divendres, 24 d’abril de 2009

MANIFEST DE LA PLATAFORMA D’AFECTATS PER LA HIPOTECA CONTRA EL FRAU HIPOTECARI, PEL DRET A L’HABITATGE


El passat 22 de febrer es va constituir a Barcelona la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

Aquesta Plataforma denuncia que:

1. Hi ha milers de famílies en situacions dramàtiques, sense poder pagar la hipoteca o a punt de deixar de pagar-la. Moltes estan ja en fase d’execució hipotecària, pel que temen ser desnonades en els pròxims mesos. La mala regulació del sistema bancari espanyol fa que no només corrin el risc de perdre les seves cases i quedar-se en el carrer, sinó també de mantenir part del deute, ja que ara els bancs estan taxant els mateixos habitatges a preus inferiors.

2. L’administració no està proposant cap solució. La “moratòria ICO”, anunciada pel govern, no només no resol el problema sinó que ho ajorna i ho complica a l’augmentar els interessos. A més, els criteris d’aplicació deixen fora a les famílies en situació de major vulnerabilitat i en molts casos els bancs es neguen a aplicar-la, ja que no estan obligats.

3. Les persones hipotecades denunciem que som víctimes d’un frau hipotecari generalitzat i d’unes clàusules contractuals abusives. Van ser els bancs els que van facilitar i van atorgar hipoteques a pesar que molts de nosaltres no érem subjectes de crèdit i teníem uns ingressos baixos. Van sobrevalorar la taxació de l’habitatge, inflant el preu, i augmentant així el deute contret. Però la llista d’irregularitats no acaba aquí: comissions abusives; contractació obligada d’assegurances cares i inútils; interessos variables referenciats a l’euríbor més uns diferencials desorbitats; informació esbiaixada, quan no enganyosa, sobre possibles augments de la hipoteca, etc. Tot això amb una finalitat inequívoca: optimitzar beneficis i sortejar els controls de risc que tot sistema creditici raonable hauria de tenir.

No neguem la nostra part de responsabilitat a l’haver signat un contracte que a dia d’avui no podem mantenir, a pesar de les condicions fraudulentes en que es van pactar moltes d’aquestes hipoteques. No obstant això fins a ara l’índex de morositat de les famílies ha romàs increïblement baix. A diferència dels bancs, que davant l’esclat de la crisi no han dubtat a exigir diners públics, les famílies endeutades han complert els compromisos adquirits mentre han disposat d’una ocupació i els interessos l’hi han permès. Ara que ja no poden fer-ho, la resposta de les entitats creditícies ha estat intentar renegociar a favor de l’entitat o el recurs fulminant a l’execució hipotecària. Amb un agreujant: donada “la desavalorització” soferta pels pisos, és possible que qui els perdi segueixi devent diners a l’entitat que astutament els va endeutar.

A més d’aquest cúmul d’irregularitats i despropòsits, no hem d’oblidar la responsabilitat de les diferents administracions públiques que han desenvolupat una legislació que solament ha promogut l’accés a un habitatge en règim de propietat com única forma d’accés a un habitatge estable i segura i que en la pràctica ha significat el sobreendeutament de les famílies, marginant altres formes d’accés a l’habitatge com el lloguer. El desgravament fiscal de la compra, la inestabilitat i inseguretat dels inquilins davant una llei d’arrendaments urbans que defensa els interessos del propietari, la desregulació del mercat hipotecari que permet hipoteques a 50 anys, la inexistència d’un parc públic de lloguer i la falta de control i restricció sobre el crèdit, han empès a milers de famílies a endeutar-se per sobre de les seves possibilitats per a accedir a un habitatge.

A més els bancs, al costat d’immobiliàries, administracions i mitjans de comunicació, durant molts anys van repetir que llogar era llençar els diners, que era molt millor comprar i que els preus dels pisos mai baixarien. Sota aquestes condicions, immobiliàries, bancs i caixes van aprofitar aquest context objectiu i van dedicar tot el seu aparell propagandístic a incentivar la compra i el sobreendeutament.

Per tot això l’assemblea d’afectats per la hipoteca exigeix solucions. Solucions que són justes, possibles i que ja que s’estan aplicant en altres llocs:

a) Parar els desnonaments, tant de les famílies hipotecades com dels avalistes, fins que s’hagi trobat una solució a la seva situació. I garantir als afectats l’accés a justícia gratuïta per a poder defensar-se en els processos d’execució. En qualsevol cas garantir que cap persona es quedi en situació de desemparament habitacional: un Estat democràtic respectuós dels Drets Humans no pot permetre que milers de famílies es quedin en el carrer alhora que milions de pisos romanen buits a l’espera de ser un negoci rendible.

b) Regular la dació en pagament, de manera que si el banc executa la hipoteca i es queda l’habitatge, el deute queda liquidat, com succeïx en altres països de la UE o a EEUU. És un abús bancari que estiguin expulsant a la gent de les seves cases i damunt els exigeixin el pagament de 20, 50 o fins i tot 100 mil euros.

c) Conversió del parc d’habitatges hipotecats de primera residència en parc públic de lloguer social. Que l’administració forci a les entitats financeres a assumir els preus reals dels habitatges fent que els bancs renunciïn a un percentatge significatiu del deute hipotecari perquè, a continuació, l’administració compri l’habitatge a preu d’habitatge protegit de règim general i l’antic propietari pugui romandre en ella com inquilí d’habitatge protegit, sempre que compleixi els requisits establerts per a ser beneficiari de la mateixa. Així no només s’ajudaria a les famílies hipotecades, sinó que hi guanyaria tota la societat a l’augmentar el parc d’habitatge públic en lloguer. Una versió d’aquesta mesura s’està aplicant ja al País Basc, pel que es tractaria d’estendre’l a la resta de comunitats autònomes.

d) Realització d’una Auditoria social sobre el funcionament del mercat hipotecari. Existeixen indicis fundats que ens indiquen que la ciutadania ha estat objecte d’un gran frau que ha de ser investigat per a poder establir les responsabilitats d’entitats empresarials, bancàries, així com de les institucions públiques. La mateixa auditoria hauria d’aclarir on han anat a parar els beneficis milionaris que es van generar durant el boom immobiliari.

e) Establir els mecanismes, les reformes i les polítiques necessàries perquè l’accés a un habitatge adequat no torni a ser mai un negoci per a uns pocs i una esclavitud per a les famílies treballadores. En el cas del mercat hipotecari, establir per llei que el pagament de la quota mensual hipotecària en cap cas sigui superior al 30% dels ingressos de la persona o unitat familiar, a un termini màxim de 20 anys.

Convidem a les persones afectades a sumar-se a aquesta Plataforma: la unió és la millor manera que tenim ara per a vèncer la por, les amenaces i els abusos dels bancs.

També convidem a entitats i col·lectius socials a donar suport aquest manifest, perquè és una tasca de tota la societat el forçar un canvi de model: de la bombolla immobiliària al dret a l’habitatge.

Així mateix, convidem a les administracions a establir un diàleg per a avançar en l’aplicació d’aquestes mesures. Mentre aquestes no s’apliquin, anunciem que iniciarem mobilitzacions i les accions necessàries per a fer respectar els nostres drets.

Més informació a: afectadosporlahipoteca.blogspot.com/

Email: afectadosporlahipoteca@gmail.com

Telèfon: 677662756.

Assemblea d’Afectats per les Hipoteques