LOS SUEÑOS DE LA SEDUCCIÓN

¡Hola! Esta semana, si os parece bien, me gustaría provocar un poco y publicar este artículo muy reciente a favor del hotel vela.

LA VANGUARDIA, 02/10/2009

LOS SUEÑOS DE LA SEDUCCIÓN (POR ALBERT GIMENO)

La Barcelona amable, la de diseño, la que disfruta y la que luce ha dado un paso adelante con la inauguración del hotel W. La capital catalana ya tiene un nuevo estandarte que colocar en su sky line y mientras una parte de la ciudadanía todavía tiene cara de no entender nada respecto a esa vela de cemento que se ha erigido frente al mar, otros muchos disfrutarán del toque de modernidad que supone tener una atalaya privilegiada desde la que contemplar una Barcelona hermosa, al menos desde el aire. El nuevo hotel viene también a alimentar la batería de hoteles de alto standing que tiene la ciudad y que deben funcionar a pleno rendimiento ante el deseo de que el turismo de calidad esté cada vez más presente.

De hecho, que Barcelona dé facilidades para que los turistas con posibles (y con un poco más de educación que el hooligan borrachuzo) aterricen con más frecuencia en la capital catalana es bueno para todos. La administración y la industria hotelera, y la ciudad en general, tienen que cruzar los dedos para que la imagen exterior de Barcelona mantenga el tono. Por ello, tan importante como crear nuevos espacios, mejores infraestructuras y hacer realidad miradores de ensueño es que el gobierno de la ciudad no baje la guardia en todos aquellos asuntos que son imprescindibles para que la vida en la calle sea más agradable. Junto a la ciudad de los sueños y del glamur existe otra de aspecto lúgubre que no invita a que la gente se mate por venir a Barcelona, y mucho menos a que los residentes incrementen su grado de satisfacción por vivir en ella. La ciudad tiene que seguir alimentando la gallina de los huevos de oro que no es otra que la capacidad de seducción. Pero después de seducir, como en la vida real, hay que mantener el embrujo para que el invento no quede reducido a una especie de decorado de spaghetti western en el desierto almeriense de Tabernas.

Es decir, que el turista y el ciudadano de casa se pueda tomar una copa en la terraza del W o de cualquier otro hotel de ensueño de esta ciudad y que luego en la calle no tenga que vigilar sus pertenencias como si estuviese poseído por el diablo. Sólo así, combinando el disfrute del lujo con la limpieza de lo que se esconde bajo la alfombra, Barcelona podrá seguir alimentando su encanto y se situará en mejores condiciones para disputar la carrera que debería preocuparle en todo momento: la de llegar a ser una ciudad más confortable.

Article aportat per VEI

Protesta per l'Hotel Vela

Aquest hotel dissenyat per Ricard Bofill i que avui ha entrat en funcionament, ha rebut moltes crítiques des de bon començament per la seva ubicació arran de mar, per la seva altura de més de 100 metres, i pel fet de situar un hotel de luxe en un barri humil, amb les conseqüències que se'n poden derivar.

Wifi Señal de aviso

En aquest enllaç podeu trobar un vídeo de la BBC sobre la problemàtica del Wifi

VEURE VÍDEO

Article aportat per VAC

"L'hotel Vela simbolitza una forma de governar d'esquena al ciutadà"

El polèmic Hotel W Barcelona s'inaugura avui a la Barceloneta. La construcció de l'establiment de luxe, que és propietat de la cadena nord-americana Starwood i fa 110 metres d'alçada, ha generat una intensa onada de rebuig entre els habitants del barri. Afirmen que és il·legal perquè no compleix la Llei de costes i en demanen l'enderrocament

Marc Font

Amb l'hotel ja inaugurat, continuareu la campanya en contra seva?
Sí. De fet, ahir vam presentar un contenciós administratiu contra l'hotel Vela amb el suport de deu entitats. Utilitzarem la via legal fins allà on puguem per demostrar que és un hotel il·legal, a part de ser un insult. Per remota que sigui la possibilitat que sigui enderrocat, intentarem aconseguir-ho. És il·legal perquè vulnera la Llei de costes, que no permet construir a menys de 100 metres de la primera línia de mar i, en canvi, l'hotel s'aixeca a només 20 metres. A més a més, s'ha fet en uns terrenys de domini públic, cedits per l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB). Tot i ser una entitat participada per l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat funciona d'una manera bastant opaca. Darrere de les constructores i de la cadena hotelera hi ha personatges que representen una autèntica oligarquia, alguns dels quals tenen un currículum criminal.

