SMILE MAGAZINE (Nº3, MAIG 2006)

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

TIBI DABO: Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma
(per Pere Grament) Tercera Part

Primera i segona part

C) LES SOLUCIONS ALS PROBLEMES

Venuti explica un parell de casos concrets (els de les ciutats de Pàvia i de Bolonya) en els quals van elaborar-se plans urbanístics orientats a resoldre aquesta sèrie de problemes. En ambdós casos el primer pas va ser la recolecció de propostes per la via dels consells de barri i dels comités ciutadans (integrats bàsicament per estudiants, associacions cooperatives, sindicats i polítics d'esquerres). A partir d'aquestes propostes el municipi consensuava un pla d'actuació a seguir que en aquelles ciutats va seguir les pautes següents:

1- Regeneració de la ciutat ja existent en comptes de crear barriades noves. Majoritàriament pagada amb despesa pública, s'entenia aquesta mesura com una manera de redistribuir la renda entre els barris més afavorits i els més degradats però també com a pauta a seguir per les empreses constructores (haurien de reestructurar-se cap a paràmetres més productius -reconstrucció i acondicionament- i abandonar les postures especulatives més extremes).

2- Combatre l'excessiva terciarització del centre, considerant que la millor manera de preservar-lo era facilitant que hi seguissin visquent les famílies de sempre. Això es va fer donant facilitats a l'establiment de comerços i oficines a les afores i posant difícil que seguissin concentrant-se totes al centre. D'aquesta manera el teixit urbà quedava més homogeni i s'estalviava en gran mesura la dependència dels transports (fossin públics o privats).

3- Dotació d'infraestructures socials (escoles, hospitals, sistemes públics de transport, etc) en major mesura a tots els barris, però especialment a aquelles zones de l'extrarradi més desproveïdes.

4- Protecció de les fàbriques instal.lades al centre (prèvia reducció dels seus nivells de contaminació) per a evitar el seu trasllat a les afores. Com molt sàviament observà Venuti, el trasllat de les fàbriques es només el primer pas cap al desplaçament dels obrers a residències a l'extrarradi i a un empitjorament del seu nivell de vida, així com a la creació de desequilibris socials a la ciutat.

3- QUE NO S'ATURI L'ESPECTACLE: BARCELONA BATEGA!

"Per què l'edifici social tendeix tan sovint a ser un monument i té, per tant, costos monumentals, enlloc de constituir un exemple de sobrietat, de rigor i d'estalvi, conseqüentment?"

Giuseppe Campos Venuti

Barcelona...Ciutat de moda a Europa! Centenars de milers de turistes hi venen cada any per embriagar-se d'un estrany còctel que inclou la fotografia dels malsons de retorçat catolicisme que són l'arquitectura Gaudí, les processions etíl.liques pel Barri Gòtic i, faci bon temps o no, una remullada a la platja de la Barceloneta. Entre tifes i compreses.

Barcelona és una ciutat que mola. En constant remodelació arquitectònica. Projectes faraònics com ara la Torre Agbar, el recinte del Fòrum o la reconversió en mall -centre comercial- de la plaça de toros de Las Arenas. Els okupes cal tractar-los a garrotades, que fan pudor i pinten les parets! Mmmm...(I no, senyoreta del grup municipal d'IC-Verds, no acceptem la seva suggerència de que aqueste pintades puguin ser guais i recordar a les del maig de 1968. Aquí tots vam esbudellar-nos corrent davant dels grisos, però creiem que la quota de transgressió ja està plenament coberta amb els paios que fan graffitis al costat del Macba). Lleis de civisme que en la forma ens resulten tant enutjoses (Com? Ja no podré seguir defecant ni parint pel carrer? Això ja no és una ciutat ni és res! On són els meus drets???) i que en l'essència deixen entreveure un govern paternalista i un pèl patètic.

Barris degradats on, enlloc de mirar per la seva recuperació, s'opta per expulsar-ne els veïns i construir-hi hotels de cinc estrelles, tot palplantant-hi escultures de l'avantguarda més especulativa (aquella que es revaloritza tant sí com no, perquè el seu únic valor simbòlic és el més cínic desig de guanyar calés). I que totes les putes fotin el camp a l'extrarradi. Hem de crear la ciutat més fotogènica del món! És una tasca de tots, colabora-hi.

I si el preu de la vivenda no deixa de pujar...aprofita de pressa per comprar ara i poder vendre d'aquí uns anys al doble de preu! Els joves que no pateixin, però. Els estem construint uns pisos de 30 metres quadrats que són una delícia. I què que la població global de Barcelona no hagi deixat de caure des de fa més de vint anys? Que com carai s'explica llavors que els preus de la ciutat segueixin pujant si cada vegada hi viu menys gent? Són vostès més astuts del que em pensava, renoi. El pla educatiu encara s'haurà de pulir una mica més...Perdonin, desvariava! Els deia que encara que la demanda de vivendes cada vegada sigui menor, lo oferta també ho és. O és que es pensaven que allotjariem tots aquests comerços, oficines, allotjaments turístics i especuladors diversos sota terra?

Barcelona és un parc temàtic. Deu vegades millor que Port Aventura o Terra Mítica, molt més rendible. No cal construir-hi un barri mediterrani ni un call medieval; ja veníen amb el pack. Tampoc és necessari contractar a cap pallús per a que és disfressi de Mickey Mouse; la ciutat és plena de models fotogràfics radikals d' "estètica antisistema" que entretenen als més petits de la casa amb els seus jocs de malabars. No és pas que el Parc del Tibidabo hagi perdut interès; és que qui vol pujar dalt de la muntanya podent esbargir-se des de casa estant?