Plans urbanístics

Amb mig any de retard respecte dels terminis previstos, el govern ha aprovat per fi el decret que millora les condicions de reallotjament de les persones afectades per operacions urbanístiques. La norma, que entrarà en vigor al juny, crea una nova tipologia d'habitatges de protecció oficial: l'habitatge per a afectats urbanístics (Haus), que inclou tant pisos definitius com els destinats a allotjament temporal. El nou decret garanteix una valoració més justa dels habitatges que els afectats han de deixar involuntàriament, i redueix a la meitat el període de protecció dels pisos de substitució, que podran ser venuts en el mercat lliure a partir dels quinze anys. La normativa s'aplicarà de manera retroactiva a les fases ja resoltes d'operacions que estiguin en marxa a tot el país.

Tal com va publicar aquest diari el 28 de juliol de l'any passat, el decret, elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, intenta aplicar el principi del metre per metre. És a dir, que les persones afectades per expropiacions urbanístiques rebran unes compensacions –en forma d'habitatge o de retribució econòmica– més equivalents al valor real del pis que han hagut d'abandonar de manera forçosa. Es tracta, tal com estableix el mateix decret, «d'adequar-se més a la realitat» i solucionar les «disfuncions importants» que hi ha i amb les quals milers d'expropiats s'han vist perjudicats durant anys.

Per fer-ho, s'ha creat una nova tipologia d'habitatges de protecció oficial: l'anomenat habitatge per a afectats urbanístics, que inclou tant pisos nous definitius com d'allotjament temporal, que hauran d'estar situats «dins de l'àmbit de l'actuació urbanística o seguir un criteri de màxima proximitat». Amb la nova figura, els pisos de compensació deixen de ser considerats de promoció pública de règim general. «La valoració dels nous habitatges haurà de ser similar a la dels que deixin els afectats», explica Carme Trilla, secretària d'Habitatge de la Generalitat, que admet que fins ara les compensacions que rebien els expropiats eren molt inferiors al valor que en realitat tenia el pis que deixaven. «Era una valoració totalment irreal», explica.

Un greuge que hauria de quedar resolt amb la nova legislació, que valora el metre quadrat de l'habitatge protegit com el de l'habitatge de preu concertat de Catalunya. D'aquesta manera, la taxació que estableix la normativa recent aprovada va dels 4.000 euros per metre quadrat de la zona A.1 (que correspon a Barcelona capital) als 1.600 euros per metre quadrat de la zona D (que representa els municipis petits i és l'últim esglaó de la taula). «El preu de taxació és gairebé idèntic al que hi ha al mercat lliure», assegura la secretària d'Habitatge.

Dret de «tempteig»

A més d'equiparar la valoració dels habitatges afectats amb la dels de substitució, el decret disminueix fins a la meitat el caràcter de protecció d'aquests habitatges. «És un altre dels canvis importants», explica Trilla. Amb el nou decret, els habitatges deixen d'estar protegits al cap de quinze anys. Un cop esgotat aquest termini, els propietaris poden vendre'ls a preu de lliure mercat. La Generalitat es reserva el dret de «tempteig», és a dir, la preferència de compra sobre el parc d'habitatges d'afectats urbanístics. Carme Trilla afirma que aquesta clàusula s'estableix per poder fer «una mica de vigilància» sobre els habitatges.

El decret té caràcter retroactiu i beneficiarà milers d'implicats involuntaris en planejaments urbanístics d'arreu de Catalunya. Per la secretària d'Habitatge, la nova legislació, que entrarà en vigor al juny, millorarà les condicions que s'ofereixen als afectats per projectes urbanístics.

Llegir més