L'informe recull un apartat sobre el comportament dels preus de les localitats de la costa, amb una incidència molt directa sobre l'evolució dels preus dels habitatges de segona residència. Per sobre de la mitjana de Catalunya, també hi ha els municipis del Baix Empordà, com ara Calonge, amb un preu mitjà del metre quadrat de 2.093 euros (-6,6%) i Torroella de Montgrí, amb un preu de 1.836 euros (-8%). Fora del litoral, destaquen el descens de preu del 9% a Granollers i del 8,40% a Terrassa.
Barcelona és la ciutat més cara de l'Estat per comprar-hi un habitatge nou, amb uns preus mitjans de 4.243 euros per metre quadrat, molt per sobre de la segona ciutat, Sant Sebastià, amb una mitjana de preu de 3.918 euros, i Madrid, amb un registre mitjà de 3.658 euros. A Barcelona els preus han caigut en un any el 6,6%. En l'altre extrem, les capitals més barates de l'Estat són Pontevedra (1.435 euros) i Badajoz (1.470 euros)
.jpg)
1 comentari:
Es Muy sencillo que los pisos todavía bajen un poco -o mucho en el mejor de los casos- más:
1º Ponerle un precio adecuado al valor. Aproximadamente 600 o 700 euros el metro cuadrado para un piso de segunda mano (si está en buena zona no más de 1300 euros) y unos 800 euros el metro cuadrado si se trata de una vivienda nueva.
2º Retirándoles las competencias en materia de Vivienda y Urbanismo a los Ayuntamientos y Comunidades Autónomas, ya que han demostrado que no son capaces de gestionar la vivienda de manera adecuada. Esto implicaría una reforma Constitucional.
3º Nada de lo anterior se va a hacer, porque lo 2º puede implicar riesgos para la Corona y lo 1º para ladrones como los de las inmobiliarias que ahora rescatamos con nuestros impuestos.
Los hipotecados: jodidos.
Los alquilados: jodidos también.
Los usureros: engordados.
Los que hicieron la Ley del Suelo de 1998 que permitió esta carnicería encima diciendo que ellos, que provocaron esto, son nuestros salvadores.
Vamos, para ponerse a mear y no echar gota.
Publica un comentari a l'entrada