dissabte, 1 de desembre de 2007

QUÈ ÉS EL QUE HEM DE DECIDIR?

LES INFRAESTRUCTURES COM A MODEL DE CREIXEMENT

Les obres del AVE són la punta de l'iceberg d'un sistema insostenible de creixement, del model econòmic basat en el benefici empresarial i financer, el liberalisme econòmic

Les infraestructures són la base necessària en que es fonamenta l'actual model de creixement, des dels JJOO del 92, el Fòrum de les cultures, la MAT, la xarxa de carreteres, el Port de Barcelona i els ports esportius,... els aeroports i els vols a baix preu..., transport de mercaderies d'origen llunyà pel consum ordinari,...

La ideologia, que ningú qüestiona, de l'automòbil i del menyspreu pel transport públic es supedita als interessos especulatius, industrials, ... aquesta ideologia fomenta l'individualisme i la insolidaritat, ...

Les obres públiques escapen al control de l'Administració i acaben en mans d'empreses amb interessos financers i borsaris als quals subordinen tota l'operativa constructiva i de seguretat. El paper de les subcontrates, la mà d'obra immigrant, ... Tot està subordinat al màxim benefici privat. Connexions amb els paradisos fiscals...i l'enorme capital disponible pressionen sobre la construcció i l'adquisició de sòl per especular...

Aquest desenvolupament insostenible basat en les infraestructures, afecta al territori subordinant-lo al negoci privat, converteix les ciutats en nodus de l'economia financera global. En el cas de Barcelona, en lloc d'una ciutat habitable, dels ciutadans i d'intercanvis culturals entre els pobles, es pretén convertir tota la seva àrea metropolitana i les ciutats properes, en gran una àrea que formi part de l'economia capitalista neoliberal, la gran regió europea de Maragall (amb capital Barcelona),...

És fals que per ser feliços i viure en pau es necessitin més infraestructures, n’hi hauria prou amb un manteniment adequat de les que ja tenim. Per això proposem unes mesures, basades en la política del decreixement i el control democràtic:

– Trencar amb la predomini del automòbil, restringir-ne el seu ús al centre de les ciutats. Desenvolupar una política de transport públic a les ciutats, i el tren de rodalies i convencional. Obrir noves línies de ferrocarril, ... reconversió industrial d'una part del sector de l’automòbil cap a altres industries sostenibles ...

– Deixar de subvencionar els viatges aeris de baix preu, desmotivar el turisme aeri de cap de setmana (existeix una plataforma que proposa tancar els aeroports...), impostos ecològics.

– Limitar el transport de mercaderies per carretera, incentivar el consum de productes locals.

– No més ports esportius, aplicació rigorosa de la Llei de Costes, enderrocament sense indemnització de les construccions il·legals en domini marítimo/terrestre, ... no la venda de sòl públic, ...

– Control democràtic de les obres públiques, regular i controlar les subcontrates, fomentar empreses cooperatives, o societats anònimes laborals no subjectes a la dictadura dels mercats borsàris.

– Fomentar i subvencionar les iniciatives sobre la indústria de les energies renovables, no a la MAT, descentralització de les fonts d'energia, ...

– Polítiques de sanejament de les finances municipals, que no depenguin de la construcció, dels permisos d’obra, etc... atendre les reivindicacions municipalistes de major participació als ingressos fiscals de l'Estat i desenvolupar el control ciutadà dels pressupostos municipals (Pressupostos Participatius).

Totes aquestes mesures, i d’altres en el camí del decreixement sostenible, són necessàries per combatre un model econòmic injust i que condueix el nostre planeta al desastre.

EL QUÈ HEM DE DECIDIR ÉS QUIN MODEL ECONÒMIC VOLEM...!

Comunicat d'ATTAC a la ciutadania