És realment paradoxal que la llei del sòl hagi creat un binomi d'entitats veïnals i òrgans judicials per fer-la complir. La requalificació dels terrenys del Barça i de l'hotel del Palau de la Música només són dos exemples d'aquest fenomen. Sobre el projecte de l'hotel al costat del Palau queden infinitat de dubtes que han de fer caure el projecte per si mateix. De moment deixo aquestes reflexions sobre la taula.
Les tres administracions presents al Palau estan fent tot el possible perquè l'Audiència no intervingui el Palau. Sembla inexplicable que el jutge s'hagi negat a fer-ho, ja que estan investigant quatre persones més de l'equip del Sr. Fèlix Millet (el Sr. Millet no és l'únic implicat). Quins són els noms dels altres quatre? Quins càrrecs tenen? Per què no han dimitit? I per què les administracions fan pressió perquè no s'intervingui el Palau? Destaquen les declaracions del Sr. Garcia Bragado dient que l'hotel no té res a veure amb el cas Millet. El projecte de l'hotel és, de fet, una iniciativa dels directius del Palau. Quins interessos té l'Ajuntament a defensar aquest projecte? Per últim a la premsa surt que el Sr. Millet cobrava 24.000 € mensuals. Tot i que sembla que amb això no en tenia prou i canviava de lloc bitllets de 500 euros. Sabent això, jo em pregunto: i què cobren els altres directius i càrrecs? Què costa el Palau? Quin percentatge d'aquest sou paguem tots els ciutadans? S'ha de subvencionar una institució que es permet el luxe de pagar aquests sous? El més inversemblant de tot plegat és que l'Ajuntament anava a donar-li una medalla per la seva «bona gestió» al Sr. Millet. Això sense saber que estava a punt de ser inculpat, és clar... Increïble!!! L'Obama diu que els directius de la banca americana que s'ha subvencionat amb diners públics han de reduir els seus sous, però es veu que gestionar una entitat cultural de Barcelona que rep diners públics és la bicoca del segle.
JORGE SÁNCHEZ. AVV CASC ANTIC. BARCELONA (BARCELONÈS) en el Punt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada