La remodelació del port de Barcelona perjudicarà a una part important de la flota pesquera

El pla de remodelació de les instal•lacions de pesca del port de Barcelona ja té data d’inici. El passat 22 de novembre es va signar un conveni de col•laboració entre el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, l’Autoritat Portuària de Barcelona i la Cofradia de Pescadors després d’un any i mig de negociacions. Tot i que aquest coveni pretén, segons les autoritats polítiques, “resituar i garantir la sostenibilitat del sector pesquer del Port de Barcelona”, deixarà fora d’ús a partir de desembre de 2007 a 17 embarcacions d’arts menors de les 19 existents. Obligant així a uns 40 treballadors a una prejubilació anticipada o deixant als patrons més joves en una situació d’incertesa en l’àmbit laboral.

Dintre de la remodelació del port, l’Ajuntament de Barcelona també vol urbanitzar el moll pesquer per obrir-lo a la ciutat i visibilitzar l’activitat pesquera amb atractius turístics. Amb aquesta intenció ja hi ha un consorci d’empreses que té previst construir un hotel de luxe que gestionarà el grup Starwood Hotels, dos restaurants amb terrassa i un bar. A part també es construirà un aparcament de vehicles i una plaça que tot junt suposarà la creació d’un espai de 9 hectàrees. Els pescadors afirmen estar d’acord en obrir el port a la ciutat, però una part afectada s’ha posicionat en contra de la negociació de l‘espai, ja que com a sector pesquer que es manté actiu, queda pendent d’un futur incert davant aquesta remodelació. La Cofradia de Pescadors i un polèmic Conveni

La Cofradia de Pescadors de Barcelona és un òrgan originari de principis del segle XX que es va crear per dedicar-se a organitzar, gestionar i defensar les activitats portuàries i els drets dels pescadors, i que durant el franquisme queda influenciat pel sindicalisme vertical. Encara que fa uns 10 anys va intentar sindicar-se, i ha hagut intents de defensar els drets dels pescadors, fa dos anys les sospites de males gestions econòmiques van fer dubtar dels seus màxims representants.

En el conveni signat el passat 22 de novembre, la Cofradia de Pescadors reclama inicialment a l’APB 20 milions d’euros per danys i perjudicis. D’aquesta quantitat, per a indemnitzacions laborals al sector pesquer d’arts menors només es destinen 2,7 milions d’euros; 2,1 milions els posa l’APB i els 600.000 euros restants la Conselleria. Per la reforma de la llotja, l’APB posa 5 milions d’euros més. En aquest espai anirà la zona de restauració i turisme, d’on els ingressos recaptats aniran destinats a l’APB i a la Cofradia. Sumant les xifres, dels 20 milions inicials, 12,9 no són invertits enlloc per l’APB.

Amb aquest conveni signat per la cofradia, la indemnització d’un sector de la pesca és converteix en eina de canvi per a provocar una remodelació, estructuració i cessió en quant a zones de treball, i una nova zona queda alliberada per l’especulació de l’oci i el turisme. Mentre, una part dels pescadors queda fora del pastís del conveni i greument perjudicat.

Aquest sector de pescadors, composat per 19 embarcacions d’arrossegament, no està d’acord amb la signatura de la Cofradia. En el 2006 ja va dimitir dels òrgans de govern d’aquesta per anomalies en la gestió econòmica, i ara els obliguen a marxar del port per la remodelació signada per la Cofradia. Tot i així, els pescadors no tenen cap intenció de marxar i defensaran el seu espai utilitzat per diverses generacions. El juliol passat aquest sector es va reunir amb el president de l’APB, Jordi Valls, el Director General de Pesca de la Generalitat, Martí Sants, i el Sr. Romagosa, president de Port 2000, empresa que gestiona la part lúdica del port. Tots ells van prometre que s’arribaria a uns acords amb independència de la Cofradia de Pescadors, replantejant el pla d’obres del port, però l’acord signat al novembre els ignora completament.

La Cofradia de Pescadors ha firmat un conveni que només ajuda als treballadors que marxen i perjudica seriosament a les embarcacions d’arrossegament que es queden. Aquest sector té previst denunciar, com a Organització d’Armadors de Pesca de Catalunya (OAPC), els acords signats per una vulneració de la normativa interna de la Cofradia de Pescadors. A més vol presentar una demanda judicial a l’APB, que calcula en uns 50 milions d’euros aproximadament els danys i perjudicis ocasionats a les embarcacions que es volen quedar al port davant la remodelació prevista. Les 19 embarcacions afectades estan disposades a defensar els seus drets tant per la via legal com per d’altres. A més sol•liciten una reunió amb la Regidora del Districte per replantejar l’evolució del port i la importància que això suposa de cara al seu futur.

En definitiva, un sector que no té previst prejubilar-se ni rebre cap indemnització i que continua treballant al port, és el més perjudicat actualment. També el més preocupat per la salut del mar, doncs vol denunciar l’abocament de residus a prop de la costa de Barcelona, a més de fer un estudi comparatiu d’altres ports del mediterrani respecte a les possibilitats que desaparegui la pesca si no es donen més facilitats reals. La incorporació d’espais al port de la ciutat es desenvolupa fa més de dues dècadesUna llarga reconquesta de la política de l’Ajuntament es reapropia del moll de la ciutat a través d’importants projectes urbanístics. L’any 87 es finalitza el Moll de la Fusta, l’any 93 s’inaugura el Moll de la Barceloneta-Paseo Joan de Borbó, el 96 el Moll d’Espanya i el Maremàgnum, continuant l’ocupació del territori fins al 2000 amb el Moll de Barcelona i el World Trade Center. És evident que ara comença l’última reconquesta posmoderna al port de la ciutat. Alguns ja ho han dit i també escrit, “on s’han posat els pirates?” ara que fan més falta que mai.

La remodelació actual del port pretén convertir-se en una prolongació del centre comercial Maremàgnum, ja que hi ha previst també construir un pont que ajuntarà el centre comercial amb el moll dels pescadors. Aquesta transformació urbanística requalificarà el sòl del moll, i promourà l’especulació del terreny a favor d’empreses interessades en invertir en aquesta zona verge.

Són cada vegada més les embarcacions esportives que es poden veure al port, quedant-se a un racó les cada cop menys embarcacions pesqueres. El nou conveni signat, les males condicions de treball, els baixos sous i la manca de relleu generacional, acabaran per fer desaparèixer un dels oficis més ancestrals de la ciutat, si no es comencen a prendre mesures socials i econòmiques reals per a un important sector treballador d’un barri.

Publicat en el MASALA