preus assequibles. O centres que puguin alliberar els familiars que saben el que és tenir algun dels seus amb Alzheimer o amb alguna altra malaltia similar. El que passa és que molts, les autèntiques necessitats ciutadanes i socials només les descobreixen quan els sobrevé el problema. I és llavors quan se’ns posen exquisits i fins i tot ferament combatius. Mentrestant, justifiquen els seus sous o contractes celebrant molt poèticament progressismes i toleràncies.
Volem la millor Barcelona possible. Això és tot, alcalde.
Publicat per Arturo San Agustín en el Periódico
–que són molts carrers– demostra que en aquesta ciutat pots fer el que et doni la gana i ningú et diu res. ¿Deu ser aquesta consentida impunitat la que molts ciutadans percebem com a desgovern? Disculpi vostè, senyor Martí, però, com a vianant diari, puc demostrar-li que el que escric és veritat. I li recordo, ai, que Barcelona són tots els seus barris. Tots.
El serrell socialista de l’alcalde, és a dir, Carles Martí, afirma que Barcelona no està desgovernada i el meu benvolgut alcalde Hereu ens pregunta si volem una ciutat progressista i d’esquerres o una ciutat conservadora. Doncs miri, benvolgut alcalde, l’adjectiu progressista està tan devaluat i ha estat tan manipulat per sagristans excomunistes i néts del franquisme, vestits d’Armani, que seria prudent que vostè no el fes servir gaire. Són molts els nou-rics que li deuen els seus bons diners a l’ofici o professió de progressista. Entre ells, s’ha d’explicat tot, alguns periodistes. Progressistes i també patriotes.
Ignoro si hi ha ciutats progressistes i conservadores. Crec que no, que aplicar aquests adjectius a una ciutat és simplement fer propaganda. Jo solament sé que el que molts barcelonins li demanen a la seva ciutat són coses molt concretes. Per exemple, que hi hagi uns bons geriàtrics públics a preus assequibles. O centres que puguin alliberar els familiars que saben el que és tenir algun dels seus amb Alzheimer o amb alguna altra malaltia similar. El que passa és que molts, les autèntiques necessitats ciutadanes i socials només les descobreixen quan els sobrevé el problema. I és llavors quan se’ns posen exquisits i fins i tot ferament combatius. Mentrestant, justifiquen els seus sous o contractes celebrant molt poèticament progressismes i toleràncies.
Volem la millor Barcelona possible. Això és tot, alcalde.
Publicat per Arturo San Agustín en el Periódico
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada