AL·LEGACIONS LLEI DE BARRIS

EXCM. SR.

Emilia Llorca Martín, en la seva qualitat de Presidenta de l'Associació de Veïns de l'Òstia, en el seu nom i representació i amb domicili a efectes de notificacions al carrer Pescadors 49, bx de Barcelona (08001),

i Josefa Picas, en la seva qualitat de Presidenta de la Plataforma d'afectats en Defensa de La Barceloneta, en el seu nom i representació i amb domicili a efectes de notificacions al carrer Pescadors 49, bx de Barcelona (08001),compareixen i

E X P O S EN

1. Que en el B.O.P. de data 3 d'abril de 2009, surt publicat l’anunci d’exposició al públic de l’aprovació inicial de les bases reguladores i la convocatòria de subvencions per a actuacions de rehabilitació previstes en el projecte d'intervenció integral de la Barceloneta, en el marc del Projecte d'Intervenció Integral d'aquests

barris autoritzat per la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya.

2. Que dins el termini establert, es formulen les següents

A L . L E G A C I O N S

Primera.- La quantitat econòmica esmentada al B.O.P és de 3.330.000 euros, no obstant això, la quantitat econòmica destinada a la rehabilitació i equipament dels elements col·lectius dels edificis

(actuació 2.1 del Projecte d'Intervenció Integral del Barri de La Barceloneta) és de 3.825.000 €.

Hi ha 495.000€ dels que es desconeix la destinació. (A partir d'aquí, es posarà en cursiva i entre cometes les cites d'allò publicat al B.O.P i documents oficials del Pla de Barris de La Barceloneta)

“Rehabilitació i equipament dels elements comuns dels edificis: 2.861.250 EUR.

Rehabilitació d'elements comuns dels edificis de valor històric: 468.750 EUR.

Total: 3.330.000 EUR. ”

El projecte del Pla de Barris (pàg. 58) per la Barceloneta diu: (http://www.fomentciutatvella.net/pdf/barceloneta.pdf)

*g2. 1. Rehabilitació i equipament dels elements col·lectius dels edificis

Dotació econòmica prevista: Inversió total: 3.825.000 € Font de finançament: Ajuntament de Barcelona (25%), altres (25%) i subvenció Fons de Barris (50%). ”

Segona.- Respecte al article 1.b. es considera insuficient que el mínim de superfície útil de l'edifici per poder rebre l'ajut sigui d'un 50%, considerant necessari que el mínim de superfície útil sigui d'un 70%, com és habitual en altres projectes de Pll. i atès al gran nombre d'apartaments irregulars d'ús turístic que hi ha al barri de La Barceloneta i la situació d'emergència habitacional que viuen un gran nombre dels seus veïns, entre ells, persones grans amb pensions baixes i joves. D'apartaments d'ús turístic entenem que hi ha de tres tipus: els legals, els que es troben pendents de rebre permís i els que no han estat declarats mai, dels quals l'Ajuntament no en té constància.

Les ajudes a la rehabilitació procedents del PII han d'assolir una funció social i beneficiar als veïns amb menys recursos. En aquest sentit, que la superfície útil mínima sigui d'un 70% es considera important en la mesura en què s'entén com una forma d'evitar que les persones que destinen els seus habitatges en propietat a apartaments il·legals d'ús turístic haurien d'acreditar si aquest són residència habitual o no. Les ajudes no haurien de destinar-se a persones que fan servir l'habitatge com un negoci i no com un dret fonamental. La mesura ajudaria a fer emergir apartaments d'ús turístic irregulars alhora que suposaria que les ajudes es destinen veritablement a millorar la qualitat de vida dels residents.

Un dels edificis del c/Sòria [1] , on només queden 3 veïns i la resta es fan servir com apartaments d'ús turístic estaria un exemple.

Les plantes baixes destinades a habitatge han d'incloure's en el càlcul del percentatge. A La Barceloneta hi ha moltes plantes baixes destinades a habitatge, moltes d'elles amb necessitat de rehabilitació per problemes d'humitat. Les ajudes del Pla de Barris han d'aconseguir que la gent que habita en plantes baixes vegi millorada la seva qualitat de vida.

