És un plaer celebrar el 150 aniversari de l'Eixample de Barcelona, probablement el millor dels eixamples del XIX a Europa. Cerdà analitza la ciutat antiga, projecta una malla urbana fins als pobles de la perifèria i dibuixa els equipaments de les illes de l'Eixample. Amb el temps la ciutat es consolida, aprofita i lidera els esdeveniments. Ho fa amb l'Exposició Universal de 1888 ordenant l'antiga Ciutadella i l'any 1929 amb l'Exposició Internacional reforçant la muntanya de Montjuïc per a equipaments. El lideratge segueix fins als Jocs Olímpics del 1992 amb actuacions urbanes estratègiques i una millora substancial de les comunicacions. Però què passa als dos extrems de la Diagonal? Amb l'excepció de Diagonal Mar, el lideratge municipal es fa present en el Fòrum 2004, la connexió amb el barri de la Mina, el parc del Besòs, la depuradora, la placa fotovoltaica i les xarxes de comunicacions. Però a Ponent lidera el FC Barcelona i això s'inicia amb el Barça 2000, projecte que va ser àmpliament rebutjat pel moviment veïnal i un grup d'arquitectes, on es transformava l'àmbit en un parc temàtic al marge de les necessitats del barri de les Corts. El Barça 2000 utilitzava Ronaldinho com a força mediàtica, i el Portal del Coneixement, el 2002, utilitzava la universitat com a cobertura però seguien les requalificacions Ara el Barça canvia l'estratègia i encarrega la remodelació de l'estadi a Norman Foster, manllevant els colors de la senyera i el trencadís de Gaudí en un barret en forma d'olla.
Vaig quedar sorprès quan el president del Barça va dir: «Que el soci no es preocupi, el projecte Foster el pagarem requalificant terrenys del Barça», però vaig quedar més sorprès davant del silenci de l'Ajuntament de Barcelona, les escoles d'arquitectura, el Col·legi d'Arquitectes i el Col·legi d'Advocats. Quina pedagogia transmetem a la societat? En plena crisi econòmica aquestes declaracions fan mal, ateses les dificultats econòmiques de molts ajuntaments, empreses, entitats i comunitats de veïns amb manca de recursos.
Al meu entendre, el conveni entre el FC Barcelona i els grups PSC, CIU i ERC de l'Ajuntament no s'ajusta al marc legal. El pla general metropolità PGM qualifica els terrenys com a equipament esportiu existent (art. 214.6) i diu: «Procedeix que les àrees qualificades d'equipament i que siguin innecessàries, es destinin a un nou ús com a parc públic o jardí públic.» El sentit del PGM és mantenir els terrenys al marge de l'especulació i altres usos que no siguin equipaments i espais lliures. La requalificació de terrenys que promou el Barça no s'ajusta ni a l'articulat ni al sentit de la llei i genera un procés en cascada a seguir pel Club de Polo, Laietà i la Universitat. El text refós de la Llei d'Urbanisme DL 1/2005 (art. 94.5) diu que les modificacions del planejament «han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa i l'oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents». Aquesta justificació és inexistent i és prioritza l'interès del Barça per pagar la remodelació de l'estadi. Pel que fa a la modificació del sistema d'equipaments esportius, el DL 1/2005 (art. 95.1) diu: «S'ha de garantir el manteniment de la superfície i la funcionalitat.» Com es pot garantir la funcionalitat del trasllat de 70.600 m² d'equipaments esportius de Barcelona (1.615.908 hab.) a Montcada (32.750 hab.)? El DL 1/2005 (art.65.3) obliga a una reserva d'equipaments de titularitat pública de 20 m² de sòl per cada 100 m² construïts. El Barça només cedeix 11.200 m², xifra molt inferior als 30.000 m² si parlem de 1.500 habitatges equivalents a una població de 4.200 habitants. Essent així, els equipaments que se cedeixen son insuficients i agreugen més el dèficit que ja existeix al barri de les Corts. La proposta de fer un ecobarri, que esmenta el conveni, sembla irrellevant, pel fet que la llei ja obliga a fer un projecte sostenible i la cessió del 50% de l'habitatge protegit a l'Ajuntament no altera la obligació de cedir els equipaments. Si el PGM l'any 1976 qualificava els terrenys del Barça com a equipament esportiu, avui el pla territorial metropolità de Barcelona fa una interessant aposta estratègica i els determina com a àrea especialitzada d'equipaments, en un àmbit definit per la travessera de les Corts, Cardenal Reig, carretera de Collblanc, ronda de Dalt, parc Cervantes, Universitat i Pedralbes.
