LES ARRELS DE LA BARCELONETA

La Barceloneta ja te una història, una història que tan sols els que han nascut a aquest barri poden escriure. No pas els que no han sabut on estava ni tan sols si existia el barri de "l'Ostia". Bé, com dic, te la seva idiosincràsia. Començaré per fer memòria de la postguerra, que és la que jo conec. Quant van arribar els immigrants andalusos, gallecs, extremenys, etc. D'aquells que buscaven guanyar-se la vida al nostre país perquè d'allà on venien va quedar tot molt malament per culpa de la guerra. Uns es van dedicar a l'estraperlo, altres de paletes, de pescadors, etc. Les àvies cuidant dels nets nascuts al barri. Moltes d'elles es dedicaven a l'estraperlo per ajudar als fills i que van patir la persecució de la policia. Gràcies a aquest medi de vida ajudaven, ja que van haver viudes per culpa de la guerra i altres se'ls van carregar perquè havien sigut republicans i així es van anant regant els carrers de llàgrimes i patiments i es va anant formant el barri.

En una lluita ferotge per la supervivència, en tota mena de mancances que entre els veïns ens anaven donant recolzament i calor humà. Aquesta forma de viure es va anant fent tan forta que en sí, el barri es va anant enllaçant tan fins formar una gran família. Tothom s'ajudava i vivien junts els mateixos problemes. Les arrels son tan fortes que tot i per les circumstàncies de la vida, qui marxa a viure fora mai, mai es pot oblidar del barri de l'Ostia, de la casa a on va néixer i viure. Aquest és el meu cas, digueu-me, qui pot tenir més dret a ser amos de la Barceloneta? Qui pot sentir aquest sentiment a flor de pell que els que van néixer i van formar la seva família i fins i tot van morir a casa seva, al seu barri? Algú que no va viure aquesta història, pot arribar i disposar d'un barri obrer així per les bones i arrencar les arrels regades amb sang i llàgrimes? Si algú ho fa, li manca tota mena de sentiments humans. Respecteu la meva estimada Barceloneta i veïns.

AMPARO GARCÍA LOMEÑA publicat en la Vanguardia