Si l'enderroc no és possible, hi hauria alguna altra solució que us deixaria satisfets?
Si no es pot enderrocar, com a mínim volem que la construcció d'un hotel tan insultant i nefast per a la Barceloneta no quedi impune. De fet, estem contents perquè ja ha estat assenyalat com una construcció negativa i enemiga de la ciutat. També hi hauria la possibilitat que hi hagués algun tipus d'indemnització a la ciutadania. Una altra demanda que tenim és que es reformi el model de gestió de l'Autoritat Portuària, que no és gens transparent.

Llegir entrevista sencera a Berta Romaní Portaveu de la Campanya Contra l'hotel Vela

Deu entitats inicien una demanda administrativa contra l'Hotel Vela

dimecres, 30 setembre 2009 Llibertat.cat

Aquest matí s'ha anunciat l'inici d'una demanda administrativa contra l'Hotel Vela. El contenciós administratiu que aquesta demanda posa en marxa es dirigeix contra les dues administracions responsables de la construcció de l’Hotel. Per una banda, es demanda l’Ajuntament de Barcelona contra la resolució per la qual s'atorga la llicència integral a l’hotel, i de manera indirecta contra el Pla especial Nova Bocana del Port de Barcelona, que contravé el Pla General Metropolità i la legislació portuària. Per l’altra, es demanda Ports de l'Estat (i per tant el Ministeri de Foment i el Govern central) contra la resolució que atorga la concessió d'ús privatiu destinat a hotel en un territori de domini públic.

L’hotel s’ha construït a tants pocs metres de l’aigua emparant-se en lalegislació portuària que comprèn una excepció a la llei de costes en elcas de les infraestructures d’ús portuari que es construeixen en elterreny públic del port. És claríssim, però, que un hotel de luxe de100 m d’altura no constitueix en cap cas un equipament portuari.

Glòria Mèlich, membre de la campanya contra l'Hotel Vela i AIAM (entitat impulsora del contenciós), ha denunciat la privatització de 90.717m2 que suposa el Pla Especial Nova Bocana del Port de Barcelona dins del qual s'ubica l'Hotel Vela. Amb aquesta acció legal les entitats volen posar en qüestió l'aposta per la indústria del turisme que està fent l'Ajuntament de Barcelona. S'ha remarcat que cal començar a atrevir-se a posar en dubte que la indústria del turisme reporti beneficis a la ciutat, atesos els costos que suposa. Des d'un punt de vista social, l'aposta pel sector turístic sense regulacions té greus conseqüències per al teixit social, ja que trenca els vincles socials com ja fa temps que s'ha estat denunciant a Ciutat Vella. Des d'un punt de vista laboral, el sector de l'hoteleria és un dels sectors amb més precarietat laboral, amb gairebé un 90 % dels nous contractes de caràcter temporal. El turisme, i més un hotel de luxe com l'Hotel Vela, genera uns costos de neteja, seguretat, transport, etc. que es paguen de les arques públiques; així mateix, ningú no assumeix contrarestar la pujada del nivell de vida (encariment preu de l'habitatge, cistella de la compra, desaparició del comerç de proximitat...) que genera en els barris més afectats, com el de la Barceloneta en aquest cas. El barri veí de l'Hotel Vela el veu com una amenaça a la seva població tradicional i tem que produirà encara més expulsions de veïns, tal com ha afirmat Pepa Picas, membre de l’AV l’Òstia.

Segons Albert Recio, el problema de Barcelona és justament la manca d’un model, fet que provoca que siguin els operadors privats els que de facto acabin gestionant la ciutat. El vicepresident de la FAVB i profesor d’economia de la UAB ha afirmat també que l'hotel és un exemple més del paper d’enemic de la ciutat que ha representat el Port de Barcelona en les darreres dècades (des de la construcció del Maremàgnum, que ja va ocasionar moltes protestes ciutadanes).

