PROU TURISME i PROU HOTELS!

EL PASSAT DIA 5 DE MARÇ VAM FER UNA ASSEMBLEA SOBRE EL PROJECTE D’ENDERROC D’EDIFICIS VEÏNS AL PALAU DE LA MÚSICA, AL CARRER ST. PERE MÉS ALT 13 bis, 15 i 17, QUALIFICATS D’EQUIPAMENT, PER FER-HI UN APARCAMENT, UNA MÍNIMA PLAÇA i UN HOTEL

AL PROJECTE HI PRESENTAREM AL.LEGACIONS.

El passat 5 de març les entitats sotasignants vam fer una assemblea per informar que l’ajuntament esta donant permís per enderrocar els edificis al c. St. Pere més Alt 13bis, 15 i 17 i c. Amadeu Vives 2 i 4, veïns al Palau de la Música, i en una altra actuació, al c. Mestres Casals i Martorell. L’assistència a l’acte va ser nombrós. Després hi va haver un debat. Ara, entre altres, us enviem retalls de premsa referents a la nostra assemblea i un article de La Vanguardia del 1987.

Els edificis afectats, veïns al Palau de la Música, formen amb l’edifici al c. Amadeu Vives 6, un gran conjunt, tot ell propietat de La Salle.

Els edificis afectats ja estan “embolicats”. La xarxa és sobretot un missatge del promotor per dir que amenacen ruïna, cosa absolutament falsa. Com podeu veure per les fotos, el conjunt i cada edifici tenen un clar valor patrimonial. Per aquests enderrocs ara s'ha fet una primera aprovació del projecte La intervenció ha estat promoguda per L’Orfeó Català –en definitiva uns institució privada- i un promotor immobiliari privat. El conjunt ara té la clau urbanística 7, o sigui d’equipaments.

Efectivament, La Salle hi té escola, parvulari, escola bressol i una part residencial, qualificat tot d'equipaments. Els edificis amenaçats serien substituïts per aparcaments, un hotel i una plaça (cal atreviment per dir-li plaça). Aquesta actuació, per ser legal, requereix una Modificació del Pla General Metropolità, o sigui passa per l’aprovació de la Generalitat i de l’Ajuntament. Cal afegir que va acompanyada de importants detalls: l’hotel, passats 12 anys des de l'aprovació definitiva, pot passar a ser edifici d'habitatges de renda lliure (no s'especifica que sigui habitatge protegit) i queda qualificada de vivenda. A més, per evitar la pèrdua d’equipament a Ciutat Vella degut als enderrocs dels edificis de St. Pere més Alt, la Generalitat passa de residencial a equipament un edifici de la seva propietat –propietat de tots- a la Pla. de St. Jaume- C. Ciutat 1, on ara hi ha una sucursal de La Caixa i oficines de l’Administració. Es a dir, es fa una permuta devaluant un gran edifici de propietat pública. L’operació suposa que a més la Generalitat –nosaltres- haguem d’indemnitzar a la Caixa, doncs la seva sucursal no pot estar a un edifici de clau 7. Un joc de "trileros" on el pèsol és l'aprofitament urbanístic i on el sector públic fa regals als promotors privats per a fer un hotel de cinc plantes reconvertible en habitatges. Si això suposa "millora de l'entorn del Palau de la Música", amb permís dels propietaris de La Salle, que baixi Déu i ho vegi...

Els promotors acompanyen els seus arguments dient que així serà més visible el conjunt escultural de Miquel Blai a la cantonada del Palau de la Música. Com que el Palau és posterior a La Salle, l’escultura està feta per ser vista des de sota. I en tot cas, només es guanyaria visibilitat si s’enderroqués els edificis frontals a l’escultura o sigui els edificis de St. Pere mes Alt, 10, 12, 14 i 16. Perô aquests són de diferents propietaris i als promotors immobiliaris s’estimem millor tenir un sol interlocutor.

També diuen que amb aquesta operació La Salle farà millores en la part que li queda. El centre és concertat i La Salle –institució de moltes propietats- segur que sabrà trobar maneres menys grolleres de reformar les seves instal·lacions i esperem que no utilitzin als pares dels alumnes de portaveus per justificar una operació de clara especulació urbanística.

Així, estudiant el projecte, hem vist que ens trobem de nou davant un cas flagrant d'especulació urbanística privada amb el consentiment de les institucions públiques. A més, continua la política de promoure més i més hotels a Ciutat Vella, fent fora els veïns, eliminant equipaments i pressionant a tancar el comerç de barri. Cal considerar, en aquest sentit, que més hotels no ens calen al barri, atès que en un radi aproximat de 250m, agafant com a punt de referència el Palau de la Música, hi ha uns 20 establiments d'aquest tipus d'ús. En definitiva, només la maleïda especulació urbanística justifica aquest hotel que vol substituir tres edificis, dos d'ells catalogats com a Béns Urbanísticament Protegits.

Davant d’aquests fets un grup de tècnics estan preparant al·legacions que us farem conèixer a un pròxim acte. Esperem comptar amb el vostre suport.

Cordialment, AAVV Casc Antic i Veïns en Defensa de la Barcelona Vella.

Fotos