Dret a la ciutat-camp? Urbanisme ecològic i defensa del territori del passat a l'actualitat

Divendres 27 de Març, 20h. >> Sessió IV: Urbanisme ecològic i defensa del territori del passat a l'actualitat: de Cebrià de Montoliu i l'anarquisme ibèric a les alternatives presents

Carrer Magdalenes 13-15 L3 Urquinaona

L'any passat en van fer 100 de l'obertura de la Via Laietana, una operació d'enginyeria social anàloga a l'obertura de la Rambla del Raval i que ara anomenem amb l'anglicisme “gentrificació”. La primera afectà unes 10.000 persones i suposà partir per la meitat la zona entre la Rambla i l'Arc de Triomf, amb la finalitat clara d'actuar -desfermant-les- sobre les xarxes de sociabilitat que sostenien la combativitat obrera organitzada, tant forta aleshores; la segona suposà igualment, aviat farà 10 anys, l'expulsió de veïns i una actuació anàloga sobre les xarxes veïnals que sostenien l'oposició a les intervencions urbanístiques al barri escudades en el necessari sanejament i esponjament.

Al mateix temps, fa cent anys, l'incansable activista modernista Cebrià de Montoliu propagava les teories de la Ciutat Jardí i de la Ciència Cívica i intentava implantar-les a nivell institucional, mentre els anarquistes ibèrics ho feren en els seus propis medis fins el 1937. La ciutat limitada envoltada d'un cinturó agrícola i forestal que fes possible l'autonomia energètica i alimentària, atenta a la problemàtica social de l'habitatge, de l'aglomeració de la població obrera procedent del camp i del divorci d'aquest amb la ciutat en expansió, i conscient que aquestes fites no eren assolibles sense una municipalització del sòl que impedís l'especulació, els plantejaments defensats per Cebrià de Montoliu i per l'anarquisme revolucionari amb la forma del municipi lliure federat i planejat regionalment, suposen una lliçó històrica per la seva anticipació dels problemes urbanístics que ara ens semblen tant evidents.

Una ciutat d'expansió il·limitada pel pla de Barcelona i més enllà era ja aleshores una idea hegemònica contra la que lluitava aquest altre model que volem donar a conèixer dins el Cicle pel Dret a la Ciutat. Fins ara hem reivindicat una ciutat pels seus residents, que no privatitzi l'espai públic o garantitzi el dret a un habitatge digne, és a dir que planti cara a l'especulació, la gentrificació i la turistificació. Ara ens plantegem si podem anar més enllà pensant un “Dret a la ciutat-camp” que també faci seves les reivindicacions d'una ecologia urbana, un món rural viu i una defensa del territori que tant van anticipar a casa nostra Cebrià de Montoliu i els anarquistes, i que actualment reviuen amb tanta força. En un moment de profunda crisi de civilització, pensem que és una oportunitat pensar-hi.

Per això hem convidat:

Eduard Masjuan, doctor en Història per la UAB, autor del llibre La ecología humana en el anarquismo ibérico. Urbanismo “orgánico” o ecológico, neomalthusianismo y naturismo social (2000, Icària), i profund coneixedor d'aquestes facetes més desconegudes i interessadament oblidades de la tradició anarquista ibèrica.

Guillem Tendero, ambientòleg, coautor del llibre Los pies en la tierra. Reflexiones y experiencias hacia un movimiento agroecológico (2006, Virus), activista ecosocial i habitant de Can Masdeu, masia i vall okupades al nord de la façana barcelonina de Collserola on d'alguna manera es practiquen actualment i de forma integral, autodefinides com “rurbanes”, aquelles velles realitzacions que avui associem a l'agroecologia, la permacultura, la sobirania alimentària, l'ecologia social, la defensa del territori i en definitiva a la idea d'equilibri entre el camp i la ciutat.