El recurs administratiu també s'ha definit, per part de Gerardo Pisarello, vicepresident de l'Observatori DESC, com una acció legal per part de la ciutadania per tal de fer valer el seu dret a la ciutat, reconegut per les mateixes administracions que han aprovat l'hotel. La ciutadania té el dret a decidir com vol la ciutat, i per altra banda és necessari exigir un control democràtic de les accions de les administracions així com la transparència en les seves decisions.

Jaume Asens, membre de l'equip jurídic, ha explicat que es demana la nul·litat de ple dret de les concessions, tant d'activitats, com de cessió d'ús privatiu. L'advocat ha reconegut la dificultat del procés, però ha afirmat que en cas que es vegi totalment inviable l'enderroc de l'hotel, es podria discutir públicament i des de la ciutadania el canvi d’usos de l’edifici. I en tot cas, s’exigirà també una sanció a les administracions responsables.

Les entitats esperen ara la resposta de les dues administracions. Si aquesta no es produeix en el període de sis mesos, s'imposarà el silenci administratiu, i es recorrerà per via contenciosa administrativa a l'Audiència Nacional i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Amb aquest acció legal les entitats volen fer front a la impunitat urbanística que pateix Barcelona, la qual s'està veient aquest dies amb el Palau de la Música i el cas Millet, o la venda de l'hotel Miramar i demanen:

* retorn dels terrenys al comú
* l'enderroc de l'hotel
* un procés participatiu ciutadà a través del qual els habitants de Barcelona decideixin què s'ha de fer en els terrenys públics on s’ha erigit l’hotel.
* en cas que es considerés la inviabilitat econòmica i ecològica de l’enderroc, l’obertura d’un procés de discussió públic sobre la possibilitat del canvi d’usos de l’hotel.


Les deu entitats que interposen el recurs són:
AIAM (Associació per la Investigació i l'Acció Metropolitana), Associació Catalana de Surf, Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals), AV l'Òstia, Plataforma en Defensa de la Barceloneta, Ateneu Popular la Torna de Gràcia, CGT Parcs i Jardins, Centre Social de Sants, ATTAC Catalunya i AV Can Ricart.

Més informació sobre l'hotel Vela en la premsa: ABC, Europa Press, Avui

Festa Major Popular de la Barceloneta

Hotel Vela

La inauguración, el jueves, del hotel Vela en el rompeolas de la ciudad ha provocado una protesta ciudadana modesta en número (entre 200 y 300 personas asediaron el edificio, el domingo pasado), pero atinada en sus contenidos. Anuncia esta plataforma la próxima presentación de una demanda contenciosa administrativa contra el Puerto Autónomo, que forzó la Ley de Costas hasta autorizar semejante bodrio, ratificado después por la Generalitat presidida por Jordi Pujol. El Ayuntamiento consiguió rebajar la altura del mamotreto a 100 metros, de los 178 inicialmente planificados... eso sí, con resultados estéticos discutibles, pues lo que antes era una estilizada vela marina se ha convertido en una panza cervecera sin gloria. Es, desde luego, inasumible que la misma Ley de Costas que se llevó por delante los viejos chiringuitos para crear nuevos espacios públicos, por cierto de gran éxito, pueda amparar ahora esta escandalosa privatización de un territorio que en el imaginario ciudadano figura como uno de los más libres.

En general, el paisaje, tanto el urbano como el rural, merece muy poca atención en este país. El hotel se sitúa justo en el eje Rambla-Colón-Portal de la Pau, de manera que el almirante ya no señala al mar, sino a un cinco estrellas a 300 euros la habitación base. La imagen estremece. También la sede de Gas Natural irrumpe en el eje paseo de Sant Joan-Arc de Triomf-Ciutadella, sin que ello haya suscitado el más mínimo debate. ¡El lío que se montó en París con la Défense en la línea Louvre-Campos Elíseos-Arco de Triunfo!

En fin, ya que los referendos se han puesto de moda, ésta sí parecía una cuestión que dirimir en una consulta, bastante más que la borrosa independencia. Pero ahora ya no queda sino unirnos al seráfico lema "enderroc, ja!", lanzado por los manifestantes, sabiendo que es otro de los muchos brindis al sol en que se nos va yendo la vida. Aunque, consigna por consigna, tal vez sea preferible la de "veïns, una espècie en perill d'extinció", que exhibía una pancarta. A veces, la descripción escueta resulta más demoledora que la reivindicación.

Publicat per AGUSTÍ FANCELLI en el País