Tercera.- Respecte a l'article 1.d., tot i no acceptar-se rehabilitacions estructurals dels edificis, en cas d'haver de reallotjar veïns per les obres, l'ajuntament es compromet al seu reallotjament en el plaç màxim d'un any, amb les mateixes condicions de lloguer.

Quarta.- Respecte a l'article 1.d es demana també, donat la caiguda de les vendes, l'augment dels preus de lloguer lliure i la ja esmentada emergència habitacional (el major nombre de demandes que reben els serveis socials és d'habitatge), que no es concedeixin ajuts a les promocions immobiliàries destinades al lloguer,com tampoc haurien de concedir-se als propietaris d'apartaments d'ús turístic.Aquesta mesura respon a la necessitat de garantir un dret fonamental com és l'habitatge per als residents en un context de crisi econòmica que afecta als col·lectius més vulnerables, que alhora són els que més pateixen de la situació d'especulació en que es troba el barri de La Barceloneta situat a la vora del mar. Les persones amb contractes de lloguer LAU que han gaudit d'una renovació continuada fins al començament del segle XXI, molts cops són persones grans amb un fort arrel al barri i immerses en xarxes socials que els permeten cobrir les seves necessitats i mancances. El preu lliure del lloguer fa que aquestes persones es vegin obligades a abandonar el barri, posant-se així en una situació de vulnerabilitat, i fins i tot de risc social, que el PII hauria d'intentar pal·liar en la mesura del seu abast.

Cinquena.- Respecte a l'article 1.3, els propietaris beneficiaris de les ajudes han de comprometre's per escrit a destinar l'habitatge a ús residencial, en el cas de que abans ho fos. En el cas de què els habitatges rehabilitats tinguéssim abans de rebre l'ajuda un ús turístic, els propietaris beneficiaris de les ajudes han de treure l'habitatge al mercat del lloguer a preus assequibles.A més a més, els propietaris de més d'un habitatge beneficiaris han de comprometre's a renovar els contractes de lloguer en els propers 10 anys amb una pujada màxima equivalent al preu de l'IPC.Aquesta mesura s'entén com una forma de què les propietaris que reben les ajudes mostrin que es tracta de millorar la vida dels veïns i residents i no tant de millorar les possibilitats de fer servir l'habitatge com un negoci.

Sisena.- Respecte a l'article 3.1.c, es demana que facin públics tots els ajuts concedits (dins de la normativa de protecció de dades vigent), així com les empreses i administradors que portaran a terme les obres de rehabilitació, com la quantia econòmica concedida. Es considera això una mesura de ència cara als veïns, i alhora una mesura pal·liativa d'estafes. Així com que el control es porti a terme per part de l'administració i entitats veïnals. El cas de l'edifici del c/... és un exemple per il·lustrar la necessitat d'aquesta mesura. La majoria dels veïns residents de la finca no compten amb estudis i dipositen tota la seva confiança en l'administrador o la persona que se'ls hi presenta com una persona “autoritzada” i amb estudis. La possibilitat de que veïns amb aquestes característiques (també en el cas de petits propietaris) siguin víctimes d'enganys és molt alta. persones de les entitats veïnals coneixem d'a prop les dinàmiques i composicions socials del barri, per la qual cosa la publicació de les dades pot facilitar la possibilitat de donar avís al Districte en el cas de que hi hagi situacions de dubtosa transparència per part dels administradors o altres agents que no siguin els veïns.[2]

Setena.- Respecte a l'article 3.2 i 3.3, cas de desacord entre els tècnics de l'administració i els veïns i/o propietaris sol·licitants, es comptarà amb la intervenció i consulta d'entitats veïnals i veïns del barri per tal de poder explicitar i aclarir aspectes que potser els tècnics de l'administració no han pogut valorar.L'estudi de viabilitat ha d'incloure també una confirmació de que tots els veïns hi estan d'acord en portar a terme la rehabilitació, i que no hi ha cap que ha estat víctima d'un engany. Hi ha molta gent gran a La Barceloneta que diposita la seva confiança en gent més jove que sap llegir i escriure correctament, però que nos empre vetlla pels interessos de tots. La necessitat de comptar amb la opinió de les entitats veïnals en cas de desacord respon, com en l'apartat sisè, a la certesa de que els membres de les entitats veïnals poden donar dades i aclarir situacions que els tècnics, en no conèixer la situació concreta dels veïns, poden no haver valorat o no haver entès. La suma del coneixement tècnic i la sensibilitat veïnal es considera beneficiosa i una col·laboració que estem segurs que ajudarà a que el PII tingui la orientació social adequada i necessària que requereix la població de La Barceloneta en aquests moments.

