dilluns, 27 d’octubre del 2008

BCN WEEK (Nº 56, NOVIEMBRE 2007)

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA


ANALIZANDO A LOS BARRIOS DE BARCELONA -SEXTA PARTE-

EL RAVAL (JORDI COROMINAS I JULIÁN)

- Población: 36.282, 10'4% niños/as, 18'2% mayores, 59'6% españoles.

- Votantes registrados: 25.325 (12.865 se abstuvieron en 2003).

- Tamaño de los apartamentos: 31 - 60 m2: 50'7%; 61 - 90 m2: 35%; 91 - 120 m2: 8'8%.

- Estado de los edificios: mal / alguna deficiencia: 19'1% / 25'7%.

- Punto verde: Sant Pau del Camp i els carrers adjacents a la Rambla del Raval pel seu inconfusible olor a granja.

- Fiesta del barrio: mitjans de juliol.

No acaben de passar els temps de la Quaranta Cèntims, prostituta que guiava revolucionaris durant la Setmana Tràgica de 1909, o de les fotografies d'en Joan Colom que donaren una determinada imatge del Barri Xino. No. Ara parlem del Raval, que és una realitat multiétnica ignorada expressament per l'ajuntament. Aquest ha creat un argument publicitari del barri com un lloc cool, amb espais culturals que generen places, MACBA i locals de disseny oberts tots els dies de la setmana completant la mescla d'un barri amb un espai antic i modern. La part municipal culminaria, sent una de les fronteres entres dos móns, a la Rambla del Raval i el gat de Botero, gran atracció per a nens i borratxos. Un dels símbols de la victòria municipal a la part alta del barri és la desaparició de les prostitutues del Carrer Joaquín Costa, transformant l'antic bordell urbà en una via de bars amb aspecte pseudobohemi, vanitat de l'aparença, molt d'acord amb el neologisme "ravalejar" que inventà i difongué l'ajuntament no fa gaire temps.

La part baixa del barri dóna vida i s'erigeix com a mostra de la doble realitat. Si pels guiris i catalanets toca anar al local de disseny o a algun bar amb aspecte "canallesc", com l'emblemàtic Pastís, pels pakis i equatorians el punt de trobada serà el chiringuito on comprar birres o el locutori més propre, places públiques de minories amb més check points que el bicing. La part alta és una reconstrucció prefabricada, mentre que la baixa és vida de carrer enmig de la misèria de cases superpoblades a preu d`escàndol. Les dues realitats es mesclen a la zona que vertebra el Carrer Hospital, frontera d'ambdues realitats que, per veïnatge, aprenen a conviure.

EL GÓTICO (ELLIOTSDÖTTIR)

- Población: 24.940, 7'1% niños/as, 13'7% mayores, 49'2% españoles.

- Votantes registrados: 11.646 (6.262 se abstuvieron en 2003).

- Tamaño de los apartamentos: 31 - 60 m2: 29'4%; 61 - 90 m2: 37%; 91 - 120 m2: 19'8%.

- Estado de los edificios: mal / alguna deficiencia: 11'1% / 32'9%.

- Punto verde: hay algún árbol, en algún sitio...

- Fiesta del barrio: mediados de agosto.

El Gótico es una lata de sardinas repleta de historia, excremento, personajes y vómito. Su infraestructura ha sufrido cambios a lo largo del tiempo: te puedes encontrar una escultura del 2006 al lado de un edificio del siglo X. Y eso, my friend, mola, es la onda kitsch que tiene el centro.

Para caminar por estas callecitas hay que tener estilo y técnica para no pisar la caca, para no quedarse mirando las tetas de la holandesa que parece que la sacaron de una revista de moda, para no gritarle a la gringa shut up! y para evadir a las abuelitas marujas que suelen atacar con sus escobas, mientras uno se arrastra de regreso a casa después de 18 horas de parranda continua.

Sí...El Gótico es trendy pero gueto. No esperes áreas verdes, aquí todo es cemento y pavimento, el sol apenas brilla y la humedad es constante. Lo bonito del Gótico es lo feo que es. Me explico: tiene una belleza cruda que por más que limpien, los grafitis vuelven a aparecer; por más policías-hijos de puta que se concentren en la plaza, siempre habrá un yonqui corriendo de un lado a otro alucinando y recitando algún poema. Ahora, eso sí, olvídate de querer ir a un mercado barato y a una tiendecita con precios razonables, lo más económico son los Spar. Nada más. En fin...¿Qué más puede pedir uno? Si lo tuyo es la fiesta y la droga, entonces El Gótico es tu barrio. Pero si te gusta dormir y eres un tree hugging hippy, entonces lo tuyo son Les Corts.