diumenge, 11 d’octubre de 2009

Fitxatge de Telma Ortiz? Res de nou

Per a la majoria dels treballadors i treballadores municipals, el retorn a la feina després de les vacances ha estat saludat amb la notícia del pintoresc fitxatge de la germana de la Princesa d’Astúries, la Telma Ortiz, com a flamant ocupant d’un lloc de treball de nova creació que sembla ser li ve com anell al dit, com si fos la resposta a una carta seva als reis (als d’orient, naturalment).

Els que l’han fitxada diuen que en sap molt dels països asiàtics, que s’ha passejat molt per allà i que sap molts idiomes. També destaquen que sap parlar i escriure català perquè va fer els seus estudis universitaris a Barcelona, tot i que no diuen si té el certificat de nivell C, el que ens demanen a tots i totes a les oposicions.

Clar que hi ha altres coses que no diuen i que es poden esbrinar fàcilment amb el maleit invent d’Internet, per exemple:

*

Que malgrat tenir ja pràcticament 36 anys, aparentment la seva vida laboral abasta com a molt un parell d’anys (la resta de la seva extensa experiència es justifica com a voluntària o cooperant a un parell d’ONG)
http://es.noticias.yahoo.com/16/20080115/tso-telma-ortiz-rocasolano-9b37
*

Que la seva anterior feina, la que no va arribar a durar dos anys, també la va guanyar gràcies a la seva “credibilitat personal”, que li va valer per a ser contractada com a “experta externa” a l’Agència de Cooperació Internacional quan feia només uns mesos que la seva germana Letizia va donar a llum a la hipotètica futura reina.
*

Que es va presentar a oposicions per a convertir-se en funcionària de carrera a la mateixa Agència de Cooperació Internacional i que les va suspendre, aparentment, per no aprovar l’exercici obligatori corresponent al temari.
http://www.vanitatis.com/cache/2008/01/24/38_telma.html

No hi ha dubte que no calia cap procediment sotmès als enutjosos principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat per proveir aquest lloc de treball, perquè enlloc haurien trobat una candidata o candidat millor.

Ja veieu, els nostres gestors no descansen ni en estiu quan es tracta d’incorporar a la plantilla de l’Ajuntament als millors candidats, sigui com sigui.

Sense anar més lluny, el passat 31 de juliol aquesta secció sindical va entrar per registre una queixa, de la qual no hem rebut resposta, per tres processos més de selecció que vàrem trobar escandalosament artificiosos i encaminats, una vegada més, a formalitzar una selecció prèvia i arbitrària.

En el primer procediment de lliure designació publicat i adjudicat, el Josep Maria Sans va ser triat per ocupar el lloc de comandament que ja fa més d’un any que ocupa (en qualitat de funcionari eventual, potser?). Aquest procediment es va obrir a funcionaris de totes les administracions per tal que el Josep Maria Sans es pogués presentar. L’Elena Pérez hauria d’haver deixat que ell mateix signés la seva proposta de nomenament, atès que ja signava totes les altres.

El segon procediment de lliure designació s’ha publicat i està en curs de selecció. Correspon al lloc de cap del Departament de Vialitat i ja es va convocar al mes d’abril, havent-lo deixat desert malgrat que es van presentar 10 candidats, alguns de reconeguda experiència i capacitat entre els seus companys i companyes. Ara es convoca mitjançant interinatge administratiu obert a tota la població, però no cal que passeu la veu, és un fet conegut que ja està treballant fent les funcions pertinents la persona que ha de guanyar.

El tercer lloc encara no l’han convocat, però la música és la mateixa.

Ja veus, Telma, quan et vingui de gust convertir-te en funcionària de carrera sàpigues que aquí a l’Ajuntament de Barcelona saben com fer-ho sense molestar a una persona de la teva categoria amb el requeriment de preparar unes estúpides oposicions.

1 comentari:

opositor eterno ha dit...

Sólo hay que ser un poco realista para saber que las plazas de cualquier oposición suelen ser cubiertas, más o menos, por cuatro grupos: un tanto por ciento será personal procedente de aquéllos que en su día impugnaron la sentencia del nombramiento por no considerar una prueba de la oposición correcta y que ocupaban plazas de interinos a los que echaron; otros, los que actualmente estaban trabajando; otros, «los enchufados» (siempre tiene que existir este grupo), y los últimos, los no incluidos en ninguno de los anteriores. Así todos quedarán contentos. Así funciona y así está montado. Eso por no hablar de los puestos únicos en Comisión de servicios, donde los enchufes campan por doquier.