Hi ha vegades que la invitació a la demagògia s'ha d'acceptar. Jo, per exemple, quan veig fotos com la de la setmana passada dels líders del G-
Ells planten arbres per donar exemple i perquè tinguem clar que l'equilibri ecològic al planeta els preocupa molt. Per això també a l'hora de les resolucions es comprometen a reduir les emissions de CO2 a l'atmosfera però avisen que ho notarem el 2050. Quina visió de futur, quin sentit de la responsabilitat! Però no es pensin, encara podria ser pitjor. Ens podrien dir que ho faran per d'aquí a dos anys, sabent que també seria mentida però posant-hi més morro. I encara més pitjor. També es van comprometre, com és costum, a lluitar contra la pobresa i la fam al món. I aquí sí que no van dissimular, perquè després van endrapar un menú de 19 plats en què no faltava de res, no fos cas que quedessin sense energies per poder executar les seves promeses d'arreglar el món. I en aquest escenari pitjor que pitjor, no dubtin que es podrien haver fotografiat alegrement donant menjar a algun negret famèlic. I tan tranquils. Com ha quedat Zapatero quan ha criticat l'ampli menú que es van fotre. «Crec que amb un parell de plats es menja bé», va dir. Ha, ha! Ja poden comptar que si hi hagués estat convidat se'ls hauria acabat tots i fins i tot s'hauria ofert per rentar-los. Per no tenir, no tenen ni vergonya.
.jpg)
1 comentari:
Hace falta plantar más árboles y evitar las talas ilegales de árboles en la amazónica y otras áreas boscosas continuas del planeta.
Las guerras también tienen sus factor contaminante. Las humaredas eternas sobre la ciudad de Bagdad, las grandes columnas de humo negro que salen de los campos de petróleo y los oleoductos ardientes iraquíes desde hace años tampoco son muy útiles para la tan deseada regeneración del clima mundial.
Pero, ¿no representan estos males los daños colaterales que debemos aceptar para que nuestras economías sigan funcionando?
Pero antes de prohibir las guerras van a buscar algo, otro impuestito, para que la cartera nos pese un poco menos.
Además, claro está, las guerras impiden el cultivo permanente de plantas alimenticias, puesto que los campesinos se ven obligados a dejar las zonas bélicas.
Un mundo sin guerras sería la pesadilla de las industrias armamentísticas.
Para debatir el tema eficazmente sería mejor que se reunasen las transnacionales, las empresas armamentísticas , las petroleras, financieras que ostentan el poder real y no sus lugartenientes políticos.
Publica un comentari a l'entrada