divendres, 18 de març de 2011

De victòries veïnal que són conquestes de drets


L'urbanisme no és només una qüestió tècnica que correspongui desenvolupar a tècnics i experts, i això les associacions de veïns i els grups i col·lectius que treballem per conquerir el nostre dret a la ciutat ho hem aprés fa ja molts anys

De fet, la tècnica i el feixisme acostumen a ser bons aliats, i amb aquesta aliança els poders públics han aconseguit allunyar en més d'una ocasió la política de la gent del carrer, i imposar plans urbanístics que han trencat el teixit social dels barris i les xarxes de solidaritat comunitària (un bon exemple seria el cas del barri del Raval, a Barcelona) i han tingut com a resultat una forta gentrificació. 


Però davant d'aquesta estratègia d'expulsió de veïns dels barris populars i substitució per gent amb més recursos econòmics, formació, i una xarxa comercial lluny de ser comerç de proximitat, algunes associacions de veïns sempre han contraposat un model de ciutat inclusiu: des del rebuig han construït un projecte de ciutat que no es plegava als interessos del capitalisme. I hi ha casos en què han tingut èxit en la seva lluita. 
Aquest seria el cas de La Barceloneta. Fa més de quatre anys les dones de l'avv l'Òstia van començar a denunciar una modificació del PGM, coneguda com a “pla dels ascensors”. Sota l'excusa d'instal·lar ascensors en un barri amb una població envellida i problemes de mobilitat, el planejament aprovat per tots els grups municipals, amagava la intenció de dinamitzar el mercat immobiliari de cara a la construcció de l'Hotel Vela i la cada cop més perillosa “obertura de Barcelona al mar”. Les protestes a La Barceloneta s'han dut a terme de manera molt diversa, des de la participació en audiències públiques, manifestacions, informació continuada als veïns, xocolatades, campanyes, jornades d'autoorganització veïnal, festes reivindicatives, concentracions... L'aliança entre veïns i els okupes de Miles de Viviendas va ser clau al començament de les reivindicacions, i al llarg d'aquests quatre anys els dos col·lectius han arribar als veïns del barri i treure el malestar al carrer, alhora que incloure en la seva protesta una proposta de barri inclusiu i sense injustícies socials. 

La manca de democràcia del consistori municipal, però va fer que durant anys aquests veïns fossin ignorats i difamats pels poders públics i els seus aliats al barri. No obstant això, la proximitat de les eleccions municipals impulsà a que el passat 27 de gener la comissió d'urbanisme, infraestructures i habitatge de l'Ajuntament de Barcelona va acordar suspendre el pla dels ascensors, a partir d'una proposta d'ERC i amb el suport de tots els partits. Concretament, es va suspendre la tramitació dels PMUs (Pla de Millora Urbana) que havien de desenvolupar la Modificació del PGM (Pla General Metropolità), es a dir, l'aplicació del “pla dels ascensors”. Això que dit en paraules tècniques ningú no entén què és, no és un altra cosa que una victòria veïnal. L'ajuntament aprovà un pla molt polèmic que no ha arribat a aplicar i ja treballa en la redacció d'un nou pla. Si no hagués estat per la protesta, el pla dels ascensors s'hagués quedat en un calaix fins que passés la crisi. 

I les victòries, i això també ho sabem bé les associacions de veïns i grups crítics, si no les reclamem nosaltres, ningú no ens les reconeixerà. Per això, La Barceloneta celebra avui aquesta victòria veïnal, una setmana abans de la seva manifestació anual. Perquè l'única lluita que es perd és la que s'abandona, i el dret a La Barceloneta no serà un regal que els poders públics atorguin als veïns sense que aquests hagin lluitat abans per ell.


Article de l'equip de l'avv l'òstia per Gent de barris i la confavc