Seria bo aturar el conveni i no anar de pressa, ja que els interessos del FC Barcelona no han d'hipotecar els interessos de la ciutat. M'agrada que en una ciutat altament densificada com Barcelona, el pla territorial metropolità PTMB, redactat el 2009 pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, faci una aposta estratègica d'esponjament i d'equipaments urbans a l'extrem de Ponent de la Diagonal.
Publicat en el diari el Punt
.jpg)
1 comentari:
Mil persones es manifesten a les Corts contra el pla del Barça
La Coordinadora d'Associacions de Veïns de les Corts va quedar amb un regust agredolç. Prop de mil persones van respondre a la crida a manifestar-se contra l'anomenat pla del Barça, però aquesta xifra es va quedar lluny de la mobilització que volia la plataforma, que tampoc va congregar grups d'altres districtes. Els membres de la coordinadora van refermar el propòsit de recórrer a la justícia perquè apliqui «amb absolut rigor» les lleis urbanístiques en la requalificació del Miniestadi.
Darrere de dues pancartes amb el lema «No volem pisos al Miniestadi. Requalificació = especulació» –escrites en català i en castellà– prop de mil cortsencs van protestar ahir al vespre de manera pacífica, i sense que es produís cap incident, per l'acord signat el juliol per una àmplia majoria de grups de l'Ajuntament –el PSC, CiU i ERC– i el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, que obre la porta a la reordenació dels terrenys del Barça al districte, inclosa la conversió a sòl urbanitzable de la parcel·la que ara ocupa el Miniestadi i que està qualificada com a equipaments esportius. La presidenta de la coordinadora, Adela Agelet, va admetre que li hagués agradat una major implicació veïnal, en especial quan a les set de la tarda, hora prevista d'inici de la marxa, al punt de sortida els concentrats no arribaven ni al mig miler. La protesta, però, va anar guanyant adeptes al llarg del recorregut per la travessera de les Corts i va evitar així la temuda punxada. En canvi, les invitacions que la plataforma va enviar a altres entitats veïnals perquè s'afegissin al que consideren un pelotazo urbanístic que no respecta les previsions del pla territorial metropolità de Barcelona no van ser ateses. Només van tornar a tenir el suport incondicional de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona –amb la seva presidenta, Eva Fernández, al capdavant– i un grup vingut de l'Hospitalet de Llobregat. El partit Ciutadans va intentar capitalitzar la manifestació amb banderoles i la presència del president de la formació, Albert Rivera, però els organitzadors els van convèncer perquè no connotessin políticament la marxa.
Al cap d'una hora de lent recorregut, la manifestació va arribar a la plaça de Comas, on hi ha la seu del consell municipal. La regidora de les Corts, Montserrat Sànchez, va donar exemple del que no ha fet l'alcalde i va baixar al carrer per rebre dels líders veïnals un manifest en el qual demanen explicacions a Jordi Hereu perquè no ha tingut en compte l'opinió dels residents als entorns del Camp Nou, i en què també anuncien que recorreran «a les institucions i a la justícia per tal que les lleis que defineixen l'urbanisme s'apliquin amb absolut rigor». La coordinadora creu que l'aplicació estricta de la legalitat invalida els termes de l'acord entre Laporta i els tres grups municipals.
el punt
Publica un comentari a l'entrada