L'estiu que Barcelona va perdre el glamur

Canicula horribilis. Barcelona ha viscut aquest any un estiu de por. I no només per les altes temperatures i la manca de pluges. Ha estat un estiu dur per les obres, pel boom turístic, per la pudor, per la brutícia, per l'augment de la mendicitat al carrer, pel repunt de la delinqüència, de la venda il·legal, de la prostitució... El resultat de tot plegat ha conformat una ciutat que convidava a fugir-ne. Bruta, sorollosa, desmanegada. Cutre. Els turistes potser no se n'han adonat perquè no tenien on comparar, però els nadius, sí.

Ja es tradició que Barcelona s'aixequi per obres cada estiu. S'aprofita la baixada de l'activitat laboral i la disminució del trànsit per fer dissabte a la ciutat, per asfaltar de nou, per obrir carrers... Però enguany han coincidit les obres habituals amb les del pla Zapatero i amb les del TGV. A més, s'estan fent treballs de renovació al metro, i les estacions de la Renfe de Passeig de Gràcia i Arc de Triomf van estar tancades del 3 al 23 d'agost per canviar la catenària. Per tot plegat, els barcelonins que s'han quedat a la ciutat, els que van tant a peu com en cotxe, han hagut d'orientar-se amb GPS.

A més aquest estiu s'ha viscut un nou boom turístic: mentre Catalunya i l'Estat anava perdent visitants, Barcelona n'ha guanyat. Però l'abaratiment dels vols i les superofertes hoteleres han atret un tipus de visitant poc informat que s'ha confós de destinació: en lloc de venir a veure monuments s'han passejat descamisats pel passeig de Gracia camí de la platja, bevent i expulsant cervesa i sangria. Per si hi faltava res, a finals de juliol la depuradora del Besòs va començar una altra vegada a fer pudor. La ferum s'ha sentit des de la ronda Litoral fins als barris de Sant Martí.

En un nivell més domèstic però igualment vergonyós, al juliol va esclatar el cas del Palau de la Música i del seu president, Fèlix Millet, que ha passat de ser el promotor d'un hotel de luxe (molt criticat) a veure's involucrat en un desviament de diners poc clars que encara portarà cua.

Publicar per Maria Favà en el diari Avui