Vuitena.- Respecte a l'article 3.4 es remet a la segona al·legació, necessària per poder evitar que els residents paguin els costos de la rehabilitació a propietaris que fan un ús comercial, en tant que negoci, de l'habitatge, com són els apartaments d'ús turístic; els quals -legal o il·legals-, al mateix temps, provoquen innumerables molèsties als veïns de l'escala.

Dins de la documentació requerida per sol·licitar l'ajut han de constar també els contractes de lloguer i/o -en cas de ser verbal- una declaració jurada d'un 60% de veïns de l'escala conforme la persona amb contracte verbal hi viu permanentment a l'escala. Aquesta mesura es considera necessària per evitar que hi hagi propietaris que facin constar com a pisos de residència habitual habitatges que en realitat són d'ús turístic.

Novena.- Respecte a l'article 3.4.d cal revisar el catàleg,en base als acords pres pel ex-Regidor Carles Martí el 22/02/07 i publicats el 23/02/2007 a les 13:18 h.
(“4. Estudiar la possibilitat de modificar el catàleg del patrimoni a la Barceloneta amb les associacions interessades.”
http://w3.bcn.es/V14/Serveis/Noticies/V14NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,2071881_2077063_1_216210220,00.html?accio=detall&home=).

El barri de La Barceloneta i la seva morfologia és d'un valor arquitectònic, urbanístic i etnológic incalculable, es tracta d'una estructura de barri únic en Europa, no obstant això, fa falta una revisió dels edificis que consten al catàleg i la seva classificació han quedat obsoletes i cal adaptar-los a la realitat actual.

Desena.- que s'explicitin les normes del Consorci de l'Habitatge de Barcelona i es publiquin de manera clara i intel·ligible el procediment regulador.

Desena primera.-Que es vetlli per la màxima transparència en la informació i es posi, donat la situació d'especulació, especial atenció en el benefici dels veïns de lloguer i els petits propietaris.

Desena segona.- S'entén que la necessitat d'incloure La Barceloneta en el Pla de Barris 2009 va estar un compromís pres per Carles Martí, un cop aprovat el conegut com a “pla dels Ascensors”. Aquesta Modificació del PGM ha agreujat la situació d'especulació immobiliària en que es trobava el barri de La Barceloneta. El Pla de Barris es va concebre com una intervenció que hauria de pal·liar les conseqüències ja no de l'aplicació, sinó de l'aprovació del “pla dels ascensors, així com una intervenció que hauria de cobrir i satisfer les necessitats socials del barri que el “pla dels ascensors” no tan sols contemplava. Per això, les al·legacions aquí presentades responen a un enfocament purament social, pensat per cobrir les necessitats dels col·lectius més vulnerables, alhora que crear les condicions per a què els diners invertits amb el Pla de Barris tinguin repercussions positives en la població no només durant els quatre anys que dura l'aplicació del Pla de Barris, sinó més enllà. Això es considera necessari ja que, tal i com s'ha demostrat en altres barris que han gaudit de les ajudes del Pla de Barris, sinó l'efecte a llarg termini que pot tenir aquesta inversió pot anar en contra dels veïns i residents, sobre tot d'aquells que es troben en una situació de risc d'exclusió social.

Pel que s’ha exposat a V.

D E M A N E N: Que es tingui per presentat aquest escrit, l’admeti, inclogui les al·legacions i en llurs mèrits es donin per presentades al·legacions a les bases reguladores i la convocatòria de subvencions per a actuacions de rehabilitació previstes en el projecte d'intervenció integral de la Barceloneta, en el marc del Projecte d'Intervenció Integral d'aquests barris autoritzat per la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 27 d'abril de 2009

Emilia Llorca,

Josefa Picas,

A efectes de notificació provisional: avlostia@hotmail.com, pdefensabarceloneta@yahoo.es